Tirana

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Tirana

Tiranë (sq) Tirona (aln)
Bandera Escut d'armes
Tipus	ciutat, gran ciutat i unitat administrativa
Localització
41° 19′ 44″ N, 19° 49′ 04″ E / 41.3289°N,19.8178°E / 41.3289; 19.8178
Estat	Albània
Comtat	comtat de Tirana
Bashkia	municipi de Tirana
Capital de	comtat de Tirana municipi de Tirana Principat d'Albània (1920–1925) República Albanesa (1925–1928) Regne d'Albània (1928–1939) República Popular d'Albània (1946–1991) Albània (1991–)
Població humana
Població	418.495 (2011) (10.011,84 hab./km²)
Geografia
Superfície	41,8 km²
Banyat per	Lanë i Tiranë
Altitud	110 m
Creació	1614
Organització política
• Cap de govern	Erion Veliaj (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	1001–1028
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	4
Altres
Agermanament amb	Ankara Vílnius Zagreb ../... 39+
Lloc web	tirana.al

Tirana (en albanès Tiranë o Tirana) és la capital i la ciutat més poblada d'Albània. Té una població oficial estimada de 374.801 habitants el 2005, si bé altres fonts l'eleven fins als 700.000. Fundada el 1614, va esdevenir la capital albanesa el 1920.

Està situada a 41.33°N i 19.82°E al districte i el comtat homònims. L'altitud mitjana és de 90 meters sobre el nivell del mar. Les temperatures varien entre els 6,7 °C al gener i els 23,8 °C al juliol. La precipitació anual és de 1.200 mm; els mesos més secs són juliol i agost.

Emplaçada vora el riu Ishm, Tirana és el principal centre industrial i cultural d'Albània. Les indústries més importants inclouen els productes agrícoles i la maquinària, els tèxtils, farmacèutics i metal·lúrgics. Tirana ha experimentat un ràpid creixement i s'hi han establert moltes noves indústries des dels anys 20 del segle xx.

Tirana actualment intenta desenvolupar la indústria turística, tot i que aquests esforços es veuen entrebancats per la inestabilitat política de la regió, causada pels conflictes militars durant la dècada de 1990 a Albània i els països veïns Bòsnia i Hercegovina, Kosovo i Macedònia del Nord.

Tirana s'estén a la plana de Tirana, al centre d'Albània, entre el mont Dajt a l'est, els turons de Kërrabe, Sauk i Vaqarr al sud i una vall al nord amb vistes al mar Adriàtic. L'altitud mitjana és d'uns 110 m sobre el nivell del mar, amb un màxim de 1828 m a Maja Mincekut de Mali me Gropa a Shenmeri.^[1]

La ciutat està envoltada de dues àrees protegides importants: el Parc Nacional Dajti i el Paisatge Protegit Mali me Gropa-Bizë-Martanesh. A l'hivern, les muntanyes solen estar cobertes de neu i són un refugi popular per a la població de Tirana, que poques vegades rep nevades. Pel que fa a la biodiversitat, els boscos estan formats principalment per pi, roure i faig, mentre que el seu relleu està esquitxat de canyons, cascades, coves, llacs i altres formes de relleu.^[2] Gràcies al seu patrimoni natural, és considerat el Balcó Natural de Tirana. Es pot arribar a la muntanya per una estreta carretera de muntanya asfaltada cap a una zona coneguda com Fusha e Dajtit. Des d'aquesta petita zona hi ha una vista de Tirana i la seva plana.

El riu Tirana travessa la ciutat, igual que el riu Lanë. Tirana acull diversos llacs artificials, com ara Tirana, Farka, Tufina i Kashar. El municipi actual es va formar en la reforma del govern local de 2015 per la fusió dels antics municipis de Baldushk, Bërzhitë, Dajt, Farkë, Kashar, Krrabë, Ndroq, Petrelë, Pezë, Shëngjergj, Tirana, Vaqarr, Zall-Bastar i Zall-Herr., que es van convertir en unitats municipals. La seu del municipi és la ciutat de Tirana.^[3]

Tirana té un clima subtropical humit (Cfa) segons la classificació climàtica de Köppen i rep prou precipitació durant l'estiu per evitar la classificació de clima mediterrani (Csa).

La precipitació mitjana a Tirana és d'uns 1266 mm per any. La ciutat rep la majoria de precipitacions als mesos d'hivern, que es produeixen de novembre a març, i menys als mesos d'estiu, de juny a setembre. Pel que fa a les precipitacions, tant pluja com neu, la ciutat es troba entre les ciutats més humides d’Europa.^[5]

Les temperatures varien al llarg de l'any a partir d'una mitjana de 6,7 °C del gener al 24 °C al juliol. Les primaveres i els estius són molt càlids a calorosos, sovint arribant als 20 °C de maig a setembre. Durant la tardor i l'hivern, de novembre a març, la temperatura mitjana baixa i no és inferior a 6,7 °C . La ciutat rep unes 2.500 hores de sol.^[6]

La mesquita d'Ethem Bey, començada el 1789 per Molla Bey i acabada el 1821 pel seu fill, Haxhi Ethem Bey, besnet de Suleiman Paixà, és un edifici remarcable. Un altre edifici interessant, situat prop de la mesquita d'Ethem Bey a la plaça Skanderbeg, és la Torre del Rellotge (Kulla e Sahatit), construïda el 1830. El 2001 va finalitzar la construcció de l'església més gran de Tirana, la catedral catòlica de Sant Pau.

A Tirana també hi ha la Universitat de Tirana, fundada el 1957, i diversos edificis de caràcter governamental i públic com l'Institut Albanès de Ciències, l'Acadèmia d'Arts, la Universitat Agrícola, l'Acadèmia Militar, l'Institut del Ministeri d'Afers Interiors, l'Assemblea Popular i el Tribunal Suprem.

Tirana fou fundada el 1614 pel general otomà Suleiman Paixà Berkin-zade, que hi va fer construir una mesquita, una fleca i uns banys turcs, i segons la llegenda la va anomenar "Tehran", en record de la seva victòria militar a l'Iran, quan hauria estat a la ciutat de Teheran, a Pèrsia (l'actual Iran), però en realitat sembla que el nom deriva d'un llogaret que hi havia al lloc, que s'anomenava justament Tiran. La vila va restar en mans dels descendents de Suleiman: Ahmed Mukhtar, Ibrahim Bey, Ahmed Bey i Kahraman Pasha (aquest darrer vivia al final del segle xviii i inicis del XIX). Ewliya Çelebi la va visitar el 1661/1662 i diu que pertanyia al sandjak d'Ochrida (Ohrid). Al segle xviii es va fortificar (obra d'Ibrahim Bey) però era sobretot un mercat al mig d'una regió agrícola; al final del segle li faltava poc per 4.000 habitants, 480 botigues i unes 2.000 cases. Les guerres entre els bashatli de Skhodra i Kuplan Ahmad Pasha Toptani de Kroja van fer disminuir la població de la ciutat; va passar llavors als Toptani, ja que els fills de Kuplan Ahmad Pasha, mort el 1816, es van casar amb les filles de Kahraman Pasha. Va governar llavors Abdurrahman Pasha, mort el 1837. Va evitar la sort dels governants de Skhodra, Janina i altres, però no va poder evitar la destrucció de la fortalesa per les autoritats otomanes (vers 1830/1833). Ahmed Bey, fill d'Abdurrahman Pasha, el va succeir. Es van construir en els següents anys algunes esglésies catòliques, una escola, una oficina de correus (fins a 1 873). Amb la reforma administrativa de 1865 va esdevenir centre d'un kada del sandjak de Durrës al vilayat de Skhodra; el kada tenia uns 100 pobles d'àmplia majoria musulmana a gairebé tots. El cònsol austríac Von Haln a la meitat del segle xix diu que tenia unes 2.000 cases però uns 10.000 habitants. A l'inici del segle xx en tenia uns 15.000, la gran majoria musulmans.

La petita ciutat fou triada com a capital temporal d'Albània (en una solució de compromís entre l'Albània del nord i la del sud) pel govern provisional sorgit arran del Congrés de Lushnjë de gener de 1920. Fou confirmada el 31 de desembre de 1925. El novembre de 1944, el govern comunista d'Enver Hoxha s'hi va establir després de l'alliberament de la ciutat de les tropes italianes el 17 de novembre de 1944.

La població de la ciutat, estimada només en 12.000 persones el 1910, va pujar fins als 30.000 en el cens de 1930 i a 60.000 el 1945, tot i els anys intermedis de l'ocupació estrangera i la guerra. Durant la dècada del 1950 Tirana va experimentar un període de ràpid creixement industrial, que va fer pujar la població fins als 137.000 habitants el 1960. Cap al final de la dècada del 1990 va experimentar l'augment de població més intens a causa de l'anada cap a la capital dels albanesos del nord amb l'esperança de trobar-hi una vida millor.

Actualment, la ciutat pateix problemes derivats de la superpoblació com ara el tractament de residus i la manca d'aigua corrent i electricitat. El problema es veu agreujat per unes infraestructures obsoletes. Amb tot i això, Tirana també ha experimentat un creixement força ràpid de la construcció de nous edificis, especialment als seus suburbis, on a molts dels nous barris els carrers encara ni tan sols tenen noms. Es diu que molts d'aquests edificis són el resultat d'operacions de blanqueig de diners.

D'ençà d'uns anys la contaminació també ha esdevingut un problema molt gran per a Tirana, ja que el nombre de cotxes ha augmentat en una progressió espectacular. Es tracta de vehicles majoritàriament vells i de motor dièsel que contaminen molt més que els nous models que circulen arreu d'Europa. A més a més, la gasolina que es fa servir a l'Albània conté més quantitat de sofre i plom que la permesa als països de la Unió Europea.

L'alcaldia de la ciutat, començant per Edi Rama, està intentat embellir el paisatge de la ciutat netejant les vores del riu Lana i pintant de nou els vells edificis.

Al final de la dècada dels anys 1980 i començament dels 1990 Tirana va ser el focus de violentes manifestacions que van donar com a resultat la caiguda del govern comunista.

Hi ha serveis regulars de passatgers cap a Durrës i Pogradec via Elbasan. L'estació de tren és al nord de la plaça de Skanderbeg, al bulevard Zogu. No hi ha cap línia de tren cap a l'estranger per a passatgers, tot i que hi ha una ruta de mercaderies que va a Montenegro passant per Shkodër (malgrat que actualment es troba en desús).

L'aeroport internacional de la ciutat, conegut amb el nom de Rinas, està situat a 25 km al nord, a la carretera cap a Durres. Hi tenen la seu les dues companyies aèries albaneses: Albanian Airlines i Ada Air. Tot i això, el nombre de destinacions a les quals es pot viatjar no és gaire gran.

• Ankara, Turquia
• Podgorica, Montenegro
• Atenes, Grècia
• Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina

• Anri Sala, videoartista nascut a Tirana
• Museu històric nacional (Albània)
• Museu arqueològic nacional (Albània)
• Castell de Gjirokastra
• Dajt

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Pàgina oficial de la ciutat Arxivat 2010-07-08 a Wayback Machine.
• Guia 2002 - Curiositats sobre Tirana Arxivat 2006-05-29 a Wayback Machine.
• Mapa de Tirana (1,35 MB) Arxivat 2005-11-05 a Wayback Machine.

Viccionari