[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Llibre de Baruc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLlibre de Baruc
(grc) ΒΑΡΟΥΧ
(mul) Baruch Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipustext sagrat Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorBaruc Modifica el valor a Wikidata
Llenguahebreu Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deDeuterocanònic i apòcrif jueu Modifica el valor a Wikidata
Edició antiga de la Bíblia.

El llibre de Baruc és un llibre deuterocanònic de l'Antic Testament, del grup dels Llibres profètics i dins dels anomenats "profetes menors" per motiu de la seva poca extensió. En les bíblies catòliques es troba entre les Lamentacions i Ezequiel. En les bíblies catòliques conté també la Carta de Jeremies, que forma el capítol sisé (aquesta carta és un llibre a part en la bíblia de l'església ortodoxa).

Canonicitat

[modifica]

Com que el text més antic que posseïm de Baruc està en grec (i es dubta si és traducció d'un original hebreu o si va ser escrit directament en grec, almenys la introducció), se'l considera Deuterocanònic, és a dir, se l'ha exclòs de les bíblies jueves i protestants, mentre que pels catòlics i ortodoxos és inspirat i, per tant, canònic.

Autor

[modifica]

El títol del llibre diu que l'autor es Baruc, fill de Neria i secretari del profeta Jeremies (cf. Bar 1, 1), i hauria sigut escrit poc després de la destrucció de Jerusalem a mans de Nabuconodosor l'any 587 (cf. Bar 1, 2).

Per la crítica moderna el llibre és el conjunt de diversos texts, escrits cap al s. II aC (o, com a molt prompte, el s. III aC), i atribuïts posteriorment a Baruc. Així doncs, pertany a la literatura anomenada pseudonímica o pseudoepigràfica (que atribueix uns escrit a un personatge del passat).[1]

Estructura

[modifica]

El llibre de Baruc està format per les següents parts:

  1. Pròleg (Bar 1, 1-14)
  2. Pregària dels deportats (Bar 1, 15 - 3, 8)
  3. Poema sapiencial (Bar 3, 9 - 4, 4)
  4. Escrit profètic de consolació (Bar 4, 5 - 5, 9)
  5. Carta de Jeremies (Bar 6)

Les pregàries, de caràcter cultural, formen el cant dels exiliats. En elles, el poble reconeix la manera espantosa en què ha pecat i sol·liciten a Déu l'alliberació dels seus sofriments.

Referències

[modifica]
  1. Bíblia Catalana Interconfessional, Introducció a Baruc

Enllaços externs

[modifica]