Premis Oscar de 1966

Premis Oscar de 1966

34° 00′ 32″ N, 118° 29′ 20″ O / 34.0089°N,118.489°O / 34.0089; -118.489
Tipus	cerimònia dels Oscars
Data	10 abril 1967
Número d'edició	39  (1966 )
← 1965 1967 →
Localització	Santa Monica Civic Auditorium (Califòrnia)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Presentador	Bob Hope
Direcció	Richard Dunlap
Productor	Joe Pasternak
Retransmès per	American Broadcasting Company
Lloc web	oscars.org…

Els Premis Oscar de 1966 (en anglès: 39th Academy Awards) foren presentats el 10 d'abril de 1967 en una cerimònia realitzada al Santa Monica Civic Auditorium de Los Angeles.

La cerimònia fou presentada per l'actor i comediant Bob Hope.

Només dues de les pel·lícules nominada a Millor pel·lícula reberen també nominació per al seu director, Un home per a l'eternitat de Fred Zinnemann i Qui té por de Virginia Woolf? de Mike Nichols. La pel·lícula de Nichols fou la més nominada de la nit amb 13 nominacions, si bé no fou la gran vencedora, tot i que aconseguí guanyar cinc premis (dos per a les seves actrius). Un home per l'eternitat fou la gran vencedora de la nit amb sis premis de vuit nominacions, entre ells millor pel·lícula, director, actor principal i guió adaptat.

La gran perdedora de la nit fou El Iang-tsé en flames de Robert Wise, que amb vuit nominacions no aconseguí cap premi.

El guionista Robert Bolt es convertí en el segon guionista en aconseguir guanyar de forma consecutiva l'Oscar al millor guió adaptat, ja que l'any anterior l'havia aconseguit per Doctor Jhivago (anteriorment només havia aconseguit aquest fet Joseph L. Mankiewicz).

Per segona vegada a la història dues germanes foren nominades a millor actriu, en aquesta ocasió Vanessa Redgrave i Lynn Redgrave, 25 anys després que ho haguessin fet Olivia de Havilland i Joan Fontaine. Així mateix aquesta ha estat l'única ocasió en la qual les cinc candidates a millor actriu eren nascudes fora dels Estats Units.

L'actriu Patricia Neal reaparegué en públic en aquesta cerimònia després d'haver patit un aneurisma cerebral dos anys abans, rebent una gran ovació per part del públic.

Millor pel·lícula	Millor director
Un home per a l'eternitat (Fred Zinnemann per Highland Films i Columbia Pictures) Alfie (Lewis Gilbert per Paramount Pictures) Que vénen els russos! (Norman Jewison per The Mirisch Corporation i United Artists) El Iang-tsé en flames (Robert Wise per 20th Century Fox) Qui té por de Virginia Woolf? (Ernest Lehman per Warner Bros.)	Fred Zinnemann per Un home per a l'eternitat Michelangelo Antonioni per Blow Up Richard Brooks per Els professionals Claude Lelouch per Un homme et une femme Mike Nichols per Qui té por de Virginia Woolf?
Millor actor	Millor actriu
Paul Scofield[1] per Un home per a l'eternitat com a Thomas More Alan Arkin per Que vénen els russos! com a Tinent Yuri Rozanov Richard Burton per Qui té por de Virginia Woolf? com a George Michael Caine per Alfie com a Alfie Elkins Steve McQueen per El Iang-tsé en flames com a Jake Holman	Elizabeth Taylor[2] per Qui té por de Virginia Woolf? com a Martha Anouk Aimée per Un homme et une femme com a Anne Gauthier Ida Kaminska per Obchod na korze com a Rozália Lautmannová Lynn Redgrave per Georgy Girl com a Georgina "Georgy" Parkin Vanessa Redgrave per Morgan! com a Leonie Delt
Millor actor secundari	Millor actriu secundària
Walter Matthau per Un cop de sort com a "Whiplash Willie" Gingrich Mako Iwamatsu per El Iang-tsé en flames com a Po-han James Mason per Georgy Girl com a James Leamington George Segal per Qui té por de Virginia Woolf? com a Nick Robert Shaw per Un home per a l'eternitat com a Enric VIII d'Anglaterra	Sandy Dennis[3] per Qui té por de Virginia Woolf? com a Honey Wendy Hiller per Un home per a l'eternitat com a Alice More Jocelyne LaGarde per Hawai com a Queen Malama Kanakoa Vivien Merchant per Alfie com a Lily Geraldine Page per Ara ja ets tot un home com a Margery Chanticleer
Millor guió original	Millor guió adaptat
Claude Lelouch i Pierre Uytterhoeven per Un homme et une femme Michelangelo Antonioni, Edward Bond i Tonino Guerra per Blow Up Billy Wilder and I. A. L. Diamond per Un cop de sort Robert Ardrey per Khartoum Clint Johnston i Don Peters per The Naked Prey	Robert Bolt per Un home per a l'eternitat (sobre obra teatre pròpia) Bill Naughton per Alfie (sobre obra teatre pròpia) Richard Brooks per Els professionals (sobre hist. Frank O'Rourke) William Rose per Que vénen els russos! (sobre hist. Nathaniel Benchley) Ernest Lehman per Qui té por de Virginia Woolf? (sobre obra teatre d'Edward Albee)
Millor pel·lícula de parla no anglesa	Millor cançó original
Un homme et une femme de Claude Lelouch (França) La battaglia di Algeri de Gillo Pontecorvo (Itàlia) Els amors d'una rossa de Milos Forman (Txecoslovàquia) Faraó de Jerzy Kawalerowicz (Polònia) Tri d'Aleksandar Petrović (Iugoslàvia)	John Barry (música); Don Black (lletra) per Nascuda lliure ("Born Free") Burt Bacharach (música); Hal David (lletra) per Alfie ("Alfie") Tom Springfield (música); Jim Dale (lletra) per Georgy Girl ("Georgy Girl") Elmer Bernstein (música); Mack David (lletra) per Hawai ("My Wishing Doll") Johnny Mandel (música); Paul Francis Webster (lletra) per An American Dream ("A Time for Love")
Millor banda sonora	Millor banda sonora - Adaptació
John Barry per Nascuda lliure Toshiro Mayuzumi per La Bíblia Elmer Bernstein per Hawai Jerry Goldsmith per El Iang-tsé en flames Alex North per Qui té por de Virginia Woolf?	Ken Thorne[4] per Golfus de Roma Luis Bacalov per L'evangeli segons sant Mateu Elmer Bernstein per El retorn dels Set Magnífics Harry Sukman per The Singing Nun Al Ham per Stop the World - I Want to Get Off
Millor direcció artística - Blanc i negre	Millor direcció artística - Color
Richard Sylbert i George James Hopkins per Qui té por de Virginia Woolf? Robert Luthardt i Edward G. Boyle per Un cop de sort Luigi Scaccianoce per L'evangeli segons sant Mateu Willy Holt i Marc Frederix; Pierre Guffroy per Es crema París? George Davis i Paul Groesse; Henry Grace i Hugh Hunt per Mister Buddwing	Jack Martin Smith i Dale Hennesy; Walter M. Scott i Stuart A. Reiss per Fantastic Voyage John Bryan i Maurice Carter; Patrick McLoughlin i Robert Cartwright pedr Gambit Piero Gherardi per Giulietta dels esperits Boris Leven i Walter M. Scott; John Sturtevant i William Kiernan per El Iang-tsé en flames Hal Pereira i Arthur Lonergan; Robert R. Benton i James W. Payne per The Oscar
Millor fotografia - Blanc i negre	Millor fotografia - Color
Haskell Wexler per Qui té por de Virginia Woolf? Joseph LaShelle per Un cop de sort Kenneth Higgins per Georgy Girl Marcel Grignon per Es crema París? James Wong Howe per Seconds	Ted Moore per Un home per a l'eternitat Ernest Laszlo per Fantastic Voyage Russell Harlan per Hawai Joseph MacDonald per El Iang-tsé en flames Conrad Hall per Els professionals
Millor vestuari - Blanc i negre	Millor vestuari - Color
Irene Sharaff per Qui té por de Virginia Woolf? Danilo Donati per L'evangeli segons sant Mateu Danilo Donati per La mandràgora Helen Rose per Mister Buddwing Jocelyn Rickards per Morgan!	Joan Bridge i Elizabeth Haffenden per Un home per a l'eternitat Jean Louis per Gambit Dorothy Jeakins per Hawai Piero Gherardi per Giulietta dels esperits Edith Head per The Oscar
Millor muntatge	Millor so
Fredric Steinkamp, Henry Berman, Stewart Linder i Frank Santillo per Grand Prix William B. Murphy per Fantastic Voyage Hal Ashby i J. Terry Williams per Que vénen els russos! William H. Reynolds per El Iang-tsé en flames Sam O'Steen per Qui té por de Virginia Woolf?	Franklin Milton per Grand Prix Waldon O. Watson per Gambit Gordon E. Sawyer per Hawai James Corcoran per El Iang-tsé en flames George Groves per Qui té por de Virginia Woolf?
Millors efectes especials	Millors efectes de so
Art Cruickshank per Fantastic Voyage Linwood G. Dunn per Hawai	Gordon Daniel per Grand Prix Walter Rossi per Fantastic Voyage
Millor documental	Millor curtmetratge documental
The War Game de Peter Watkins The Face of a Genius d'Alfred R. Kelman Helicopter Canada de Peter Jones i Tom Daly The Really Big Family d'Alexander Grasshoff Le Volcan interdit d'Haroun Tazieff	A Year Toward Tomorrow d'Edmond Levy Adolescence de Marin Karmitz i Vladimir Forgency Cowboy de Michael Ahnemann i Gary Schlosser The Odds Against de Lee R. Bobker i Helen Kristt Radin Részletek J.S. Bach Máté passiójából (Hungarofilm)
Millor curtmetratge	Millor curtmetratge d'animació
Wild Wings d'Edgar Anstey Turkey the Bridge de Derek Williams The Winning Strain de Leslie Winik	A Herb Alpert and the Tijuana Brass Double Feature de John Hubley i Faith Hubley The Drag de Carlos Marchiori The Pink Blueprint de David H. DePatie i Friz Freleng

• Yakima Canutt - pels èxits com a especialista i pel desenvolupament de dispositius de seguretat per protegir els actors especialistes a tot arreu. [estatueta]
• Y. Frank Freeman - pel servei excepcional a l'Acadèmia durant els seus trenta anys a Hollywood. [estatueta]

• Robert Wise

• George Bagnall

• (anglès) Academy Awards Database
• (anglès) IMDB