Mirandès

Mirandès

lhéngua/léngua mirandesa i Mirandés
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants nadius	15.000  (2000 )
Parlat a	Miranda do Douro, Vimioso i Mogadouro
Autòcton de	Districte de Bragança
Estat	Portugal
Coordenades	41° 29′ 45″ N, 6° 16′ 26″ O / 41.4958535°N,6.2738577°O / 41.4958535; -6.2738577
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques llengües íbero-occidentals asturlleonès
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí i Mirandes alphabet (en)
Institució de normalització	Anstituto de la Lhéngua Mirandesa
Codis
ISO 639-2	mwl
ISO 639-3	mwl
Glottolog	mira1251
Ethnologue	mwl
IETF	mwl
Endangered languages	4734

El mirandès o mirandés^[1] (lhéngua mirandesa) és una llengua pertanyent al grup Asturleonès, parlat per unes 15.000 persones (10.000 d'habituals i la resta emigrants) a la comarca de Miranda do Douro (tots els pobles llevat d'Atenor) i de Vimioso (només als pobles de Vilar Seco i Angueira), a la regió de Tras os Montes de Portugal, sobre una superfície d'uns 450 quilòmetres quadrats.

• Mirandès: mirandés, lhéngua mirandesa / chaco (despectiu, en oposició a fidalgo "portuguès") // sendinés (modalitat parlada a la localitat mirandesa de Sendim i que alguns consideren una llengua diferent del mirandès)
• Portuguès: mirandês, língua mirandesa // sendinês
• Asturià: mirandés, llingua mirandesa
• Anglès: Mirandesa, Mirandese, Mirandesa language, Mirandese language
• Espanyol: mirandés, lengua mirandesa // sendinés
• Francès: mirandais, langue mirandaise

indoeuropeu > llatí > iberoromànic > (asturlleonès) > mirandès

Els antics habitants dels consells (concelhos) on avui es parla el mirandès, eren d'ètnia astur, com els habitants de la part occidental de Galícia o, sobretot, d'Astúries, de Lleó i de Zamora. La llengua asturlleonesa, també coneguda com a bable va ser l'evolució popular del llatí entre aquestes tribus romanitzades. Amb l'enfortiment de Castella i amb la pèrdua d'independència efectiva del Regne de Lleó, aquesta llengua, que mai no havia estat normativitzada arran de la preponderància del llatí com a idioma culte, va entrar progressivament en una situació de diglòssia respecte al castellà -a les zones de llengua asturlleonesa d'Espanya-, i respecte al portuguès -a les zones de llengua asturlleonesa de Portugal-.

No va ser fins a l'any 1882, en què José Leite de Vasconcelos escriu una sèrie d'articles titulats "O dialecto mirandez", en els que va redescobrir-se aquesta petita illa lingüística. Després va haver-hi altres filòlegs a Espanya i a Portugal, com ara Ramón Menéndez Pidal que van interessar-s'hi.

Una Proposta de Convenção Ortográfica Mirandesa fou publicada el 1995, i la definitiva Convenção Ortográfica da Língua Mirandesa data de 1999, elaborada per la Câmara Municipal de Miranda do Douro i la Universitat de Lisboa. Aquesta ortografia se separa clarament de la de l'asturià, acostant-se al portuguès, com ja avisa i argumenta la Convençao: "O asturiano está hoje dotado de uma norma ortográfica flexível, que dá possibilidade de expressão às suas variedades. Esta norma, contudo, não é adequada à grafia do mirandês: apesar de pertencerem ao mesmo continuum linguístico, os dois idiomas ocupam extremos opostos do território respectivo, traduzindo-se o seu afastamento geográfico e o seu alheamento comunicativo em diferenças de fala bastante significativas, que as normas ortográficas respectivas não podem ignorar. Estes motivos e outros - como a influência, em pano de fundo, da ortografia do espanhol e do português - desaconselhavam a procura de uma unidade d'escrita transfronteiriça, de difícil e morosa construção. Impunha-se encontrar um código que reflectisse a unidade interna do mirandês e que recobrisse a própria variação local, de modo a tornar-se num instrumento de comunicação simultaneamente amplo e colado à realidade, para poder ser reconhecido como um código de identificação colectiva pela população a que se destina".

A partir de 1986 va ser introduït el mirandès, com a matèria optativa durant dos anys, al primer cicle de secundària a Miranda do Douro. La base legal per a això fou un decret del secretari d'estat adjunt al Ministeri d'Educació portuguès, de setembre de 1985, que n'autoritzava "a inclusao a titulo facultativo, no plano curricular".

El despatx normatiu núm. 35/99 del Ministeri d'Educació portuguès, Diário da República -1 série B No.167 - 20-7-1999 4487, reglamenta el desenvolupament de projectes educatius que permetin l'aprenentatge facultatiu de la llengua mirandesa.

Té un grau de reconeixement, però en cap cas una oficialitat plena, com s'ha dit repetidament, segons el decret núm 303/VII de Reconhecimiento oficial de direitos linguísticos da comunidade mirandesa, presentat pel Partit Socialista i aprovat sense cap vot en contra per 250 diputats, que reproduïm a continuació.

"A Assembleia da República decreta, nos termos da línea c) do artigo 161.º, da Constituição, para valer como lei geral da República, o seguinte:

Artigo 1.º O Presente diploma visa reconhecer e promover a Língua Mirandesa.

Artigo 2º O Estado Português reconhece o direito a cultivar e promover a Língua Mirandesa, enquanto património cultural, instrumento de comunicação e de reforço de identidade da Terra de Miranda.

Artigo 3.º É reconhecido o direito da criança à aprendizagem do mirandês, nos termos a regulamentar.

Artigo 4º As instituições públicas localizadas ou sediadas no concelho de Miranda do Douro, poderão emitir os seus documentos acompanhados de uma versão em Língua Mirandesa.

Artigo 5.º É reconhecido o direito a apoio científico e educativo tendo em vista a formação de professores de língua e cultura mirandesa, nos termos a regulamentar.

Artigo 6.º O presente diploma será regulamentado no prazo de 90 dias a contar da sua entrada em vigor.

Artigo 7.º O presente diploma entra em vigor 30 dias após a data da sua publicação.

Aprovado em 19 de Novembro de 1998

O PRESIDENTE DA ASSEMBLEIA DA REPÚBLICA,

António de Almeida Santos"

Pel fet de pertànyer a l'asturlleonès, el mirandès presenta els trets característics d'aquest grup lingüístic, com ara:

• El manteniment de la f inicial llatina: FAME>fame.
• La palatalització de la l inicial llatina: LUNA>lluna, LUPUM>llobu.
• la diptongació tant de la e com de la o breus en posició tònica: FERRUM>fierru o PORTAM>puorta.

Mirandès

• L mirandés ye ua lhéngua falada ne l stremo nordeste de Pertual, na frunteira cun Spanha, nua region que ten al redor de 450 (quatro cientos i cinquenta) km², formada por quaije to l cunceilho de Miranda del Douro, i por alguas aldés de l cunceilho de Bomioso, ne l çtrito de Bregança, region de Trás-ls-Montes. Stima-se que haba acerca 15.000.

Lleonès

• El mirandés ye una llingua falada na fasteira nordeste de Pertual, na raya cun Hespaña, nuna rexón que tien al rodiu de 450 km², formada pur cuasi tol conceyu de Miranda'l Douru y pur deillos pueblos del conceyu El Vimiosu, nel distritu de Bregancia, rexón de Tres-los-Montes. Albídrase qu'hai cerca de 15.000 falantes.

Asturià

• El mirandés ye una llingua falada nel nordeste de Portugal, na llende con España, nuna rexón d'al rodiu de 450 km² de superfície, formada por cuasi tol conceyu de Miranda del Dueru, y por delles aldees del conceyu de Vimoso, nel distritu de Bragança, rexón de Tras os Montes. Hai d'alrodiu de 15.000 falantes.

Traducció

• El mirandès és una llengua parlada a l'extrem nord-est de Portugal, a la frontera amb Espanya, a una regió que té al voltant de 450 km², formada per gairebé tot el consell de Miranda do Douro, i per alguns llogarets del consell de Vimioso, al districte de Bragança, regió de Tras-os-Montes. S'estima que hi ha prop de 15000 parlants.

Hi ha una edició en mirandès de la Viquipèdia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mirandès

• Lhéngua i cultura mirandesa Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
• Web de la Universitat de Lisboa sobre el mirandès Arxivat 2006-02-16 a Wayback Machine.
• Lhéngua mirandesa Arxivat 2006-06-22 a Wayback Machine.
• Portal sobre el mirandès, majoritàriament en portuguès
• Le mirandais en Portugal, en francès