sostreure

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /susˈtɾɛw.ɾə/ⓘ
	balear /sosˈtɾɛw.ɾə/, /susˈtɾɛw.ɾə/
Occidental:	/sosˈtɾɛw.ɾe/

• Rimes: -ɛwɾe
• Etimologia: De sostraure.

sostreure trans., pron. ‎(pronominal sostreure's)

1. Agafar el que és propietat d'un altre i sense el seu consentiment.
2. (matemàtiques) Efectuar una sostracció.

   «I encara que en algunes coses (com en els nombres) a més de sumar i sostraure, els homes posen noms a altres operacions, com multiplicar i dividir, continuen sent les mateixes.» (Thomas Hobbes, Leviatan o la matèria, forma i poder d’una república eclesiàstica i civil)

3. Perdre un privilegi.

   «Sobre les prerrogatives del pontificat romà, i sostraure de la seva influència gran nombre d'Esglésies d'Europa.» (Analecta sacra Tarraconensia, 1926)

• sostraure

• robar, prendre, fotre, endur-se, llevar
• restar
• deduir

• donar, afegir
• sumar
• concedir, atorgar

• Síl·labes: sos·treu·re (3)
• Anagrames: retrosseu, torrésseu

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot