Gènesi

Gènesi

(mul) Genesis (hbo) בְּרֵאשִׁית (sv) Första Moseboken
Tipus	obra literària i llibre de la Bíblia
Fitxa
Llengua	hebreu bíblic
Format per	50
Dades i xifres
Tema	cosmogonia i història dels jueus
Gènere	text sagrat
Personatges	tetragrama Adam Eva Noè Abraham Sara Isaac Rebeca Jacob Josep Abel Caïm Set Ismael Agar Tèrah Nahor (fill de Tèrah) Lot Betuel Esaú Mildà Benjamí Sem Cam Jàfet Jehudit Laban Matusalem Tubal-Caín Henoc Jèred Nimrod Oasi d'Haran Lèmec Lèmec Bilhah (en) Zilpa (en) Tamar Onan Efron (en) Chedorlaomer (en) Melquisedec Bera (en) Amrafel Arioch (en) Tidal (en) Eliezer (en) Putifar Efraïm Manassès, fill de Josep Fares Canaan Enoix Jubal Adà Jabal Abimèlec serp de l'Edèn
Representa l'entitat	família, Caïm i Abel, Jardí de l'Edèn i creació
Sèrie
Part de	Pentateuc, Antic Testament, Antic Testament catòlic, Hexateuque i Pentateuc
Pentateuc i Pentateuc
Èxode →
Altres
Identificador Library of Congress Classification	BS1231-BS1235.6
Fitxer d'àudio parlat (neerlandès)

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.^[1][2] El nom del llibre en hebreu és בראשׁית Bərêšîth, que és la primera paraula que fou escrita i que significa «en el principi de». Els cinc llibres de la Torà han estat anomenats en hebreu amb la primera paraula del text. En grec s'anomena Γένεσις Genesis, que significa 'naixement', 'creació', 'causa', 'principi', 'font' o 'origen'.^[3][4]

En el context teològic, el Gènesi és el llibre dels començaments: de la terra, del pecat, de la promesa de restauració i de l'elecció del poble Israel. Els temes principals són:^[5]

• La Creació: la presentació d'un Déu únic que ha creat tot el que existeix (dos relats diferenciats).
• La Caiguda: la desobediència d'Adam i Eva que ha introduït la mort, física i espiritual, al món i suposa la seva expulsió del Paradís.
• El Diluvi Universal: la corrupció i degradació subsegüent de la humanitat que provocà el diluvi, del qual només se salven els qui han entrat a l'Arca de Noè.
• Babel: el repoblament de la Terra, després de la confusió de les llengües a Babel.
• Abraham: l'elecció d'Abraham, escollit per Déu per ser pare del seu poble (el primer patriarca).
• Egipte: la sequera que fa que el patriarca Jacob, fill d'Isaac, i els seus dotze fills emigrin a Egipte.

Tots ells es poden resumir en el cicle regal diví - traïció de l'home - aliança que ocupa tot l'Antic Testament.

Així doncs, el Gènesi explica la història dels antecedents dels patriarques del poble d'Israel, des de la Creació fins a la instal·lació a Egipte de la família del patriarca Jacob. Alguns dels capítols del Gènesi són dels més coneguts de tota la Bíblia: Adam i Eva, Caín i Abel, l'Arca de Noè, la Torre de Babel o els patriarques Abraham, Isaac i Jacob són alguns dels exemples més clars.

Segons la tradició jueva i cristiana, el llibre va ser escrit per Moisès, com la resta del Pentateuc, directament inspirat per Déu o adaptant relats orals ja existents. Per això, a vegades se l'anomena com Primer Llibre de Moisès.

La hipòtesi documental, que estudia el llibre filològicament, afirma que és una barreja de com a mínim tres textos, que es poden reconèixer per la diferent manera d'anomenar Déu. Les històries repetides o divergents consoliden aquesta hipòtesi. Se n'han localitzat tres: l'home que fingeix que la seva esposa és sa germana per salvar-la; els dos relats diferents i consecutius de la Creació i les variacions en el sacrifici d'Isaac i les conseqüències posteriors.^[6]

Genèricament, s'inclou dintre del gènere de crònica o llibre històric, si bé això no significa que el contingut sigui literal, només fa referència a la manera de narrar. De fet, la majoria de persones, creients o no, afirmen que tota la Bíblia s'ha de llegir metafòricament.

Les teories més comunament acceptades actualment (tot i que hi ha molta polèmica al seu voltant) afirmen que el Gènesi es va redactar aproximadament el segle v aC, quan uns levites van fusionar tres llibres dels segles ix a vii aC que recollien la tradició oral del poble d'Israel.^[7]

Els fragments del Gènesi més antics conservat actualment són del segle i aC i pertanyen als anomenats Manuscrits de la mar Morta. Són uns documents escrits en hebreu antic i sense vocals. A Jerusalem, es guarden uns escrits del segle x reapareguts a mitjan segle xx coneguts com el Còdex d'Alep.

Segons la tradició, la Bíblia fou traduïda al grec antic al segle iii aC. Es conserven fragments grecs del Gènesi del segle i aC.

Al Vaticà es guarda una còpia quasi completa d'un Gènesi datat al segle IV (el Còdex Vaticanus) i una altra del segle v (el Còdex Alexandrinus). Aquests són els llibres del Gènesi més antics que es conserven.

• Hamilton, Victor P. Eerdmans. The book of Genesis: chapters 1–17 (en anglès), 1990. ISBN 9780802825216. 
• Davies, G.I. «Introduction to the Pentateuch». A: John Barton. Oxford Bible Commentary (en anglès). Oxford University Press, 1998. ISBN 9780198755005. ^{[Enllaç no actiu]}
• Carr, David M. «Genesis, Book of». A: Eerdmans Dictionary of the Bible. Amsterdam University Press, 2000. ISBN 9780567372871. 
• Armstrong, Karen. In the Beginning: A New Interpretation of Genesis. New York: Knopf, 1996. ISBN 0-679-45089-0.
• Blenkinsopp, Joseph. Creation, Un-creation, Re-creation: A discursive commentary on Genesis 1–11. Continuum International Publishing Group, 2011. ISBN 9780567372871. 
• Brueggemann, Walter. Genesis: Interpretation: A Bible Commentary for Teaching and Preaching. Atlanta: John Knox Press, 1986. ISBN 0-8042-3101-X.
• Cotter, David W. Genesis. Liturgical Press, 2003. ISBN 9780814650400. 
• De La Torre, Miguel A. Genesis: Belief, A Theological Commentary on the Bible, Westminster John Knox Press, 2011.
• Fretheim, Terence E. “The Book of Genesis.” In The New Interpreter's Bible. Edited by Leander E. Keck, volume 1, pages 319–674. Nashville: Abingdon Press, 1994. ISBN 0-687-27814-7.
• Hamilton, Victor P. The book of Genesis: chapters 1–17. Eerdmans, 1990. ISBN 9780802825216. 
• Hamilton, Victor P. The book of Genesis: chapters 18–50. Eerdmans, 1995. ISBN 9780802823090. 
• Hirsch, Samson Raphael. The Pentateuch: Genesis. Translated by Isaac Levy. Judaica Press, 2nd edition 1999. ISBN 0-910818-12-6. Originally published as Der Pentateuch uebersetzt und erklaert Frankfurt, 1867–1878.
• Kass, Leon R. The Beginning of Wisdom: Reading Genesis. New York: Free Press, 2003. ISBN 0-7432-4299-8.
• Kessler, Martin; Deurloo, Karel Adriaan. A commentary on Genesis: the book of beginnings. Paulist Press, 2004. ISBN 9780809142057. 
• McKeown, James. Genesis. Eerdmans, 2008. ISBN 9780802827050. 
• Plaut, Gunther. The Torah: A Modern Commentary (1981), ISBN 0-8074-0055-6
• Rogerson, John William. Genesis 1–11. T&T Clark, 1991. ISBN 9780567083388. 
• Sacks, Robert D. A Commentary on the Book of Genesis. Edwin Mellen, 1990. 
• Sarna, Nahum M. The JPS Torah Commentary: Genesis: The Traditional Hebrew Text with the New JPS Translation. Philadelphia: Jewish Publication Society, 1989. ISBN 0-8276-0326-6.
• Speiser, E.A. Genesis: Introduction, Translation, and Notes. New York: Anchor Bible, 1964. ISBN 0-385-00854-6.
• Towner, Wayne Sibley. Genesis. Westminster John Knox Press, 2001. ISBN 9780664252564. 
• Turner, Laurence. Genesis, Second Edition. Sheffield Phoenix Press, 2009. ISBN 9781906055653. 
• Von Rad, Gerhard. Genesis: A Commentary. Westminster John Knox Press, 1972. ISBN 9780664227456. 
• Wenham, Gordon. «Genesis». A: James D. G. Dunn, John William Rogerson. Eerdmans Bible Commentary. Eerdmans, 2003. ISBN 9780802837110. 
• Whybray, R.N. «Genesis». A: John Barton. Oxford Bible Commentary. Oxford University Press, 2001. ISBN 9780198755005. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gènesi

• Text complet del Gènesi

Viccionari