Eleccions legislatives belgues de 1991
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Eleccions legislatives belgues de 1991 | ||||
---|---|---|---|---|
212 escons a la Cambra de Representants de Bèlgica | ||||
24 de novembre de 1991 | ||||
1a candidatura | 2a candidatura | 3a candidatura | ||
Cap de llista | Wilfried Martens | Guy Spitaels | Guy Verhofstadt | |
Candidatura | CVP | PS | VLD | |
Escons aconseguits | 39 | 35 | 26 | |
Vots | 1.035.165 | 831.199 | 738,016 | |
Percentatge | 16,8% | 13,5% | 12,0% | |
4a candidatura | 5a candidatura | 6a candidatura | ||
Cap de llista | Frank Vandenbroucke | Louis Michel | ||
Candidatura | SP | PRL | PSC | |
Escons aconseguits | 28 | 20 | 18 | |
Vots | 737.976 | 501.647 | 476.470 | |
Percentatge | 12,0% | 8,1% | 7,7% | |
Primer Ministre de Bèlgica en funcions | ||||
‹ 1987 1995 › |
Les Eleccions legislatives belgues de 1991 es van celebrar el 24 de novembre de 1991 per a renovar els 212 membres de la Cambra de Representants i els 106 del Senat. Es formà un govern de coalició presidit pel socialcristià Wilfried Martens, però el març de 1992 dimití i deixà el càrrec al també democristià Jean-Luc Dehaene.
Resultats a la Cambra de Representants
[modifica]Partits | Cambra | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots | +/- | % | +/- | Escons | +/- | ||||
Christelijke Volkspartij | 1.036.165 | 16,8 | 39 | ||||||
Parti Socialiste | 831.199 | 13,5 | 35 | ||||||
Vlaamse Liberalen en Democraten | 738.016 | 12.0 | 26 | ||||||
Socislistische Partij | 737.976 | 12,0 | 28 | ||||||
Parti Réformateur Libéral | 501.647 | 8,1 | 20 | ||||||
Partit Social Cristià | 476.730 | 7.7 | 18 | ||||||
Vlaams Blok | 405,247 | 7,7 | 12 | ||||||
Volksunie | 363,124 | 5,9 | 10 | ||||||
Ecolo | 312.624 | 5,1 | 10 | ||||||
Agalev | 299.550 | 4,9 | 7 | ||||||
ROSSEM | 198.182 | 3,2 | 3 | ||||||
FDF-PPW | 90.813 | 1,5 | 3 | ||||||
Front National | 64.992 | 1,1 | 1 | ||||||
Partit dels Treballadors de Bèlgica | 30.491 | 0,5 | |||||||
Altres | |||||||||
Total (participació 91,1%) | 6,152,160 | 100,00% | 212 | ||||||
Font: IBZ. |
Resultats al Senat
[modifica]Partits | Senat | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots | +/- | % | +/- | Escons | +/- | ||||
Christelijke Volkspartij | 1.028.699 | 16.8 | 20 | ||||||
Parti Socialiste | 814.136 | 13.2 | 18 | ||||||
Socialistische Partij | 730.234 | 11,9 | 14 | ||||||
Vlaamse Liberalen en Democraten | 713.542 | 11,7 | 13 | ||||||
Parti Réformateur Libéral | 496.562 | 8,1 | 9 | ||||||
Partit Social Cristià | 483.961 | 7,9 | 9 | ||||||
Vlaams Blok | 414.481 | 6,9 | 5 | ||||||
Volksunie | 365.173 | 6,0 | 5 | ||||||
Ecolo | 323.683 | 5,3 | 6 | ||||||
Agalev | 314.360 | 5,1 | 5 | ||||||
ROSSEM | 196.052 | 3,2 | 1 | ||||||
FDF-PPW | 86.026 | 1,4 | 1 | ||||||
Front National | 60.876 | 1,0 | |||||||
Partit dels Treballadors de Bèlgica | 31.754 | 0,5 | |||||||
Altres | |||||||||
Total (participació 91,1%) | 5,992,325 | 100,00% | 106 | ||||||
Font: IBZ. |
Conseqüències
[modifica]Els demòcrata-cristians flamencs (CVP) i els socialistes flamencs (SP) van patit greus pèrdues i el Vlaams Blok va tenir un gran increment, i en conseqüència, la formació d'un nou gabinet va ser extremadament difícil. Després que Guy Verhofstadt i Melchior Wathelet fracassessin, Jean-Luc Dehaene (CVP) va formar en 1992 un govern de coalició de democristians i socialdemòcrates, amb la participació del seu partit, els socialistes de Flandes (SP) i de Valònia (PS) i el Partit Social Cristià (PSC),[1] que es va convertir en un dels governs més importants de Bèlgica, perquè va dur a terme substancials reformes socials, constitucionals i fiscals.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Cottenier, Ivan «Politiek jaarboek-Année politique-Political yearbook of Belgium 1992» (en anglès). Res Publica, 35, 3-4, 1993, pàg. 363-387.
- ↑ «Jean-Luc Dehaene, giant of Belgian politics, dies» (en anglès). Politico, 16-05-2014. [Consulta: 20 juny 2024].