Piemontès

Piemontès

Piemontèis
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	3.000.000
Parlants nadius	2.000.000
Parlat a	Piemont
Autòcton de	Piemont
Estat	Itàlia
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques gal·loitàlic
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-2	roa
ISO 639-3	pms
SIL	PMS
Glottolog	piem1238
Ethnologue	pms
UNESCO	399
IETF	pms
Endangered languages	3273

El piemontès o piemontés^[1] (piemontèis: [pjemʊŋˈtɛjz]) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).

Parlants: uns 3 milions i mig, segons algunes informacions. Els parlants d'occità i francoprovençal de la regió són majoritàriament, sembla, també competents en piemontès.

Variacions fonètiques principals que s'han produït en el pas del llatí al piemontés:

• Palatalització de la u (llatí lumen - piemontès lüm).
• Pèrdua de vocals finals tret de les a (llatí subito - piemontès subit).
• En els infinitius les a passen a e (llatí cantare - piemontès canté).
• Simplificació de les geminades (llat. caballu - piemontès caval)

Molts dels canvis fonètics que ha sofert el piemontès també s'han produït en el gal·ló (a la Bretanya francesa).

Del piemontès, com a llengua gal·loromànica, se'n parla ja en una resolució del Consell d'Europa (doc. 4745/12.10.81). Hi ha una llei regional del Piemont que reconeix el piemontès, la primera versió de la qual és de l'any 1990, i que preveu l'ensenyament facultatiu d'aquesta llengua a l'escola (n. 37/97). El parlament piemontès, el 12/10/99, va protestar per unanimitat, llevat de l'abstenció d'un sol diputat de Refundació Comunista, per la manca de reconeixement de l'idioma propi per part de l'Estat italià.

La Llei regional núm. 26 del 10 d'abril de 1990, en l'article 3 (Conoscenza e diffusione del patrimonio linguistico regionale), apartat 1.a, diu que la Regió afavoreix l'ensenyament i l'aprenentatge del patrimoni lingüístic propi. Aquesta norma fou modificada per la Llei regional núm. 37 de 17 de juny de 1997 que en l'article 3.1.b garanteix que facultativament, almenys una hora a la setmana, els alumnes dels diferents nivells puguin rebre cursos d'història, cultura i llengua piemontesa, occitana, francoprovençal i walser, a càrrec dels pressupostos regionals. També, la regió es farà càrrec de la formació del professorat en aquestes matèries.

La gramàtica normativa més usada, que codifica la grafia tradicional adoptada per la majoria d'escriptors actuals, és la Gramàtica piemontèisa (1967) de Camillo Brero (Milo Bré), de la qual també existeix una versió en italià. Tot i així, la discussió sobre la grafia del piemontès és encara una qüestió viva i polèmica, entre altres coses, per la influència de l'ortografia italiana, l'única que coneixen una bona part dels piemontesos. El piemontès comú és una koiné que pren com a base el dialecte de Torí, la capital, amb aportacions de la resta de parlars. La primera codificació coneguda és la Gramatica Piemontese (1783) de Maurizio Pipino. El 2006 s'ha publicat la guia de conversa Il Piemontese in Tasca (El piemontès de butxaca) a la casa Assimil Italia (ISBN 88-86968-54-X).

• El grup llatí de les oclusives -CT esdevé –it-, com en occità i francès: NOCTEM > neuit; LACTEM > làit.
• Les consonants llatine oclusives no sonors /p/, /t/, /k/, pateixen un afebliment o fins cauen: FORMICAM > furmìa; APRILEM > avril.
• Els nexes sil·làbics CE- CI- GE- GI-, que en llatí són velars /k/-/g/, esdevenen fricatives alveolars /s/: CINERE > sënner; CENTUM > sent; o fins africades alveopalatals /dz/: GINGIVA > sansivia.
• S'empra la ë prostètica (com en altre temps la i- en italià, avui desueta) davant tots els mots començats per s + consonant o grups consonàntics difícils, si la paraula precedent termina amb consonant: sinch ëstèile (cinc estels); quatr ëfnoj; i son ëstàit (han estat).

• Tret d'algunes excepcions, el singular i el plural dels noms masculins són idèntics: ël cit / ij cit (el nen, els nens); ël prèive / ij prèive.
• Els plurals femenins deriven de l'acusatiu llatí (com en francès, català, espanyol, etc.) no del nominatiu (com en italià i els seus dialectes).
• En les proposicions comparatives, per expressar el segon terme de comparació s'usa “che” i no “di”: cost lìber a l'é pì bel che‘l tò (aquest llibre és més bonic que el teu).
• Els adjectius numerals ordinals s'aturen a sest o setim (setè), i també s'empra la forma col che a fa neuv (el que fa nou).

• La frase piemontesa afirmativa usa obligatòriament el pronom personal subjecte àton (amb o sense presència del pronom personal subjecte tònic), la qual cosa origina una estructura gramatical aliena tant a l'italià com al francès (Mi) i son (jo sóc).
• En les formes interrogatives pot ésser utilitzada una partícula interrogativa enclítica (i en aital cas en general desapareix el pronom verbal) Veus-to deje deuit a sossì? (que vols arranjar això?).
• Per expressar els casos locatiu i datiu s'afegeix sovint partícules datives i locatives als pronoms verbals I-i son ansima; I-j diso; si bé la pronunciació sovint varia de manera a penes perceptible, la diferència entre locatiu i i datiu j s'expressa en la forma escrita.
• Sovint el pronom personal objecte és redoblat. Ex: m'ha dit = am ha dime.
• Els complements clítics en els temps composts es posposen al verb: i l'hai faje (li/els he fet); a l'ha dijlo (li ho ha dit).

• Les interrogatives introduïdes per adverbi o pronom sovint requereixen l'ús del pronom “che”. Igualment els adverbis i pronoms de les frases afirmatives: chi ch'a l'é? = qui és?; quand ch'i rivo = quan arribo; chi ch'a l'ha dimlo = qui m'ho ha dit.

Verb ser :

i son, it ses, a l’é, i soma, i seve, a son

Verb haver :

i l’hai, it l’has, a l’ha, i l’oma, i l'eve, a l’han

Verb cantar :

i canto, it cante, a canta, i cantoma, i cante, a canto

Verb llegir :

i leso, it lese, a les, i lesoma, i lese, a leso

Verb florir :

i fiorisso, it fiorisse, a fioris, i fiorissoma, i fiorisse, a fiorisso

Qualques altres formes verbals :

vas : it vas, dones : it das, cantaves : it cantave; cantaràs : it cantràs; vols : it veule, pots : it peule, saps : it sas, deien : a disìo, ha saltat : a l’ha sautà

el piemontès occidental presenta a la primera persona singular dels verbs en -ar la desinència en -ai, en comptes de -eu.

• Persisteix en el piemontès de la zona de Coni (Cuneo), la desinència sigmàtica llatina, així com en el friulà (-S) de la segona persona singular verbal, que en canvi cau en italià:
  • en la desinència de la segona persona singular del present indicatiu en elsi auxiliars i en els verbs irregulars: it ses; it vas; it l'has; it sas.
  • en la desinència de la segona persona singular del futur de tots els verbs: it cantràs; it sernràs...
  • en la desinència de la segona persona singular de cada mode i temps en la construcció de la forma interrogativa amb el relatiu pronom: càntës-to?; fas-to?; parlàvës-to?...
• La negació es posa després del verb o l'auxiliar: i mangio nen; i l'hai nen mangià.
• es prefereix posat el mode finit del verb (forma explicita) en lloc de l'infinit: sé che escric malament = i sai ch'i scrivo mal.
• Existeix un imperatiu negatiu (absent en italià, on s'usa la forma infinita) Fa pà lolì! (No facis pas això!)
• S'empren sovint els infinits substantivats en lloc del substantiu italianitzat és: el batec del cor = ël bate dël cheur; una bella parla(da) = un bel parlé; un anar sostingut = un bel andé.
• Les formes italianes “soc jo, ets tu...” es transformen en “a l'é mi, a l'é ti...”. Ex: soc jo que l'he comprat = a l'é mi ch'i l'hai catalo.
• En lloc del participi present (que no existeix) i del gerundi, per evidenciar la continuïtat de l'acció, se sol usar l'expressió “esse ‘n camin che...”. ex.: on estàs anant? = Anté ch'it ses an camin ch'it vas? el sol morent sobre el riu = ël sol an camin ch'a meuir an sël fium.
• Quan el futur és ja evidenciat per un complement de tempo el verb resta al present: doman i rivo = domà arribaré.
• en piemontès el temps verbal que en italià correspon al passat perifràstic va desaparèixer de l'ús a la fi del segle disset. S'empra al seu lloc el perfet: fa una setmana vaig anar es tradueix na sman-a fa i son andàit. Al límit si es tracta de temps molt llunyans s'utilitza el plusquamperfet : se'n va anar fa deu anys esdevé A l'é andasne ch'a l'é des agn. aquesta característica és tan pregona que en parlar en italià els piemontesos utilitzen molt rarament el passat perifràstic.

• La preposició articulada “el” seguida de la data o de l'època, es reemplaça amb dël: el 1783 = dël 1783; el 2002 = dël 2002.

ël, la : el, la ij, jë/j’ : els, les

Mi, ti, chiel/chila, nojautre, vojautre, lor

el pronom personal posposat és una especificitat piemontesa :

(chiel) a scriv : (ell) escriu am ëscriv : m'escriu a l’ha scrivume : m'ha escrit a dev ëscrivme prèst : deu escriure'm aviat it parlo dòp : et parlo després i l’hai vorsù parléje subit : li he volgut parlar de seguida.

Nombre	Piemontès	Nombre	Piemontès
1	un	30	tranta
2	doi	40	quaranta
3	tre	50	sinquanta
4	quatr	60	sessanta
5	sinch	70	stanta
6	ses	80	otanta
7	set	90	novanta
8	eut	100	sent
9	neuv	101	sent e un
10	des	200	dosent
11	óndes	300	tërsent
12	dódes	400	quatsent
13	tërdes	500	sinchsent
14	quatòrdes	600	sessent
15	quìndes	700	setsent
16	sëddes	800	eutsent
17	disset	900	neuvsent
18	disdeut	1000	mila
19	disneuv	1006	mila e ses
20	vint

El piemontès s'escriu amb una varietat de l'alfabet llatí. Les lletres, juntament amb els seus equivalents IPA es mostren en la següent taula.

Lletra o grafema	Fonemes	Pronunciació en catalán
A, a	/a/ /ɑ/	(a) En posició tònica i també oberta.
B, b	/b/	(b)
C, c	/k/ /t͡ʃ/	Davant de (a, o, u) igual que en català. davant de (e, i) (tx), per formar el fonema (tx) davant de (a, o) s'utilitza una (i).
CH, ch	/k/	(ch) S'utilitza per representar el fonema /k/ davant de (e, i) pronunciat en català (que, qui).
D, d	/d/	(d)
E, e	/e/	(e) En posició tancada.
È, è	/ɛ/	(e) Oberta.
Ë, ë	/ə/	(a, e) En posició àtona.
EU, eu	/ø/	Com (eu) en francès.
F, f	/f/	(f)
G, g	/g/ /ʒ/	Igual que en català, depenent de la posició de la lletra.
GH, gh	/g/	(gh) S'utilitza per representar el fonema /g/ davant de (e, i).
GN, gn	/ɲ/	(ny)
GLI, gli	/ʎ/	(ll)
H, h	—	Igual que en català, no es pronuncia.
I, i	/i/	(i)
J, j	/j/	Com la (y) en castellà.
L, l	/l/	(l)
M, m	/m/	(m)
N, n	/n/ /ŋ/	(n)
O, o	/u/ /ʊ/	(u)
Ò, ò	/ɔ/	(o) Oberta.
P, p	/p/	(p)
Q, q	/k/	(q)
R, r	/r/ /ɺ/	(r) Com en catalá o també la (r) en anglès.
S, s	/s/ /z/	(s)
S-C, s-c	/s-t͡ʃ/	(stx)
T, t	/t/	(t)
U, u	/y/	Com la (u) en francès.
V, v	/v/ /w/	(v) En alguns casos es pronuncia (u).
Z, z	/z/	(z)

El piemontès en contrast de l'italià estàndard té un gran nombre de paraules compartides amb el francès i les altres llengües gal·loitàlic que el fan molt diferent d'aquest últim. Moltes d'aquestes paraules són manlleus lingüístics presos del germànic o el cèltic que van substituir algunes paraules llatines comunes o paraules llatines heretades d'arrels diferents o amb diferents significats.

Piamontès	Francès	Italià	Català
Alman	allemand	tedesco	alemany
Abimé	abîmer	somergere	abismar
Acablé	accabler	sopraffare	aclaparar
Agassé	agacer	istigare	instigar
Adrëssa	adresse	indirizzo	adreça
Amusé	amuser	divertire	divertir
Anlié	enlier	annodare	embolicar
Anlevé	enlever	togliere	treure
Anviron	environ	circa	uns
Antamné	entamer	incominciare	començar
Anvìa	envie	voglia	desig
Anzolivé	enjoliver	abbellire	embellir
Apress	après	dopo	després
Arcroché	raccrocher	riattaccare	recollir
Arpossé	repousser	respingere	reposar
Arlev	relève	ricambio	relleu
Arsòrt	ressort	molla	ressort
Articiòch	artichaut	carciofo	carxofa
Arvërsé	renverser	ribaltare	vessar
Arzan	argent	contanti	efectiu
Asar	hasard	oportunità	atzar
Atrapé	attraper	catturare	atrapar
Assè	assez	abbastanza	suficient
Assiëtta	assiette	piatto	plat
Avion	avion	aereo	avió
Badiné	badiner	scherzare	fer riure
Bëcheria	boucherie	macelleria	carnisseria
Bërgé	berger	pastore	pastor
Betisa	bétise	stupidaggine	estupidesa
Biso	bijou	gioiello	joia
Blaga	blague	scherzo	broma
But	but	scopo	propòsit
Boita	boîte	scatola	caixa
Bochèt	bouquet	mazzo	ram
Bodé	bouder	fare il broncio	emmurriar
Bocla	bouclet	fibbia	bucle
Brisé	briser	rompere	trencar
Brodé	broder	ricamare	brodar
Bogé	bouger	muovere	moure
Bonet	bonnet	cappello	barret
Boneur	bonheur	felicità	felicitat
Bolversé	bouleverser	deludere	decebre
Bosson	bouchon	sughero	suro
Bòt	pot	barattolo	pot
Brichét	briquet	accendino	encenedor
Busson	buisson	cespuglio	arbust
Cacet	cachet	sigillo	segell
Cassé	casser	rompere	trencar
Campé	camper	buttare	acampar
Cambrada	camarade	compagno	camarada
Cadò	cadeau	regalo	regal
Caté	acheter	comprare	comprar
Chité	quitter	lasciare	deixar
Cicané	chicaner	cavillare	discutir
Ciòca	cloche	campana	campana
Clavié	clavier	tastiera	teclat
Còfo	coffre	forziere	cofre
Cocómber	concombre	cetriolo	cohombre
Còrbeila	corbeille	cesto	cistella
Cogé	coucher	coricare	ficar
Coefeur	coiffeur	parrucchiere	perruquer
Coclicò	coquelicot	papavero	rosella
Corèja	courroie	cinghia	cinturó
Cotin	cotillon	gonna	cotilló
Crajon	crayon	matita	craió
Cress	crèche	asilo nido	bressol
Cròch	crochet	uncino	ganxo
Complenta	complainte	lamento	lament
Darmage	dommage	danno	dany
Dariera	dernière	ultima	darrera
Dërota	déroute	sconfitta	derrota
Dëscroché	décrocher	sganciare	desenganxar
Dësrangé	déranger	disturbare	molestar
Dësagreàbil	désagréable	spiacevole	desagradable
Decopé	decouper	ritagliare	agafar
Defrajé	défrayer	scontare	sufragar
Deghisé	déguiser	mascherare	disfressar
Delabré	délabrer	rovinare	arruïnar
Dont	dont	di cui/del quale	dels quals
Dossié	dossier	pratica	carpeta
Dressé	dresser	istruire	instruir
Dròlo	drôle	strano	estrany
Drapò	drapeau	bandiera	bandera
Eclaté	éclater	scoppiare	esclatar
Fat	fade	insipido	insípid
Fasson	façon	modo	de manera
Flaté	flatter	adulare	afalagar
Flambò	flambeau	torcia	torxa
Frapé	frapper	colpire	golpear
Fronsì	froncer	increspare	fruncir
Forura	foururre	coperchio	forratge
Folar	foulard	sciarpa	bufanda
Fòta	faute	errore	error
Fusëtta	fusée	missile	míssil
Gagi	gage	pegno	promesa
Gagiura	gageure	sfida	desafiament
Gasojé	gazouiller	cinguettare	balbotejar
Gliss	glissant	scivoloso	corredís
Goté	goutter	schizare	gotejar
Gravé	graver	incidire	gravar
Grimassa	grimace	smorfia	ganyota
Grisonant	grisonnant	brizzolato	grisenc
Grossé	grossier	sgarbato	gruix
Lapìn	lapin	coniglio	conill
Lingeria	lingerie	biancheria	llenceria
Lésa	luge	slitta	trinei
Madama	madame	signora	senyora
Mala	malle	valigia	tronc
Maleur	malheur	sfortunato	malaurat
Machijagi	maquillage	trucco	maquillatge
Marié	marier	sposare	casar-se
Mariage	mariage	matrimonio	matrimoni
Menage	ménage	gestione	gestió
Mat	mat	albero	màstil
Matlòt	matelot	marinaio	mariner
Mersi	merci	grazie	gràcies
Meprisé	mépriser	screditare	menysprear
Mësson	moisson	raccolto	collita
Mëssoné	moissonner	raccoltare	collir
Meison	maison	casa	casa
Mefiant	méfiant	diffidente	desconfiat
Mercandisa	marchandise	merce	mercaderia
Minusié	menuisier	falegname	fuster
Mitoné	mitonner	cuocere a fuoco lento	cuinar a foc lent
Miraj	miroir	specchio	mirall
Min-a	mine	aspetto	aspecte
Mignon	mignon	grazioso	graciós
Mucioar	mouchoir	fazzoletto	mocador
Monsù	monsieur	signore	senyor
Monté	monter	salire	muntar
Mossé	mousser	schiumare	escumar
Nuansa	nuance	sfumatura	matís
Netié	nettoyer	pulire	netejar
Parpajon	papillon	farfalla	papallona
Partagé	partager	condividere	compartir
Parèj	pareil	così	així
Papé	papier	carta	paper
Pariura	pari	scommessa	aposta
Paja	paille	cannuccia	palla
Pendin	pendentif	ciondolo	penjant
Pia	pie	gazza ladra	garsa
Piòta	patte	zampa	pota
Pivò	pivot	perno	pivot
Planeur	planeur	aliante	planador
Plenta	plainte	denuncia	denúncia
Poma	pomme	mela	poma
Possé	pousser	spingere	empènyer
Pròpe	proche	vicino	proper
Ordinator	ordinateur	computer	ordinador
Orijé	oreiller	cuscino	coixí
Orassi	orage	temporale	tempesta
Rainura	rayure	graffio	rajat
Rangé	arranger	aggiustare	arreglar
Ramassé	ramasser	raccogliere	amassar
Ravin	ravin	burrone	barranc
Regreté	regreter	dispiacere	desagrair
Rèid	raide	blando	rígid
Ridò	rideau	tenda	cortina
Rua	rue	via	carrer
Rusà	rüse	astuto	astut
Sabòt	sabot	zoccolo	peülla
Sandrié	cendrier	portacenere	cendrer
Safeur	chauffeur	autista	xofer
Sagrin	chagrin	preoccupazione	preocupació
Sapin	sapin	abete	àbet
Scrassé	cracher	sputare	escopir
Sesì	saisir	afferrare	aferrar
Sesia	saisie	sequestrazione	embargament
Signé	signer	firmare	signar
Siflé	siffler	fischiare	xiflar
Sivera	civière	barella	llitera
Sitron	citron	limone	llimona
Salòp	sale	sporco	brut
Spurì	pourri	marcio	podrit
Soagné	soigner	curare	curar
Seurté	sortir	uscire	sortir
Sèler	celeri	sedano	api
Strop	troupeau	gregge	ramat
Stagera	étagère	scaffale	prestatge
Sombr	sombre	scuro	ombra
Travajé	travailler	lavorare	traballar
Tricoté	tricoter	tessere	teixir
Tombé	tomber	cadere	tombar
Tomàtica	tomate	pomodoro	tomàquet
Utiss	outil	strumento	útil
Vajant	vaillant	valoroso	valent
Visagi	visage	faccia	cara
Zibié	gibier	selvaggina	presa

La presència del piemontès a la xarxa és encara reduïda. Un dels portals escrits en aquesta llengua és I-iter Arxivat 2012-07-05 a Wayback Machine..

• Arquitectura longobarda

• Grand dissionari piemontèis
• Piemonteis on the internet, un portal per aprendre piemontès

Documents sonors en piemontès

• Escolta-ho en el vent en piemontès
• Gipo Farassino, Piemontèis
• Coral de Sant Julien Mordenis, Montagne dël mè Piemont