Premis Oscar de 1947

Premis Oscar de 1947

34° 01′ 24″ N, 118° 16′ 54″ O / 34.0233°N,118.2817°O / 34.0233; -118.2817
Tipus	cerimònia dels Oscars
Data	20 març 1948
Número d'edició	20  (1947 )
← 1946 1948 →
Localització	Shrine Auditorium (Califòrnia)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Presentador	Agnes Moorehead
Lloc web	oscars.org…

Els Premis Oscar de 1947 (en anglès: 20th Academy Awards) foren presentats el 20 de març de 1948 en una cerimònia realitzada a l'Shrine Auditorium de Los Angeles.

La cerimònia fou presentada pels actors Agnes Moorehead i Dick Powell, convertint-se Moorehead en la primera dona a presentar la cerimònia.

En aquesta edició cap pel·lícula aconseguí més de tres guardons, un fet que no es repetí fins a l'edició del 2005. La producció més nominada de la nit fou Gentleman's Agreement d'Elia Kazan amb vuit nominacions, i fou la més nominada amb els premis de millor pel·lícula, director i actriu secundària.

La victòria d'Edmund Gwenn com a millor actor secundari per Miracle on 34th Street el convertí en l'actor de major edat (71 anys) en aconseguir un oscar fins al moment.

En aquesta edició s'incorporà el premi de millor pel·lícula de parla no anglesa, si bé encara com a premi especial. Sciuscià de l'italià Vittorio de Sica fou la primera guanyadora.

Millor pel·lícula	Millor director
Gentleman's Agreement (Darryl F. Zanuck per 20th Century Fox) The Bishop's Wife (Samuel Goldwyn per RKO Radio Pictures) Foc creuat (Adrian Scott per RKO Radio Pictures) Grans esperances (Ronald Neame per Universal Studios i General Film Distributors, Ltd.) Miracle on 34th Street (William Perlberg per 20th Century Fox)	Elia Kazan per Gentleman's Agreement George Cukor per A Double Life Edward Dmytryk per Foc creuat Henry Koster per The Bishop's Wife David Lean per Grans esperances
Millor actor	Millor actriu
Ronald Colman per A Double Life com a Anthony John John Garfield per Cos i ànima com a Charlie Davis Gregory Peck per Gentleman's Agreement com a Philip Schuyler Green William Powell per La vida amb el pare com a Clarence Day, Sr. Michael Redgrave per Mourning Becomes Electra com a Orin	Loretta Young per The Farmer's Daughter com a Katie Holstrom Joan Crawford per Amor que mata com a Louise Howell Susan Hayward per Una dona desfeta com a Angie Evans Dorothy McGuire per Gentleman's Agreement com a Kathy Lacey Rosalind Russell per Mourning Becomes Electra com a Lavinia
Millor actor secundari	Millor actriu secundària
Edmund Gwenn per Miracle on 34th Street com a Kris Kringle/Pare Noel Charles Bickford per The Farmer's Daughter com a Joseph Clancy Thomas Gomez per Ride the Pink Horse com a Pancho Robert Ryan per Foc creuat com a Montgomery Richard Widmark per Kiss of Death com a Tommy Udo	Celeste Holm per Gentleman's Agreement com a Anne Dettrey Ethel Barrymore per The Paradine Case com a Lady Sophie Horfield Gloria Grahame per Foc creuat com a Ginny Tremaine Marjorie Main per The Egg and I com a Ma Kettle Anne Revere per Gentleman's Agreement com a Mrs. Green
Millor guió original	Millor guió adaptat
Sidney Sheldon per The Bachelor and the Bobby-Soxer Sergio Amidei, Adolfo Franci, Cesare Giulio Viola i Cesare Zavattini per Sciuscià Charles Chaplin per Monsieur Verdoux Ruth Gordon i Garson Kanin per A Double Life Abraham Polonsky per Cos i ànima	George Seaton per Miracle on 34th Street (sobre hist. Valentine Davis) David Lean, Ronald Neame i Anthony Havelock-Allan per Grans esperances (sobre hist. de Charles Dickens) Richard Murphy per Boomerang! (Sobre hist. de Fulton Oursler) John Paxton per Foc creuat (sobre hist. de Richard Brooks) Moss Hart per Gentleman's Agreement (sobre hist. de Laura Z. Hobson)
Millor història	Millor curtmetratge d'animació
Valentine Davies per Miracle on 34th Street Georges Chaperot i René Wheeler per La Cage aux rossignols Herbert Clyde Lewis i Frederick Stephani per It Happened on Fifth Avenue Eleazar Lipsky per Kiss of Death Dorothy Parker i Frank Cavett per Una dona desfeta	Tweetie Pie d'Edward Selzer Chip an' Dale de Walt Disney Dr. Jekyll and Mr. Mouse de Frederick Quimby Pluto's Blue Note de Walt Disney Tubby the Tubba de George Pal
Millor banda sonora - Dramàtica o còmica	Millor banda sonora - Musical
Miklós Rózsa per A Double Life Hugo Friedhofer per The Bishop's Wife Alfred Newman per Capità de Castella David Raksin per Forever Amber Max Steiner per La vida amb el pare	Alfred Newman per Mother Wore Tights Daniele Amfitheatrof, Paul J. Smith i Charles Wolcott per Song of the South Robert Emmett Dolan per Road to Rio Johnny Green per Fiesta Ray Heindorf i Max Steiner per My Wild Irish Rose
Millor cançó original	Millor so
Allie Wrubel (música); Ray Gilbert (lletra) per Song of the South ("Zip-a-Dee-Doo-Dah") Arthur Schwartz (música); Leo Robin (lletra) per The Time, the Place and the Girl ("A Gal in Calico") Frank Loesser (música i lletra) per Les proeses de Paulina ("I Wish I Didn't Love You So") Ralph Blane, Hugh Martin i Roger Edens (música i lletra) per Good News ("Pass That Peace Pipe") Josef Myrow (música); Mack Gordon (lletra) per Mother Wore Tights ("You Do")	Gordon E. Sawyer per The Bishop's Wife Douglas Shearer per Green Dolphin Street Jack R. Whitney per T-Men
Millor direcció artística - Blanc i Negre	Millor direcció artística - Color
John Bryan; Wilfred Shingleton per Grans esperances Lyle R. Wheeler i Maurice Ransford; Thomas Little i Paul S. Fox per The Foxes of Harrow	Alfred Junge per Narcís negre Robert M. Haas; George James Hopkins per La vida amb el pare
Millor fotografia - Blanc i Negre	Millor fotografia - Color
Guy Green per Grans esperances George Folsey per Green Dolphin Street Charles Lang, Jr. per El fantasma i la senyora Muir	Jack Cardiff per Narcís negre Harry Jackson per Mother Wore Tights Peverell Marley i William V. Skall per La vida amb el pare
Millor muntatge	Millors efectes especials
Francis Lyon and Robert Parrish per Cos i ànima Monica Collingwood per The Bishop's Wife Harmon Jones per Gentleman's Agreement Fergus McDonnell per Llarga és la nit George White per Green Dolphin Street	A. Arnold Gillespie, Warren Newcombe, Douglas Shearer i Michael Steinore per Green Dolphin Street Farciot Edouart, Devereux Jennings, Gordon Jennings, Wallace Kelley, Paul Lerpae i George Dutton per Unconquered
Millor documental	Millor curtmetratge documental
Design for Death de Sid Rogell, Theron Warth i Richard Fleischer Journey Into Medicine (U.S. Dept. of State Office of Information and Educational Exchange) The World Is Rich de Paul Rotha	First Steps (United Nations Division of Films and Visual Education) Passport to Nowhere de Frederic Ullman Jr. School in the Mailbox (Australian News and Information Bureau)
Millor curtmetratge, un carret	Millor curtmetratge, dos carrets
Goodbye Miss Turlock de Herbert Moulton Brooklyn, U.S.A. de Thomas Mead Moon Rockets de Jerry Fairbanks Now You See It de Pete Smith So You Want to Be in Pictures de Gordon Hollingshead	Climbing the Matterhorn d'Irving Allen Champagne for Two de Harry Grey Fight of the Wild Stallions de Thomas Mead Give Us the Earth de Herbert Morgan A Voice Is Born: The Story of Niklos Gafni de Ben Blake

• Bill and Coo - una pel·lícula en la qual l'art i paciència es barregen en una visió àmplia dels ocells, com a protagonistes del film. [Placa; substituïda per una estatueta el 1976]
• William N. Selig, Albert E. Smith, Thomas Armat i George K. Spoor - membres del petit grup de pioners que van creure en un nou mitjà com el cinema, i les contribucions per al seu desenvolupament, obert el sender al llarg del qual el cinema ha avançat, des de la foscor a la fama en tot el món. [estatueta]
• James Baskett - pel seu poder i caracterització d'oncle Remus, amic i explicador d'històries als nens del món a Song of the South de Walt Disney. [estatueta. Premi Especial]
• Sciuscià de Vittorio de Sica (Itàlia) - per la gran qualitat d'aquest cinema, amb l'eloqüent vida en un país marcat per la guerra, prova al món que l'esperit creatiu pot triomfar sobre l'adversitat. [estatueta. Premi Especial]

• Anne Baxter (millor fotografia, actor secundari i guions)
• Ingrid Bergman (Premi Honorífic a James Baskett)
• Donald Crisp (millor actriu secundària i director)
• Olivia de Havilland (millor actor)
• Jean Hersholt (Premis Honorífics)
• Fredric March (Millor actriu i pel·lícula)
• Robert Montgomery (Premis tècnics i científics)
• Agnes Moorehead (millor fotografia)
• George Murphy (millor guió)
• Larry Parks (millors efectes especials, so i música)
• Dick Powell (millor direcció artístics)
• Dinah Shore (millor cançó)
• Shirley Temple (millors documentals i curtmetratges)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premis Oscar de 1947

• (anglès) Academy Awards Database
• (anglès) IMDB