Eleccions legislatives belgues de 2024
| Eleccions legislatives belgues de 2024 | |
|---|---|
← 2019   | |
| Data | 9 juny 2024 |
| Tipus | eleccions legislatives belgues i eleccions |
| Part de | eleccions de 2024 a Bèlgica |
| Càrrec a elegir | membre de la Cambra de Representants de Bèlgica senador de Bèlgica |
| Lloc web | elections.fgov.be |
| Resultat de la votació
| |
El 9 de juny de 2024 es van celebrar eleccions federals a Bèlgica, juntament amb les eleccions europees i regionals del país. Els 150 membres de la Cambra de Representants van ser triats en onze circumscripcions plurinominals.[1]
Antecedents
[modifica]Després d'una llarga formació de govern de 494 dies, les eleccions legislatives belgues de 2019 van acabar amb la formació d'un govern liderat pel primer ministre Alexander De Croo i l'anomenada coalició Vivaldi formada pel seu partit, l'Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld) amb el Mouvement Réformateur (MR), els socialistes de Flandes (Endavant) i de Valònia (PS), Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i els ecologistes flamencs i els valons,[2] que va substituir un govern provisional en minoria liderat per Sophie Wilmès, amb poders plens d'emergència donats per l'oposició per fer front a la pandèmia de COVID-19 a Bèlgica.[3]
Resultats
[modifica] | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit | Vots | +/– | % | +/– | Escons | +/– | |
| Nieuw-Vlaamse Alliantie | 1.167.061 | 16,71 / 100 |
▲ 0,68 | 24 / 150 |
▼ 1 | ||
| Interès Flamenc | 961.601 | 13,77 / 100 |
▲ 1,82 | 20 / 150 |
▲ 2 | ||
| Mouvement Réformateur | 716.934 | 10,26 / 100 |
▲ 2,7 | 20 / 150 |
▲ 6 | ||
| Partit dels Treballadors de Bèlgica | 688.369 | 9,86 / 100 |
▲ 1,23 | 15 / 150 |
▲ 3 | ||
| Endavant | 566.436 | 8,11 / 100 |
▲ 1,4 | 13 / 150 |
▲ 4 | ||
| Partit Socialista (Valònia) | 561.602 | 8,04 / 100 |
▼ 1,42 | 16 / 150 |
▼ 4 | ||
| Christen-Democratisch en Vlaams | 557.392 | 7,98 / 100 |
▼ 0,91 | 11 / 150 |
▼ 1 | ||
| Els Compromesos | 472.755 | N/A | 6,77 / 100 |
N/A | 14 / 150 |
N/A | |
| Open Vlaamse Liberalen en Democraten | 380.659 | 5,45 / 100 |
▼ 3,09 | 7 / 150 |
▼ 5 | ||
| Groen | 324.608 | 4,65 / 100 |
▼ 1,45 | 6 / 150 |
▼ 2 | ||
| Ecolo | 204.438 | 2,93 / 100 |
▼ 3.22 | 3 / 150 |
▼ 10 | ||
| Demòcrates Federalistes Independents | 84.024 | 1,2 / 100 |
▼ 1.02 | 1 / 150 |
▼ 1 | ||
Conseqüències
[modifica]Les dretes i els liberals van triomfar a les eleccions desplaçant a socialistes i ecologistes. Alexander De Croo va anunciar la seva renúncia com a primer ministre a partir del 10 de juny romanent com a primer ministre de manera provisional fins que es formi un nou govern federal. Tom Ongena de l'Open VLD, François De Smet de Demòcrates Federalistes Independents (DeFI), i Paul Magnette, del Partit Socialista de Valònia (PS), també van presentar la seva renúncia, encara que la renúncia de Magnette va ser rebutjada per la junta directiva del partit.[4] Conner Rousseau, que havia dimitit de la presidència d'Endavant uns mesos abans, la va recuperar després dels bons resultats del partit.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Electoral system IPU
- ↑ «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 18 juny 2024].
- ↑ Arnoudt, Rik «Premier Sophie Wilmès (MR) vraagt morgen het vertrouwen in de Kamer» (en neerlandès). vrtnws.be, 16-03-2020.
- ↑ «Post-Belgian Elections Live: PS leader tries to resign, MR wants to form government soon» (en anglès). The Brussels Times, 10-06-2024. [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ «Conner Rousseau returns after election success for socialists Vooruit» (en anglès). Belga, 10-06-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
