Endavant (Flandes)

Endavant

Dades
Nom curt	Vooruit
Tipus	partit polític
Ideologia	socialdemocràcia
Alineació política	centreesquerra
Història
Separat de	Partit Socialista Belga
Reemplaça	Partit Socialista Belga
Creació	1978
Activitat
Membre de	Partit dels Socialistes Europeus Aliança Progressista
Membres	49.703 (2014)
Governança corporativa
Seu	Brussel·les (Bèlgica)
Presidència	Conner Rousseau (2019–)
Gerent/director	Conner Rousseau (2017–2019)
Altres
Color
Lloc web	vooruit.org

Endavant (Vooruit), inicialment Partit Socialista (SP; Socialistische Partij) i posteriorment Partit Socialista Diferent (SP.A; Socialistische Partij Anders), és un partit polític socialdemòcrata de Flandes. Fou creat el 1978, arran de la divisió del Partit Socialista Belga en les seccions flamenca i valona. El 2021 va prendre la denominació actual. El seu lema és: Social progressista alternatiu (Sociaal progressief alternatief).

Des de 1974 André Cools i Jos Van Eynde compartien la presidència del Partit Socialista Belga, i a finals de la dècada de 1970, el debat sobre la reforma de l'Estat va provocar molta tensió entre les ales flamenca i valona del BSP, que van tenir els congresos independents el 1978 a Klemskerke i Malines, i a Verviers, fins la ruptura definitiva dels socialistes valons, que a finals d'octubre de 1978 van formar el Parti Socialiste (PS). A les eleccions legislatives belgues de 1978 els socialistes flamencs van participar per darrera vegada com a BSP sota la direcció de Karel Van Miert, amb la incorporació de “Vlaamse Socialisten” (socialistes flamencs).^[1]

Després de les eleccions de 1978 es va formar un govern de transició encapçalat per Paul Vanden Boeynants del Partit Cristià Popular flamenc (CVP) fins que es va formar el 3 d'abril de 1979 el primer govern encapçalat per Wilfried Martens, format pel Partit Cristià Popular flamenc (CVP), el Partit Socialista francòfon (PS), el Partit Socialista flamenc (SP), el Partit Social Cristià való (PSC) i el Front Democràtic dels Francòfons (FDF) i que va caure el 23 de gener de 1980 quan el FDF va abandonar el govern. En l'any 1980 els socialistes flamencs van triar el nom de Socialistische Partij (SP).^[1]

El segon govern de Martens el va formar el 23 de gener de 1980 la coalició entre CVP, PS, SP i PSC i va caure el 18 de maig de 1980 quan alguns dels senadors del CVP es van negar a votar a favor de la reforma de l'Estat al·legant que 2 representants del FDF dels afores de Brussel·les podien seure al Consell Regional de Brussel·les. El 18 de maig de 1980 es va formar un nou govern d'unitat nacional entre CVP, PS, PS, SP, Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (PVV) i Parti Réformateur Libéral (PRL) que per la llei especial del 8 d'agost va transferir les competències de la Regió Flamenca a la Comunitat Flamenca de Bèlgica, mentre els francòfons mantindrien la Comunitat Francesa de Bèlgica dividida en dues regions político-administratives: la Regió Valona i Brussel·les-Capital.^[2] El govern implosionà una vegada més i deixnt pas al quart govern de Martens el 22 d'octubre de 1980 entre CVP, PSC, PS, SP amb 31 de març de 1981, però finalment l'1 d'abril de 1981 Martens va presentar la renúncia pel veto socialista a les mesures d'austeritat proposades.^[3]

El 1999, el SPA va patir una derrota electoral en les eleccions legislatives i regionals. No obstant això, va seguir en el poder a tots els nivells formant part d'un govern de coalició presidit pel liberal Guy Verhofstadt del Vlaamse Liberalen en Democraten amb el Parti Réformateur Libéral, els socialistes de Valònia i els ecologistes Groen i Ecolo.^[4] A pesar d'això, el partit comença un procés de modernització i l'octubre de 1999 Patrick Janssens fou escollir com a nou líder de la formació.^[5] Amb una nova denominació, sp.a, i sota la presidència de Steve Stevaert, després de les eleccions legislatives belgues de 2003 va seguir en el nou govern de coalició de Verhofstadt al costat dels socialistes francòfons, i al dels liberals.^[6]

A les eleccions regionals belgues de 2004 es presenta en coalició amb Spirit, el partit perd lleugerament vots, però millora els resultats de 1999. Entra llavors, a nivell regional, en una coalició amb els demòcrata-cristians, i els liberals. El 15 d'octubre de 2005, Steve Stevaert renuncia a la presidència del partit, i el succeeix Johan Vande Lanotte.

A les eleccions legislatives belgues de 2007, el sp.a, sense un lideratge fort, perd pes, i retrocedeix als resultats de 1999. Després d'eixes eleccions, Johan Vande Lanotte renuncia a la presidència del partit, i el succeeix Caroline Gennez. Gennez va ser succeïda per Bruno Tobback el 18 de setembre de 2011. L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Open VLD, sp.a, Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), Mouvement Réformateur (MR), Centre Demòcrata Humanista (CDH) i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres.^[7] Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern, que s'establiria el 6 de desembre del 2011 amb Elio Di Rupo com a primer ministre fruit del nou acord entre PS, CD&V, MR, SP.A, Open VLD i CDH.^[8]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2014 el Partit Socialista va passar a l'oposició del govern de coalició de Charles Michel del MR amb Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), MR, Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld). A les eleccions per al loderatge del partit del juny de 2015, després dels mals resultats del partit a les eleccions generals de 2014 Tobback va ser derrotat per John Crombez.^[9]

El gener de 2018, el partit va advocar per un «nou socialisme» i una «nova igualtat».^[10][11] Després de les eleccions legislatives belgues de 2019 va entrar en el govern de coalició d'Alexander De Croo de l'Open Vld amb el MR, els socialistes valons del PS, el CD&V i els ecologistes flamencs i els valons.^[12]

El setembre de 2020, el líder del partit, Conner Rousseau, va anunciar un canvi de nom del partit a Vooruit («Endavant»).^[13] El nou nom es va oficialitzar el 21 de març de 2021. Rosseau va dimitir el 17 de novembre de 2023 per unes declaracions racistes envers els romanís, i Melissa Depraetere va assumir el càrrec de manera provisional^[14] fins al retorn de Rousseau a la presidència del partit després dels bons resultats del partit a les eleccions legislatives belgues de 2024.^[15]

Eleccions a la Cambra de Representants de Bèlgica
Elecció	candidat	Vots	+/–	%	+/–	Escons	+/–	Govern
1978		684,976		12,4 / 100		26 / 212	Nou	Coalició
1981		744,593		12,4 / 100		26 / 212	=	Oposició
1985		882,200		14,6 / 100		32 / 212	6	Oposició
1987		915,432		14,9 / 100		32 / 212	=	Coalició
1991		737,976		12 / 100		28 / 212	4	Coalició
1995		762.444		12,6 / 100		20 / 150	8	Coalició
1999		593.372		9,5 / 100		14 / 150	6	Coalició
2003[a]	Johan Vande Lanotte	979,750		14,9 / 100		23 / 150	9	Coalició
2007		684,390		10,3 / 100		14 / 150	9	Oposició
2010	Caroline Gennez	602,867		9,2 / 100		13 / 150	1	Coalició
2014	Bruno Tobback	595,190		8,8 / 100		13 / 150	=	Oposició
2019	John Crombez	455,034		6,7 / 100		9 / 150	4	Suport extern (2020)
								Coalició (2020-2024)
2024	Melissa Depraetere	566.436		8,11 / 100	▲ 1,4	13 / 150	▲ 4

Any	Vots	%	Escons	+/-
1978	678,776	12.4	13 / 106	Nou
1981	732,126	12.3	13 / 106	=
1985	868,624	14.5	16 / 106	3
1987	896,294	14.7	17 / 106	1
1991	730,274	11.9	14 / 106	3
1995	792,941	13.2	6 / 40	8
1999	550,657	8.9	4 / 40	2
2003[a]	1,013,560	15.5	7 / 40	3
2007	665,342	10.0	4 / 40	3
2010	613,079	9.5	4 / 40	=

Any	Vots	%		Escons	+/-	Govern
		D.E.C.	Overall
1989	11,710		2.7 (#9)	2 / 75	Nou	Coalició
1995	9,987		2.4 (#9)	2 / 75	=	Coalició
1999[b]	13,223	21.8 (#4)	3.1 (#8)	2 / 75	=	Coalició
2004[a]	11,052	17.7 (#3)	2.4 (#8)	3 / 89	1	Coalició
2009	10,085	19.5 (#2)	2.2 (#6)	4 / 89	1	Oposició
2014	10,450	19.5 (#2)	2.3 (#8)	3 / 89	1	Coalició
2019	10,540	15.1 (#3)	2.3 (#10)	3 / 89	=	Coalició

Any	Vots	%	Escons	+/-	Govern
1995	733,703	19.4 (#3)	25 / 124	Nou	Coalició
1999	582,419	15.0 (#4)	19 / 124	6	Coalició
2004[a]	799,325	19.7 (#4)	22 / 124	3	Coalició
2009	627,852	15.3 (#3)	19 / 124	3	Coalició
2014	587,903	14.0 (#4)	18 / 124	1	Oposició
2019	429,631	10.1 (#5)	12 / 124	6	Oposició

Any	Vots	%		Escons	+/-
		D.E.C.	Overall
1979	698,889	20.9 (#2)	12.8	3 / 24
1984	979,702	28.1 (#2)	17.1	4 / 24	1
1989	733,242	20.0 (#2)	12.4	3 / 24	1
1994	651,371	17.6 (#3)	10.9	3 / 25	=
1999	550,237	14.2 (#4)	8.8	2 / 25	1
2004[a]	716,317	17.8 (#3)	11.0	3 / 24	1
2009	539,393	13.2 (#4)	8.2	2 / 22	1
2014	555,354	13.2 (#4)	8.3	1 / 21	1
2019	434,002	10.2 (#6)	6.4	1 / 21	=

SP

• 1978-1989 Karel Van Miert
• 1989-1994 Frank Vandenbroucke
• 1994-1998 Louis Tobback
• 1998-1999 Fred Erdman
• 1999-2001 Patrick Janssens

sp.a

• 2001-2003 Patrick Janssens
• 2003-2005 Steve Stevaert
• 2005 Caroline Gennez
• 2005-2007 Johan Vande Lanotte
• 2007-2011 Caroline Gennez
• 2011-2015 Bruno Tobback
• 2015-2019 John Crombez
• 2019-2020 Conner Rousseau

Vooruit

• 2020-2023 Conner Rousseau
• 2023- Melissa Depraetere

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Endavant

• Web oficial
• Eleccions del 10 de juny de 2007 (francès)
• Eleccions del 13 de juny de 2004 Arxivat 2008-04-16 a Wayback Machine. (francès)
• Eleccions del 18 de maig de 2003 Arxivat 2009-02-20 a Wayback Machine. (francès)