[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Lucrecia Martel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLucrecia Martel

Lucrecia Martel durant la Festa Literaria de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Salta (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica
Universitat de Buenos Aires
Bachillerato Humanista Moderno (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista, productora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1988 Modifica el valor a Wikidata -
Participà en
200861è Festival Internacional de Cinema de Canes
200457è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0551506 Allocine: 64601 Allmovie: p283523 TMDB.org: 56208 Modifica el valor a Wikidata

Lucrecia Martel (Salta, 14 de desembre de 1966) és una directora de cine argentina. Guionista i directora del nou cinema argentí, creadora de melodrames commovedors, misteriosos i eròtics, que inclouen idees envers la transcendència. És valorada com una de les cineastes més importants de Llatinoamèrica.[1][2]

Va dirigir els curts El 56 (1988), Pis 24 (1989), Besos Rojos (1991) i Rei Mort (1995), així com la sèrie de televisió D.N.I. (1995), abans de realitzar el seu primer llargmetratge, La cienaga (2001), pel qual va obtindre nombrosos premis, entre els quals el premi NHK del Festival de Cinema de Sundance, el Grand Prix del Festival de Cinema Llatinoamericà de Tolosa de Llenguadoc i el premi a millor pel·lícula i millor director del Festival de Cine de L'Havana, a més d'una nominació a l'Os d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Berlín.

El 2004 el seu segon llargmetratge, La niña santa, va ser nominat amb la Palma d'Or en el Festival de Cinema de Canes.

El seu tercer film, La mujer sin cabeza, va a ser seleccionat a Canes el 2008.

Amb la seva pel·lícula Zama, Martel va obtenir deu Premis Sur –entre els quals el de millor llargmetratge, millor direcció, millor guió, fotografia, vestuari...–, una Menció Especial al 14è Festival de Cinema Europeu de Sevilla i la candidatura als 32è Premis Goya com a millor film iberoamericà.[1][3][4]

La seva frase:

« <M'interessa la religió catòlica perquè hi vaig aprendre la meva forma de pensar.> »

Filmografia

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]

Curtmetratges

[modifica]
  1. El 56 (1988)
  2. Piso 24 (1989)
  3. Besos rojos (1991)

Sèrie TV

[modifica]
  • "D.N.I." (1995), TV Series

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «La cineasta Lucrecia Martel presidirá el jurado del Festival de Venecia 2019» (en castellà), 24-06-2019. [Consulta: 3 novembre 2021].
  2. Hoberman, J. «Lucrecia Martel, una directora que desconcierta y estremece a sus seguidores» (en castellà). The New York Times, 16-04-2018. ISSN: 0362-4331.
  3. Martínez, Cecilia «Lucrecia Martel, múltiple ganadora en los premios Sur: “Que siga el cine, como podamos, peleando”.» (en castellà). La Nación [Buenos Aires], 27-09-2018. ISSN: 0325-0946.
  4. «Premios PLATINO. Noticias». [Consulta: 3 novembre 2021].

Enllaços externs

[modifica]