restar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rəsˈta/
Occidental:	nord-occidental /resˈta/
	valencià /resˈtaɾ/, /resˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: restà
• Etimologia: Del llatí restare, format pel prefix re ‎(«reiteració») i el verb stare ‎(«estar-se dret»), és a dir, «allò que roman», segle XIV.

restar intr., trans.

1. No moure’s del lloc on hom és.

   El pare se n'anà i la mare va restar amb els nens.

2. Treure'n una part del total.

   Vaig restar uns llibres per a poder tancar la maleta.

3. (aritmètica) Sostreure, esbrinar quina quantitat roman d'un total després d'haver-ne llevat una part.

   Per a resoldre aquest problema cal restar.

4. Subsistir després d'haver-se gastat una quantitat, especialment de diners.

   Tan sols em resten cinc euros.

5. Estar-se, habitar, residir, viure en un lloc.
6. (esports de pilota) Tornar la pilota, el volant o la bola procedent d'un servei.

Paradigmes de flexió: resto, resta, restem
Vocal rizotònica: /e/

• esperar, romandre, quedar
• deduir, sostreure, treure
• conservar-se, durar, mantenir, persistir, resistir, seguir
• extreure, treure

• contrarestar
• restador
• resta
• restant

• Anglès: rest ‎(«descansar»)

• Síl·labes: res·tar (2)
• Anagrames: arrest, arters, errats, rarets, rastre, raters, retràs, sartre, serrat, Serrat, tresar

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• restar. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: restar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /resˈtaɾ/, meridional /rehˈtaɾ/

Americà: alt /r(e)sˈtaɾ/, baix /rehˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ

restar trans., intr. ‎(present resto, passat resté, futur restaré)

1. restar

• Síl·labes: res·tar (2)