Leopoldo Lugones
Leopoldo Lugones, fotografiat el 1922 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Leopoldo Antonio Lugones Argüello 13 juny 1874 Villa de María del Río Seco (Argentina) (en) |
Mort | 18 febrer 1938 (63 anys) Tigre (Argentina) |
Causa de mort | suïcidi, enverinament per cianur |
Sepultura | Cementiri de la Recoleta |
Nacionalitat | Argentina |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Membre de | |
Gènere | Poesia |
Moviment | Modernisme |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Polo Lugones |
Premis | |
| |
Leopoldo Lugones (Villa María del Río Seco, 13 de juny de 1874 — San Fernando, 18 de febrer de 1938) fou un escriptor argentí. Contista i poeta, va ser amb Rubén Darío (el qual va tenir paraules molt elogioses d'aquest escriptor, des de la publicació del seu primer llibre, Las montañas de oro[1]) un dels més destacats escriptors modernistes de la literatura espanyola,[2] figura fonamental de la literatura fantàstica,[3] i considerat per Borges com l'home el qual es podria considerar una síntesi de la literatura de l'Argentina[4] (de fet, el 13 de juny és el Día del Escritor a l'Argentina).[5]
A més d'aquesta activitat literària, l'escriptor va tenir una important militància política a les files del nacionalisme argentí, i fins i tot del feixisme (tot i que abans, a la seva joventut, va ser un apassionat socialista). També va treballar com a periodista, i va escriure nombrosos assaigs.
De vida marcada per la tragèdia, es va suïcidar (prenent cianur barretjat amb whisky) com també ho va fer el seu fill, Polo Lugones (torturador durant la dictadura de José Félix Uriburu, i introductor, essent cap de policia, de la utilització de la picana eléctrica), mentre que la seva filla, Pirí Lugones (militant de l'organització guerrillera Montoneros) va ser segrestada, torturada i desapareguda per la dictadura anomenada Proceso de Reorganización Nacional, durant el govern ''de facto'' de Jorge Rafael Videla.
Obres
[modifica]Poesia
[modifica]- Las montañas del oro (1897)
- Los crepúsculos del jardín (1905)
- Lunario sentimental (1909)
- Odas seculares (1910)
- El libro fiel (1912)
- El libro de los paisajes (1917)
- Las horas doradas (1922)
- Poemas solariegos, (1927)
- Romances del Río Seco, (1938)
- Cancionero de Aglaura, pòstum.
- La Blanca Soledad.
Narrativa
[modifica]- La guerra gaucha, (1905)
- Las fuerzas extrañas, (1906)
- Cuentos fatales, (1926)
- El Ángel de la Sombra, 1926
Referències
[modifica]- ↑ Darío saludó jubilosamente la aparición del libro de Lugones 'Las montañas de oro'. Diccionario oxford de literatura española e hispanoamericana
- ↑ Se trata de una de las figuras líricas más vigorosas de Hispanoamérica. Diccionario de Autores, Hora, S.A., Barcelona ISBN 84-85950-56-9
- ↑ Yzur (un conte de Leopoldo Lugones) (…) inaugura en nuestro idioma el género de la literatura científica. BORGES, Jorge Luis. Pròleg a La estatua de sal, Ediciones Siruela, Espanya.
- ↑ Si tuviéramos que cifrar en un hombre todo el proceso de la literatura argentina (y nada nos obliga, por cierto, a tan extravagante reducción) ese hombre sería indiscutiblemente Lugones. BORGES, Jorge Luis. Op. cit.
- ↑ 13 DE JUNIO - Día del Escritor Arxivat 2008-09-07 a Wayback Machine. Leopoldo Lugones, en cuya memoria se conmemora hoy el Día del Escritor. Article a la pàgina EducaRed Argentina.
Bibliografia
[modifica]- BARCIA, Pedro Luis. Pròleg a Cuentos fantásticos de Lugones. Editorial Castalia, 1988, ISBN 84-7039-519-X (castellà)
- BELLINI, Giuseppe. Historia de la literatura hispanoamericana. Madrid: Editorial Castalia, 1986, ISBN 84-7039-448-7 (castellà)
- BORGES, Jorge Luis. Pròleg a La estatua de sal. Espanya: Ediciones Siruela (castellà)
- GOIC, Cedomil. HISTORIA Y CRÍTICA DE LA LITERATURA HISPANOAMERICANA. Barcelona: Editorial Crítica (castellà)
- Diccionario de autores. Barcelona: Hora, S.A. ISBN 84-85950-56-9 (castellà)
- Diccionario Oxford de literatura española e hispanoamericana. Barcelona, Editorial Crítica. ISBN 84-7423-245-7 (castellà)
- Articles a la premsa argentina
- Pistas para interpretar el suicidio de Leopoldo Lugones. 18 de febrer de 1998 a Clarín. Arxivat 2008-10-13 a Wayback Machine. (castellà)
- Lugones, defensor de los judíos. 18 de noviembre de 1998 a La Prensa. (castellà)
- La maldición de los Lugones. 30 d'octubre de 2004 a Clarín. Arxivat 2008-07-08 a Wayback Machine. (castellà)
Enllaços externs
[modifica]- Obres de Leopoldo Lugones en Wikilivres (en el domini públic en Canadà) (castellà)
- Biografia de l'escriptor a la pàgina de la Universitat Jaume I. (castellà)