Ígdrasil

Ígdrasil
Tipus	arbre mitològic; lloc de la mitologia nòrdica; Axis mundi
Obra	Edda poètica i Edda prosaica
Part de	Cosmologia germànica; mitologia nòrdica

En la mitologia escandinava, l'Ígdrasil^[1] (en norrè Yggdrasill) és un immens freixe^[2] perenne al voltant del qual existeixen els nou mons. El seu nom no ha estat explicat satisfactòriament fins al dia d'avui. Ja que Yggr^[3] és un dels noms del déu Odin, n'hi ha qui ha volgut explicar el significat del nom com a "el cavall (drasill) de l'Odin", obviant, emperò, que per les regles que regeixen la composició nominal, en tal cas hauríem de tenir un * Yggjardrasill o un * Yggsdrasill. De fet, tampoc no és gaire versemblant que originàriament fos un freixe, sinó més aviat un roure, ja que els freixes són caducifolis i ja que en els relats de la conversió dels pobles germànics meridionals es relata l'existència d'un arbre mític semblant que és designat com a roure.^[4] En Franz Rolf Schröder va proposar el 1941 de veure en el primer constituent del mot, Ygg- un doblet de ýr ‘teix’. El constituent, segons això, fóra la continuació del mot germànic īxʷaz (masc.), īxʷō (fem.) “teix”, a partir d'un doblet amb canvi gramatical *ĭɣʷja-. Segons en Schröder, doncs, l'arbre hauria estat originàriament un teix.^[5] En tot cas, la seva condició "d'arbre del món" el fa central en la cosmologia nòrdica.

Imatge de l'arbre del món *Ígdrasil* i els seus habitants, d'un manuscrit islandès del s. XVII (Manuscrit AM 738 4to). Es troba a l'Institut Árni Magnússon d'Islàndia.

Els nou mons s'anomenen de la següent manera:

Asgard (Regne dels ansos, els déus i deesses guerrers),
Vanaheim (Regne dels vanis, déus i deesses de la natura),
Midgard (Regne dels humans),
Alfheim (Regne dels elfs i de la llum),
Jontunheim (Regne dels gegants),
Nidavellir (Regne dels nans),
Muspelheim (Regne dels gegants de foc i dels dimonis),
Niflheim (Regne del gel),
Helheim (Regne dels morts deshonrosos).^[6]

Bibliografia

Beck, Wolfgang: "Der Weltenbaum". Dins: Ulrich Müller und Werner Wunderlich (curadors): Mittelalter-Mythen in fünf Bänden. Band 5: Burgen, Länder, Orte. Konstanz: UVK, 2008. Pp. 965–979
Hasenfratz, Hans-Peter: Die religiöse Welt der Germanen. Ritual, Magie, Kult, Mythus. Freiburg i. Breisgau: Herder, 1992 (Herder-Spektrum. Band Nr.). Pp. 120ss.
Heizmann, Wilhelm: "Eibe – Mythologisches". Dins: Heinrich Beck, i Dieter Geuenich, i Heiko Steuer (curadors entre d'altres): Reallexikon der Germanischen Altertumskunde. Volum 6. Segona edició. Berlin: Verlag Walter de Gruyter, 1986. PP. 526–529.
Heizmann, Wilhelm: "Esche – Mythologisches". Dins: Heinrich Beck, i Dieter Geuenich, i iHeiko Steuer (curadors entre d'altres): Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Volum. Segona edició. Berlin: Verlag Walter de Gruyter, 1989. Pp. 562–564.
Schjødt, Jens Peter: "Weltenbaum". Dins: Heinrich Beck, i Dieter Geuenich, i Heiko Steuer (curadors entre d'altres): "Reallexikon der germanischen Altertumskunde". Volum 23. Segona edició. Berlin: Verlag Walter de Gruyter, 2006. Pp. 451–453.
Schröder, Franz Rolf: Ingunar-Freyr. Tübingen: Verlag von J.C.B. Mohr (Paul Siebeck), 1941 (Schröder: Untersuchungen zur germanischen und vergleichenden Religionsgeschichte. Bd. Nr. 1.) Esp. pp. 1-15.
Schröder, Franz Rolf: "Die Weltsäule - Völuspá". Dins: Altgermanische Kulturprobleme. Berlin: Walter de Gruyter & Co., 1929 (Trübners Philologische Bibliothek. Band Nr. 11.). Pp. 97-106.
Simek, Rudolf: Lexikon der germanischen Mythologie. Stuttgart: Kröner Verlag, 2006³.

Referències

↑ «Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK LIV – DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ LIV». [Consulta: 21 maig 2024]. «Ygg·drasill <m. -drasils, no comptable>: <MITOL> Yggdrasill m, Ígdrasil m, designació de l'arbre còsmic»
↑ L'arbre Yggdrasill és descrit com a freixe per Vǫlospá, estrofes 19 i 47 i pels Grímnismál, estrofes 35 i 44.
↑ Tema en -i: genitiu Yggjar o Yggs.
↑ Per exemple, el celebèrrim roure del déu Thonar o robur Iouis (amb interpretatio romana del nom del déu) de Geismar en el nord de Hessen que sant Bonifaci va tallar o va fer tallar el 723, segons relata la Vita Sancti Bonifatii del clergue Willibald de Magúncia.
↑ Es podria postular la hipòtesi que hagués existit un germànic * uu̯wja- → ygg- ‘món, cosmos; vida’, de manera que Yggdrasill significaria el sostenidor del cosmos o potser el sostenidor de la vida. Tanmateix, aquest hipotètic * uu̯wja- no hauria tingut, que sapiguem, descendents a les llengües germàniques històriques.
↑ Rick., Riordan,. Guía de los mundos nórdicos : Hotel Valhalla : introducción a los dioses, seres míticos y criaturas fantásticas : para Magnus Chase. [Barcelona]: Montena, 2017. ISBN 9788490437919.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ígdrasil

[1] «Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK LIV – DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ LIV». [Consulta: 21 maig 2024]. «Ygg·drasill <m. -drasils, no comptable>: <MITOL> Yggdrasill m, Ígdrasil m, designació de l'arbre còsmic»

[2] L'arbre Yggdrasill és descrit com a freixe per Vǫlospá, estrofes 19 i 47 i pels Grímnismál, estrofes 35 i 44.

[3] Tema en -i: genitiu Yggjar o Yggs.

[4] Per exemple, el celebèrrim roure del déu Thonar o robur Iouis (amb interpretatio romana del nom del déu) de Geismar en el nord de Hessen que sant Bonifaci va tallar o va fer tallar el 723, segons relata la Vita Sancti Bonifatii del clergue Willibald de Magúncia.

[5] Es podria postular la hipòtesi que hagués existit un germànic * uu̯wja- → ygg- ‘món, cosmos; vida’, de manera que Yggdrasill significaria el sostenidor del cosmos o potser el sostenidor de la vida. Tanmateix, aquest hipotètic * uu̯wja- no hauria tingut, que sapiguem, descendents a les llengües germàniques històriques.

[6] Rick., Riordan,. Guía de los mundos nórdicos : Hotel Valhalla : introducción a los dioses, seres míticos y criaturas fantásticas : para Magnus Chase. [Barcelona]: Montena, 2017. ISBN 9788490437919.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]