cridar
D'un latin vulgar *quiritare.
/kriˈða/, provençau /kʀiˈda/
França (Bearn) : escotar « cridar »
cri | dar (2)
Vèrb
cridar
- Emetre un son (o mai d'un) fòrt amb la boca per exprimir colèra o irritacion, bramar.
- Emetre un son plan agut sovent causat per la paur, udolar.
- Apelar qualqu'un.
- Proclamar, anonciar, publicar una causa al nom de l’autoritat.
- Cridar un maridatge
- Exprimir fortament, quitament per escrit, un avís, una opinion, sovent jos forma de protesta
- Blaimar, semonsar.
- De tant bolegar, se faguèt cridar.
- Repetir des causas a votz nauta coma de pregàrias que se recita.
- credar (naut lemosin)