Dolomita

La dolomita és un mineral compost de carbonat de calci i magnesi, amb fórmula CaMg(CO₃)₂. Cristal·litza en el sistema trigonal, i es pot trobar en cristalls tabulars, sovint amb cares corbes. El seu hàbit cristal·lí també inclou el columnar, l'estalactític, el granular i el massiu. La dolomita pot ser fluorescent en blanc i rosa sota la llum ultravioleta.^[6]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dolomita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M²⁺)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

És un important mineral de roques sedimentàries i metamòrfiques, trobat com mineral principal de les roques anomenades dolomies i metadolomies, així com un mineral important en limolites i marbres on la calcita és el principal mineral present. També apareixen dipòsits de dolomita en vetes hidrotermals, formant cristalls que omplen cavitats. S'ha trobat també en serpentinites i roques similars.

La dissociació natural de la dolomita per l'acció de l'aigua carbònica en roques sedimentàries (dolomies) dona lloc a nombroses formacions càrstiques, per donar calcita i magnesita pura, segons la reacció reversible:

CaMg(CO₃)₂ + 2H₂O + 2CO₂ ←→ 4CO₃H^- + Ca²⁺ + Mg²⁺ ←→ CaCO₃ + MgCO₃ + 2H₂O + 2CO₂

Es sol trobar acompanyada de siderita, quars, guix, fluorita, celestina, calcita o barita.

Abunda en la naturalesa en forma de roques dolomítiques i s'utilitza com a font de magnesi i per a la fabricació de materials refractaris (és una roca sedimentària química). També s'utilitza com a fonent en metal·lúrgia, manufactura de ceràmica, pintures i càrregues blanques i com a component per fabricar el vidre. Està totalment proscrita com mineral al clínquer del formigó pel contingut en MgO, ja que dona una alta expansivitat. En canvi com a àrid de formigó valdria, sempre que s'analitzi la seva reacció amb el ciment.

Els membres d'aquest grup tenen una estructura cristal·lina semblant a la de la calcita. En la dolomita, posicions alternes de Ca estan ocupades per Mg, esdevenint estructures no equivalents, reduint el punt de simetria del cristall de 32/m a 3.^[4]

El grup està compost per cinc espècies minerals: ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita i norsethita.

• Brossita, una varietat férrica de dolomita amb fins a un 10% de FeCO₃. Trobada originàriament a la mina Brosso, Calea, Província de Torí, Itàlia, d'on rep el seu nom.^[7]
• Cobaltodolomita, una varietat cobaltífera provinent de Pribram, República Txeca, que conté 5,17% de CoO. Es representa amb la fórmula (Ca,Mg,Co)CO₃.^[8]
• Conita, també anomenada dolomita rica en magnesi, és una dolomita amb Mg > Ca en una quantitat significativa, amb fórmula (Ca,Mg)Mg(CO₃)₂.^[9]
• Dolomita fèrrica, una varietat relativament comuna de dolomita que conté ferro. Es pot distingir de l'ankerita només per mitjans analítics.^[10]
• Dolomita manganesífera, una varietat que conté manganès.^[11]
• Dolomita zíncica, una varietat que conté zinc.^[12]
• Greinerita, una varietat manganesífera de dolomita, però probablement només una dolomita amb un contingut de manganès feble. El material tipus, provinent de la muntanya Greiner, al Tirol, es va perdre.^[13]
• Gurhofian, també anomenada geldolomita, una varietat microcristal·lina de dolomita que inicialment es creia que es tractava d'un gel. Originàriament reportada de Gurhof, Baixa Àustria. Pot ser de color blanc o groguenc.^[14]
• Plumbodolomita, una varietat que conté plom.^[15]
• Taraspita, una dolomita sinteritzada verda i bandejada, que deu el seu color a continguts menors de níquel (0,1-0,3% NiO) i de ferro (0,75-6% FeO). El material s'utilitza per tallar. Rep el seu nom de la localitat de Tarasp, Grischun, Suïssa.^[16]
• Teruelita, una dolomita negre originalment descrita a Terol, Aragó.^[17]

•  
  Cobaltodolomita de Katanga, República Democràtica del Congo
•  
  Dolomita fèrrica, de Touissit, Marroc
•  
  Dolomita manganesífera, del Cerro Warihuyn, Perú
•  
  Taraspita, de Tarasp, Suïssa
•  
  Teruelita, del Salobral, Terol, Aragó
•  
  Dolomita zíncica, de Tsumeb, Namíbia