Julius Evola

Julius Evola

Biografia
Naixement	(it) Giulio Cesare Andrea Evola 19 maig 1898 Roma (Regne d'Itàlia)
Mort	11 juny 1974 (76 anys) Roma
Sepultura	Cementiri Monumental Verano
Religió	Neopaganisme
Formació	ITI L.Da Vinci (en) Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Camp de treball	Filosofia, metafísica, filosofia política, esoterisme i filosofia de la història
Lloc de treball	Roma
Ocupació	poeta, filòsof, pintor, escriptor, alpinista
Ocupador	Sicherheitsdienst
Interessat en	Ocultisme
Moviment	Escola Tradicionalista, Revolució Conservadora, neofeixisme, Fascist mysticism (en) i individualisme
Influències	Siddharta Gautama, Laozi, Oswald Spengler, René Guénon, Gottfried Benn, Giambattista Vico, Tristan Tzara, Otto Weininger, Benedetto Croce, Dmitri Merejkovski, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Plató, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Ernst Jünger, Georges Sorel, Fiódor Dostoievski, Herman Wirth, Corneliu Zelea Codreanu, Joseph de Maistre, Max Stirner, Juan Donoso Cortés, Vilfredo Pareto, Arturo Reghini i Carlo Michelstaedter
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Esport	alpinisme
Obra
Obres destacables Orientamenti (en) Synthesis of the Doctrine of Race (en) The Aryan Doctrine of Battle and Victory (en) (1931) The Hermetic Tradition : symbols and teachings of the royal art (en) (1934) Revolt Against the Modern World (en) (1937) The Mystery of the Grail (en) (1958) Eros and the Mysteries of Love (en) (1969) Raâga Blanda (en)
Lloc web	fondazionejuliusevola.com

Julius Evola (Roma, 19 de maig del 1898 - 11 de juny del 1974), és el pseudònim de Giulio Cesare Andrea Evola, un esoterista i ideòleg italià.

En la seva joventut, es va interessar per a la pintura i la poesia seguint l'estil dadaista i futurista, i passant per un període d'anticristianisme acèrrim que es veuria moderat amb els anys.

Entre 1924 i 1926, col·laborà amb les revistes Ultra, Bilychnis, lgnis i Atanor.

Entre els anys 1927 i 1929, va desenvolupar el seu interès per l'esoterisme i va ser part de l'anomenat "Grup d'Ur"; dins d'aquest, publicà diversos treballs amb el pseudònim d'Ea.

Va morir l'11 de juny del 1974 d'una aturada cardiorespiratòria al seu apartament a Roma. Va ser incinerat i, seguint la seva voluntat, les seves cendres van ser escampades al cim de la muntanya Rosa.

Les seves posicions polítiques, properes al feixisme, van ser molt apreciades per Benito Mussolini, que el va preferir a Giovanni Gentile com a teòric del feixisme. La radicalitat cada vegada major del pensament d'Evola li va valer la suspensió d'alguna de les seves publicacions a Itàlia i la desconfiança de les jerarquies nazis a Alemanya. Després de la Segona Guerra Mundial, va mantenir la seva influència en el pensament conservador i neofeixista europeu, en institucions com el Centre Studi Evoliani (Centre d'Estudis Evolians) o en el Centre Studi Ordine Nuovo de Pino Rauti i Enzo Erra.

• "Imperialisme Pagà"
• "Assaig sobre l'idealisme màgic"
• "Teoria de l'individu absolut"
• "Fenomenologia de l'individu absolut"
• "El Ioga Tàntric"
• "Revolta contra el món modern"
• "Cavalcar el tigre"
• "Metafísica del Sexe"
• "El misteri del Graal"

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julius Evola

• Biblioteca Upasika: Julius Evola.