Bedoll
|
El terme bedoll s'aplica a tots els arbres del gènere Betula, però també es fa servir específicament per al bedoll comú (Betula pendula).[1] |
Els bedolls o beços són les plantes del gènere Betula,[2] del grup de les plantes amb flor dins la família de les betulàcies. La major part són arbres.
Betula  | |
|---|---|
 bedoll comú | |
| Dades | |
| Font de | saba de bedoll, fusta de bedoll, llavor de bedoll, oli de bedoll, Baltic birch (en)  , Escorça de bedoll i birch triterpenes (en) |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Betulaceae |
| Subfamília | Betuloideae |
| Gènere | Betula L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Betula alba |
| Distribució | |
 | |
És originari de l'hemisferi nord amb moltes espècies de zones fredes. A Europa s'hi troben quatre espècies de bedolls, dues de molt esteses Betula pendula, el bedoll comú, i Betula pubescens, el bedoll pubescent, i altres dues que només es troben a les regions àrtiques, Betula nana, el bedoll nan, i Betula humilis.[3] Moltes altres espècies es troben repartides per Àsia i l'Amèrica del Nord. Al sud de Groenlàndia i Islàndia, el bedoll és pràcticament l'únic arbre silvestre que fa bosc actualment. A Catalunya, el bedoll comú es pot trobar als Pirineus,[4] com a acompanyant de les rouredes humides, fagedes i avetoses,[5] i a les comarques més centrals i ocasionalment a les muntanyes del sud,[6] mentre que el bedoll pubescent només es troba als Pirineus en altituds entre els 1.400 i 2.200 metres, en boscs clars de l'estatge subalpí, de vegades dominant.[7]
Són arbres generalment de mida mitjana o arbusts. Les fulles són simples, i generalment tenen lòbuls i estan dentades. El fruit és una núcula.[8]
A la saba del bedoll se li han atribuït propietats medicinals des de fa segles i, basant-se en aquestes creences tradicionals, s'ha desenvolupat una indústria extractiva que amenaça de posar en perill l'espècie.[9] També s'ha vist que l'escorça del bedoll conté una sèrie de derivats de triterpens, com ara l'àcid betulínic o la betulina, amb propietats anticanceroses i antiinflamatòries.[10]
Algunes espècies
modifica- Betula albosinensis Burkill – Centre i oest de la Xina
- Betula alnoides Buch.-Ham. ex D. Don – Himàlaia
- Betula apoiensis Nakai – Japó
- Betula chinensis Maxim. – Xina
- Betula corylifolia Regel i Maxim. – Japó
- Betula costata Trautv. – Bedoll de Manxúria - Nord de l'Àsia
- Betula cylindrostachya Lindl. ex Wall. – Àsia central
- Betula davurica Pall. – Nord-est de l'Àsia i Japó
- Betula divaricata Ledeb. – Nord de l'Àsia
- Betula ermanii Cham. – Nord-est de l'Àsia i Japó
- Betula forrestii (W. W. Sm.) Hand.-Mazz. – Àsia central
- Betula fruticosa Pall. – Nord de l'Àsia
- Betula globispica Shirai – Japó
- Betula gmelinii Bunge – Nord de l'Àsia
- Betula grossa Siebold i Zucc. – Japó
- Betula humilis Schrank – Regions àrtiques del nord-est d'Europa i d'Àsia
- Betula insignis Franch. – Xina
- Betula kirghisorum Sav.-Rycz. – Caucas
- Betula lanata (Regel) Vassilcz. – Sibèria
- Betula litwinowii Doluch. – Caucas i Àsia Menor
- Betula luminifera H. J. P. Winkl. – Oest de la Xina
- Betula maximowicziana Regel – Japó
- Betula medwediewii Regel – Trancaucàsia
- Betula nana L. – Regions àrtiques del Vell Món fins al nord-oest del Canadà
- Betula ovalifolia Rupr. – Àsia central i oriental
- Betula pendula Roth – bedoll comú - Vell Món
- Betula platyphylla Sukaczev[12] — també conegut com a Bedoll de Manxúria – Sibèria
- Betula potaninii Batalin – Xina
- Betula procurva Litv. – Turkestan
- Betula pubescens Ehrh. – Nord del Vell Món i Groenlandia, fins al nord-est del continent americà
- Betula raddeana Trautv. – Daguestan
- Betula saposhnikovii Sukaczev – Turkestan
- Betula schmidtii Regel – Manxúria
- Betula schugnanica (B. Fedtsch.) Litv. – Tadjikistan
- Betula tianschanica Rupr. – Asia central
- Betula tristis Wormsk. ex Link – Kamtxatka
- Betula turkestanica Litv. – Turkestan
- Betula utilis D. Don – Himàlaia
- Betula alleghaniensis Britton – Est del Canada i dels Estats-Unis
- Betula glandulosa Michx. – Amèrica del Nord
- Betula kenaica W. H. Evans – Alaska
- Betula lenta L. – Est del Canada i dels Estats-Units
- Betula michauxii Spach – Amèrica del Nord
- Betula murrayana B.V. Barnes i Dancik – Nord-est dels Estats-Unis
- Betula neoalaskana Sarg. – Alaska i nord del Canada
- Betula nigra L. – Est dels Estats-Units
- Betula occidentalis Hook. – Amèrica del Nord
- Betula papyrifera Marshall – Amèrica del Nord
- Betula populifolia Marshall – Amèrica del Nord
- Betula pumila L. – América del Nord
- Betula uber (Ashe) Fernald – Endemisme de Virgínia
El bedoll a la cultura
modificaEl bedoll és un arbre sagrat per a moltes cultures del nord, com la siberiana, on pot actuar com a axis mundi.[15] Entre els celtes s'associa a l'inframon i té el mateix caràcter simbòlic i funerari que el xiprer al cristianisme.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «bedoll». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, 2014, p. 152. ISBN 9788439391685.
- ↑ Beck, P.; Caudullo, G.; de Rigo D.; Tinner, W. «Betula pendula, Betula pubescens and other birches in Europe: distribution, habitat, usage and threats». A: J. San-Miguel-Ayanz, D. de Rigo, G. Caudullo, T. Houston Durrant, A. Mauri (eds.). European Atlas of Forest Tree Species (pdf) (en anglès). Luxemburg: Pubblication Office of the European Union, p. 70-73. ISBN 978-92-76-17290-1 [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ «Regió Forestal I: Bedoll. Distribució segons l'orografia» (en català). CREAF. [Consulta: 26 març 2023].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Valls: Cossetània, 2014, p. 116. ISBN 978-84-9034-358-6.
- ↑ «Mapes de distribució: Betula pendula Roth». Universitat de Barcelona - Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Mapes de distribució: Betula pubescens Roth». Universitat de Barcelona - Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Valls: Cossetània, 2014, p. 117. ISBN 978-84-9034-358-6.
- ↑ «L'aigua de bedoll, una moda que pot arribar a posar en risc l'espècie». TV3, 02-05-2017. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ Dehelean, Cristina; Pinzaru, Simona Cinta; Peev, C.I.; Soica, Codruta; Antal, Diana S. «Characterization of birch tree leaves, buds and bark dry extracts with antitumor activity». Journal of Optoelectronics and Advanced Materials, 9, 3, 2007, pàg. 783-787 [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ Andreev, A.A.; Tarasov, P.E.. «Pollen Records, Postglacial | Northern Asia». A: Encyclopedia of Quaternary Science (en anglès). 2a. Elsevier, 2013, p. 164–172. DOI 10.1016/B978-0-444-53643-3.00194-1.
- ↑ Xiao, Chun Wang; Sang, Wei Guo; Wang, Ren-Zhong «Fine root dynamics and turnover rate in an Asia white birch forest of Donglingshan Mountain, China» (en anglès). Forest Ecology and Management, 255, 3, 20-03-2008, pàg. 765. DOI: 10.1016/j.foreco.2007.09.062. ISSN: 0378-1127.
- ↑ Nielsen, David G.; Muilenburg, Vanessa L.; Herms, Daniel A. «Interspecific Variation in Resistance of Asian, European, and North American Birches (Betula spp.) to Bronze Birch Borer (Coleoptera: Buprestidae)» (en anglès). Environmental Entomology, 40, 3, 01-06-2011, pàg. 648–649. DOI: 10.1603/EN10227. ISSN: 0046-225X.
- ↑ Birch: Symposium Proceedings (en anglès). Northeastern Forest Experiment Station, 1969.
- ↑ Chevalier, Jean. DICCIONARIO DE LOS SIMBOLOS. Herder, 2000. ISBN 9788425415142 [Consulta: 8 juny 2014].