Premis Oscar de 1972

Premis Oscar de 1972

34° 03′ 23″ N, 118° 14′ 55″ O / 34.056388888889°N,118.24861111111°O / 34.056388888889; -118.24861111111
Tipus	cerimònia dels Oscars
Data	27 març 1973
Número d'edició	45  (1972 )
← 1971 1973 →
Localització	Dorothy Chandler Pavilion (Califòrnia)
Presentador	Carol Burnett Michael Caine Charlton Heston Rock Hudson
Direcció	Marty Pasetta
Productor	Howard W. Koch
Retransmès per	NBC
Lloc web	oscars.org…

Els Premis Oscar de 1972 (en anglès: 45th Academy Awards) foren presentats el 27 de març de 1973 en una cerimònia realitzada al Dorothy Chandler Pavilion de Los Angeles.

En aquesta edició actuaren de presentadors Carol Burnett, Michael Caine, Charlton Heston i Rock Hudson.

Les pel·lícules amb més nominacions de la nit foren les dues grans vencedores Cabaret de Bob Fosse i El Padrí de Francis Ford Coppola, ambdues amb deu nominacions. La més guardonada fou Cabaret amb vuit premis, entre ells millor director i millor actriu, mentre que El Padrí únicament aconseguí tres premis, si bé foren els de millor pel·lícula, actor i guió adaptat. Inicialment El Padrí tingué onze nominacions, ja que la música de Nino Rota fou nominada a millor música original, però fou desqualificada la nominació en veure que part de la música ja havia estat inclosa en la pel·lícula Fortunella d'Eduardo De Filippo de 1958.

Marlon Brando, guanyador del premi al millor actor, no fou present a la cerimònia. En lloc seu envià l'actriu i activista pels drets dels indígenes Sacheen Littlefeather a rebutjar el premi. Charles Chaplin, per la seva part, en aquesta edició aconseguí guanyar el primer Oscar competitiu de la seva carrera per la música original de la pel·lícula Limelight, un film produït el 1952 però no estrenat a Los Angeles fins a l'any 1972, motiu pel qual segons les regles de l'Acadèmia del moment va ser elegible.

En aquesta edició no s'entregà el premi als millors efectes visuals, si bé s'entregà un Oscar especial enlloc seu.

Millor pel·lícula	Millor direcció
El Padrí (Albert S. Ruddy per Paramount Pictures) Cabaret (Cy Feuer per Allied Artists) Deliverance (John Boorman per Warner Bros.) Sounder (Robert B. Radnitz per 20th Century Fox) Utvandrarna[1] (Bengt Forslund per Svensk Filmindustri)	Bob Fosse per Cabaret John Boorman per Deliverance Francis Ford Coppola per El Padrí Joseph L. Mankiewicz per L'empremta Jan Troell per Utvandrarna
Millor actor	Millor actriu
Marlon Brando[2] per El Padrí com a Vito Corleone Michael Caine per L'empremta com a Milo Tindle Laurence Olivier per L'empremta com a Andrew Wyke Peter O'Toole per The Ruling Class com a Jack Gurney Paul Winfield per Sounder com a Nathan Lee Morgan	Liza Minnelli per Cabaret com a Sally Bowles Diana Ross per Lady Sings the Blues com a Billie Holiday Maggie Smith per Viatges amb la meva tia com a Augusta Bertram Cicely Tyson per Sounder com a Rebecca Morgan Liv Ullmann per Utvandrarna com a Kristina Nilsson
Millor actor secundari	Millor actriu secundària
Joel Grey per Cabaret com a the M.C. Eddie Albert per El trencacors com a Mr. Corcoran James Caan per El Padrí com a Sonny Corleone Robert Duvall per El Padrí com a Tom Hagen Al Pacino per El Padrí com a Michael Corleone	Eileen Heckart per Les papallones són lliures com a Mrs. Baker Jeannie Berlin per El trencacors com a Lila Kolodny Geraldine Page per Pete i Tillie com a Gertrude Wilson Susan Tyrrell per Ciutat daurada com a Oma Shelley Winters per L'aventura del Posidó com a Belle Rosen
Millor guió original	Millor guió adaptat
Jeremy Larner per El candidat Luis Buñuel i Jean-Claude Carrière per El discret encant de la burgesia Carl Foreman per El jove Winston Chris Clark, Suzanne de Passe i Terence McCloy per Lady Sings the Blues Louis Malle per Le souffle au cœur	Francis Ford Coppola i Mario Puzo[3] per El Padrí (sobre hist. de Puzo) Jay Presson Allen per Cabaret (sobre musical de Fred Ebb i John Kander) Julius J. Epstein per Pete i Tillie (sobre hist de Peter De Vries) Bengt Forslund i Jan Troell per Utvandrarna (sobre hist. de Vilhelm Moberg) Lonne Elder III per Sounder (sobre hist. de William H. Armstrong)
Millor pel·lícula de parla no anglesa
El discret encant de la burgesia de Luis Buñuel (França) Ani Ohev Otach Rosa de Moshé Mizrahi (Israel) Aquí els aiguamolls estan quiets d'Stanislav Rostotski (Unió Soviètica) Mi querida señorita de Jaime de Armiñán (Espanya) Nybyggarna de Jan Troell (Suècia)
Millor banda sonora (dramàtica)	Millor banda sonora - Cançons o adaptació
Charlie Chaplin, Raymond Rasch i Larry Russell per Limelight John Williams per L'aventura del Posidó John Addison per L'empremta[4] John Williams per Images Buddy Baker per Napoleon and Samantha	Ralph Burns per Cabaret Gil Askey per Lady Sings the Blues Laurence Rosenthal per Man of La Mancha
Millor cançó original	Millor fotografia
Joel Hirschhorn i Al Kasha (música i lletra) per L'aventura del Posidó ("The Morning After") Walter Scharf (música); Don Black (lletra) per Ben ("Ben") Fred Karlin (música); Marsha Karlin (lletra) per The Little Ark ("Come Follow, Follow Me") Maurice Jarre (música); Alan i Marilyn Bergman (lletra) per The Life and Times of Judge Roy Bean ("Marmalade, Molasses & Honey") Sammy Fain (música); Paul Francis Webster (lletra) per The Stepmother ("Strange Are the Ways of Love")	Geoffrey Unsworth per Cabaret Harry Stradling, Jr. per 1776 Harold E. Stine per L'aventura del Posidó Charles Lang per Les papallones són lliures Douglas Slocombe per Viatges amb la meva tia
Millor direcció artística	Millor vestuari
Jurgen Kiebach i Rolf Zehetbauer; Herbert Strabel per Cabaret William Creber; Raphael Bretton per L'aventura del Posidó Donald M. Ashton, Geoffrey Drake, John Graysmark i William Hutchinson; Peter James per El jove Winston Carl Anderson; Reg Allen per Lady Sings the Blues John Box, Robert W. Laing i Gil Parrondo per Viatges amb la meva tia	Anthony Powell[5] per Viatges amb la meva tia Paul Zastupnevich per L'aventura del Posidó Anthony Mendleson per El jove Winston Ray Aghayan, Norma Koch i Bob Mackie per Lady Sings the Blues Anna Hill Johnstone per El Padrí
Millor muntatge	Millor so
David Bretherton per Cabaret Harold F. Kress per L'aventura del Posidó Tom Priestley per Deliverance Fred W. Berger i Frank P. Keller per Un diamant molt calent William H. Reynolds i Peter Zinner per El Padrí	David Hildyard i Robert Knudson per Cabaret Herman Lewis i Theodore Soderberg per L'aventura del Posidó Gene Cantamessa i Richard Portman per El candidat Charles T. Knight i Arthur Piantadosi per Les papallones són lliures Charles Grenzbach, Chris Newman i Richard Portman per El Padrí
Millor documental	Millor curtmetratge documental
Marjoe de Sarah Kernochan i Howard Smith Ape and Super-Ape de Bert Haanstra Malcolm X d'Arnold Perl i Marvin Worth Manson de Robert Hendrickson i Laurence Merrick The Silent Revolution d'Eckehard Munck	This Tiny World de Charles Huguenot van der Linden i Martina Huguenot van der Linden Hundertwasser's Rainy Day de Peter Schamoni K-Z de Giorgio Treves Selling Out de Tadeusz Jaworski The Tide of Traffic d'Humphrey Swingler
Millor curtmetratge	Millor curtmetratge d'animació
Norman Rockwell's World... An American Dream de Richard Barclay Frog Story de Ray Gideon i Ron Satlof Solo de David Adams	A Christmas Carol de Richard Williams Kama Sutra Rides Again de Bob Godfrey Tup Tup de Nedeljko Dragic

• L.B. Abbott i A.D. Flowers per L'aventura del Posidó (pels seus efectes visuals)

• Charles S. Boren - líder durant 38 anys de les relacions laborals de la indústria i arquitecte de la seva política de no-discriminació. Amb el respecte i afecte de tothom que treballa en el cinema. [estatueta]
• Edward G. Robinson - per aconseguir la grandesa com a intèrpret, un patró de les arts i un ciutadà dedicat... en suma, un home del Renaixement. Dels seus amics en la indústria que l'estimen. [estatueta]^[6]

• Rosalind Russell

• (anglès) Academy Awards Database
• (anglès) IMDB