Ankerita
L'ankerita és un mineral del grup dels carbonats. El seu nom prové del cognom del mineralogista austríac Matthias Joseph Anker. Es pot confondre amb la dolomita, kutnohorita, magnesita i siderita de les quals es diferencia per la densitat i la reactivitat química. Forma sèries amb la dolomita i la kutnohorita,[2][3] i pertany al grup de la dolomita.
 Ankerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca(Fe²⁺,Mg)(CO₃)₂ |
| Epònim | Matthias Joseph Anker |
| Descobridor | Wilhelm Karl von Haidinger |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.03a |
| Dana | 14.2.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | romboèdric trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls romboèdrics amb cares corbes; columnar, estalactítico, granular, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 4.8312(2) Å, c = 16.1663(3) Å; Z = 3 |
| Grup puntual | trigonal rombohedral |
| Color | blanc, gris, groc, marronós |
| Macles | macles simples {0001}, {1010}. {1120} |
| Exfoliació | perfecta {1011} |
| Fractura | semiconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida a transparent |
| Gravetat específica | 2,93 a 3,10 |
| Densitat | 3,0 a 3,1 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.690 - 1.750 nε = 1.510 - 1.548 |
| Birefringència | δ = 0.180 - 0.202 |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ank |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaÉs un carbonat mineral de calci, ferro, magnesi i manganès, del grup dels carbonats romboèdrics, amb fórmula Ca(Fe²⁺,Mg)(CO₃)₂. És un mineral estretament relacionat amb dolomita per la seva composició, i es diferencia d'aquesta en el fet que el magnesi es troba reemplaçat per quantitats variables de ferro (II) i manganès. L'angle entre els romboedres perfectes producte de la seva exfoliació és de 73° 48′. Té una duresa d'entre 3,5 a 4, i el pes específic és de 2,9 a 3,1.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ankerita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
Formació i jaciments
modificaLa seva gènesi és hidrotermal i metasomàtica, i sol aparèixer conjuntament amb dolomites, siderites i quars. Els minerals extrets d'alguns jaciments concrets són luminescents i la llum que emet és de color taronja. S'explota com mena de ferro, però és d'escassa riquesa. Els jaciments d'aquest mineral són abundants, i es poden trobar a Freiberg (Alemanya), Àustria, Romania, antiga Txecoslovàquia, Itàlia i Suïssa. A Catalunya se n'ha trobat a la província de Barcelona a la pedrera del Turó de Montcada, a Montcada i Reixac (El Vallès Oriental), a la província de Girona a les mines Puig de Sant Julià, a Sant Julià del Llor i Bonmatí (la Selva) i a les mines Ventola i Zaragoza a Vall de Ribes (el Ripollès), a la província de Lleida a la mina Eureka, a la Torre de Cabdella (el Pallars Jussà) i a les localitats de Bellmunt del Priorat, El Molar i El Masroig (el Priorat).[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Ankerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 febrer 2014].
- ↑ «Ankerite-Dolomite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 febrer 2014].
- ↑ «Ankerite-Kutnohorite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 febrer 2014].