[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Ratniks

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióRatniks
(bg) Съюз на ратниците за напредъка на българщината Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació19 juliol 1936
Data de dissolució o aboliciósetembre 1944 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Els Ratniks (en búlgar: Ратник, «Ratnik»), o Guerrers per l'Avenç de l'Esperit Nacional Búlgar, eren membres d'una organització nacionalista búlgara d'extrema dreta fundada el 1936. Les seves idees eren properes a les dels nacionalsocialistes alemanys, inclòs l'antisemitisme i el paramilitarisme, però també la lleialtat a l'Església ortodoxa búlgara. Els Ratniks vestien uniformes vermells en competència directa amb els comunistes pels cors i les ments dels joves búlgars, i també insígnies amb el bogar: una creu solar búlgara.

Malgrat que era un partit monàrquic que s'havia declarat lleial a la Monarquia i al Rei Boris III de Bulgària, aquest va dissoldre oficialment l'organització l'abril de 1939.[1] Això no obstant, la prohibició no es va fer complir i van continuar existint.[2] Poc després de la prohibició, van dur a terme un dels seus actes més notoris, l'anomenada «Nit dels vidres trencats búlgara» quan, el 20 de setembre de 1939, els Ratniks van marxar a Sofia llançant pedres a les botigues jueves. La policia no va intervenir i alguns aparadors es van trencar, encara que finalment va demostrar tenir molt menys impacte que la versió alemanya i va ser condemnat per la majoria dels polítics.[3] Alexander Belev, un dels principals membres del grup, va afirmar més tard que l'atac havia estat idea seva i que personalment havia dirigit la màfia.[4]

Amb l'arribada de l'Exèrcit Roig i els bolxevics a Bulgària el 9 de setembre de 1944, els Ratniks van desaparèixer de l'escena búlgara. Molts dels líders es van convertir en membres del govern nacional búlgar a l'estranger, alguns dels joves Ratniks es van convertir en voluntaris a la Wehrmacht, mentre que altres van optar per quedar-se a Bulgària i lluitar contra els comunistes.

Referències

[modifica]
  1. Payne, 2001, p. 326.
  2. Payne, 2001, p. 429.
  3. Bar-Zohar, 1998, p. 8.
  4. Bar-Zohar, 1998, p. 51.

Bibliografia

[modifica]
  • Payne, Stanley G. A History of Fascism 1914–1945 (en anglès). Routledge, 2001. 
  • Bar-Zohar, Michael. Beyond Hitler's Grasp: The Heroic Rescue of Bulgaria's Jews, (en anglès). Adams Media Corporation, 1998.