Jorge Semprún Maura

Aquest article o secció no cita les fonts sobre «Manquen referències a quasi tot l'article» o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Jorge Semprún Maura

Jorge Semprún (2009, Montpeller)
Nom original	(es) Jorge Semprún
Biografia
Naixement	10 desembre 1923 Madrid
Mort	7 juny 2011 (87 anys) 7è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri de Garentreville
Ministre de Cultura
12 juliol 1988 – 12 març 1991 ← Javier Solana Madariaga – Jordi Solé i Tura →
Dades personals
Formació	Lycée Henri-IV
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Ocupació	guionista, filòsof, polític, escriptor, novel·lista
Partit	Partit Comunista d'Espanya (1942–1964)
Membre de	Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia Acadèmia Bavaresa de Belles Arts Francs-tireurs et partisans (en)
Nom de ploma	Federico Sánchez
Obra
Obres destacables (1969) La deuxième mort de Ramón Mercader
Localització dels arxius	Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet
Família
Cònjuge	Colette Leloup (1958–2007) Loleh Bellon (1949–)
Fills	Jaime Semprun  () Loleh Bellon Ricardo Semprun  () Colette Leloup Pablo Semprún  () Colette Leloup
Pares	José María Semprún Gurrea   i Susana Maura Gamazo
Germans	Carlos Semprún
Parents	Antoni Maura i Montaner Vincent Darré
Premis
(2008)  Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (30 novembre 2007)  doctor honoris causa per la Universitat de Rennes 2 (2006)  Premi austríac de literatura europea (2004)  Prix Ulysse (2003)  Medalla Goethe (2001)  Premi Jean Monnet de literatura europea, per l'obra Le Mort qu'il faut (fr) (30 maig 2000)  doctor honoris causa per la Universitat de Paris-Est-Marne-la-Vallée (1997)  Premi Jerusalem (26 gener 1995)  Comanador de les Arts i les Lletres (1995)  premi Louis Guilloux, per l'obra L'Écriture ou la Vie (fr) (1995)  Creu de Sant Jordi (1994)  Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany (1994)  Femina Vacaresco award (en) (1993)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (11 setembre 1991)  doctorat honoris causa de l'université Toulouse-II (fr) (5 octubre 1989)  doctor honoris causa per la Universitat Lumière Lió II (1977)  Premi Planeta, per l'obra Autobiographie de Federico Sánchez (fr) (1970)  Premi Edgar, per l'obra Z (1969)  Premi Femina, per l'obra La deuxième mort de Ramón Mercader (1963)  Premi Formentor, per l'obra Le Grand Voyage (fr) (1941)  Concours général  doctor honoris causa per la Universitat de Potsdam

Jorge Semprún Maura (Madrid, 10 de desembre de 1923 - París, 7 de juny del 2011) fou un escriptor, polític i guionista cinematogràfic espanyol, que escrigué la seua obra majoritàriament en francès.^[1] L'any 1995 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya i amb el Premi Blanquerna l'any 2002 concedit per la Generalitat a través de la seva delegació a Madrid. Des de 1996 era membre de l'Académie Goncourt.

Era fill de l'intel·lectual republicà José María Semprún Gurrea i net d'Antoni Maura Montaner. L'any 1939, després de la Guerra Civil espanyola, es traslladà juntament amb la seva família a la ciutat de París, on estudià filosofia a la Sorbona des de 1941.

Durant la Segona Guerra Mundial va combatre, igual que molts espanyols exiliats, entre els partisans de la Resistència davant l'ocupació de França per part de l'Alemanya nazi. L'any 1942 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya (PCE).

L'any 1943, després de ser denunciat, fou detingut, torturat i posteriorment deportat al Camp de concentració de Buchenwald. Després del seu alliberament va ser rebut com un heroi a París, però aquesta fou una època que el marcà per la seva posterior experiència literària i política.^[2]

Una vegada alliberat del camp, va mantenir la seva residència a París.

Dins del Partit Comunista d'Espanya, des de 1953 a 1962, realitzà una intensa activitat clandestina a Espanya sota el pseudònim de Federico Sánchez. L'any 1954, formà part del Comitè Central del partit i l'any 1956 del Comitè Executiu.

El 1964 fou expulsat del partit juntament amb Fernando Claudín per divergències de la línia oficial. Des d'aquell moment, la seva activitat se centra en la seva carrera literària. La seva renúncia va coincidir amb l'escriptura i publicació d'El largo viage, començada a Madrid a la dècada del 1960.

No tornaria a participar activament en la política fins que, entre 1988 i 1991, va ser nomenat Ministre de Cultura en el govern de Felipe González. Inicialment, el seu nomenament va ser molt criticat, ja que no vivia a Espanya i desconeixia totalment el panorama cultural i polític del país on havia de ser ministre.

Morí a París i fou enterrat al cementiri de Garentreville, on tenia una residència.^[3]

Tota la seva obra escrita, ja siguin novel·les o obres autobiogràfiques, està fortament influïda per les seves peripècies vitals, en particular el seu pas pel camp de concentració de Buchenwald: El llarg viatge, La escritura o la vida, Aquel domingo o Viviré con su nombre, morirá con el mio. La seva expulsió del Partit Comunista quedà reflectida en Autobiografía de Federico Sánchez, mentre que Federico Sánchez se despide d'ustedes narra el període, entre 1988 i 1991, que va ser Ministre de Cultura en el govern de Felipe González.

Fins a l'any 2003 totes les seves obres de ficció havien estat escrites en francès, només utilitzant el castellà per a alguns dels seus llibres biogràfics. Aquell any, però, publicà la primera novel·la escrita originalment en castellà, Veinte años y un día.

Convençut europeista, escrigué a quatre mans, al costat del Primer Ministre Francès, Dominique de Villepin, el llibre L'home europeu i publicà un volum recopilatori d'articles, conferències i discursos sobre el tema, titulat Pensar en Europa.

Al llarg de la seva carrera rebé diversos premis literaris, destacant especialment el Premi Fémina l'any 1969 per La deuxième mort de Ramón Mercader, el Premi Planeta l'any 1977 per Autobiografía de Federico Sánchez i el Premi Fundación José Manuel Lara per Veinte años y un día. També va rebre la Medalla Goethe.^[4]

• 1963: Le grand voyage (El llarg viatge)
• 1967: L'évanouissement (El desvanecimiento)
• 1969: La deuxième mort de Ramón Mercader (La segunda muerte de Ramón Mercader)
• 1977: Autobiografía de Federico Sánchez, Premi Planeta
• 1980: Quel beau dimanche! (Aquel domingo)
• 1983: Montand la vie continue (Biografía de Yves Montand)
• 1986: La montagne blanche (La montaña blanca)
• 1987: Netchaïev est de retour (Netchaiev ha vuelto)
• 1991: L'algarabie (La algarabía)
• 1993: Federico Sánchez vous salue bien (Federico Sánchez se despide de ustedes)
• 1994: L'écriture ou la vie (La escritura o la vida)
• 1998: Adieu, vive clarté... (Adiós luz de veranos)
• 2002: Le mort qu'il faut (Viviré con su nombre, morirá con el mío)
• 2003: Veinte años y un día
• 2005: L'Homme européen (El hombre europeo, juntament amb Dominique de Villepin)
• 2006: Pensar en Europa

L'obra escrita de Semprún no es limita a la literatura, sinó que ha desenvolupat una àmplia carrera com a guionista cinematogràfic, sent autor de guions del cinema francès com Z de Costa-Gavras i Stavisky d'Alain Resnais, sent nominat en dues ocasions al Premi Oscar al millor guió.

• 1966: Objectif 500 millions de Pierre Schoendoerffer
• 1966: La guerra s'ha acabat (La guerre est finie) d'Alain Resnais
• 1969: Z de Costa-Gavras
• 1970: L'aveu de Costa-Gavras
• 1972: L'attentat d'Yves Boisset
• 1974: Les deux mémoires, guió i direcció
• 1974: Stavisky d'Alain Resnais
• 1975: Section spéciale de Costa-Gavras
• 1976: Une femme à sa fenêtre de Pierre Granier-Deferre
• 1978: Les Routes du sud de Joseph Losey
• 1983: Los desastres de la guerra (TV) de Mario Camus
• 1986: Les Trottoirs de Saturne d'Hugo Santiago
• 1995: L'Affaire Dreyfus (TV) d'Yves Boisset
• 1997: K d'Alexandre Arcady

Nominacions

• 1968: Oscar al millor guió original per La Guerre est finie
• 1970: Oscar al millor guió adaptat per Z, amb Costa-Gavras
• 1970: BAFTA al millor guió per Z, amb Costa-Gavras
• 2003: Medalla Goethe

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Semprún Maura

• Informació de Jorge Semprún a elpais.com (castellà)
• Entrevista a Jorge Semprún a elpais.com (castellà)
• La bellesa d'un diumenge en un camp de concentració a El que hem llegit (català)

Càrrecs públics
Precedit per: Javier Solana Madariaga	Ministre de Cultura 1988 – 1991	Succeït per: Jordi Solé Tura
Premis i fites
Precedit per: Jesús Torbado Carro En el día de hoy	Premi Planeta 1977	Succeït per: Juan Marsé La muchacha de las bragas de oro
Precedit per: Terenci Moix El arpista ciego	Premi Fundació José Manuel Lara 2004	Succeït per: Andrés Trapiello Al morir Don Quijote