[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Pitiriasi rosada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:26, 29 juny 2023 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula malaltiaPitiriasi rosada
Erupció típica d'una pitiriasi rosada modifica
Tipuspsoriasi, pitiriasi, dermatitis i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatdermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Classificació
CIM-11EA10 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10L42 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9696.3 Modifica el valor a Wikidata
CIAPS90 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0132262 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB24698 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000871 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1107532 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKpityriasis-rosea Modifica el valor a Wikidata
MeSHD017515 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0032026 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8892 Modifica el valor a Wikidata

La pitiriasi rosada o pitiriasi (rosada) de Gibert o pityriasis rosea és una malaltia de la pell que pot durar entre 6 i 8 setmanes i en alguns casos excepcionals fins a 6 mesos, sense tractament.[1] És comú trobar-la en pacients d'entre 10 i 35 anys, especialment durant la primavera i la tardor. Inicialment apareix una taca primària (taca mare) de color vermellós, posteriorment en sortiran d'altres més petites, estenent-se per tot el cos (principalment pel tronc), sense afectar la cara. No precisa tractament.

Etiologia

[modifica]

La causa de la pitiriasi rosada és incerta, però la seva presentació clínica i les reaccions immunològiques suggereixen una infecció viral com a causa desencadenant,[2][3] i seria una resposta autoimmunitària secundària la responsable de la pitiriasi.[4]

Signes i símptomes

[modifica]

Inclouen:

  • Una infecció del tracte respiratori superior pot precedir tots els altres símptomes fins a un 69% dels pacients.[5]
  • Una única taca oval, rosada (amb més o menys intensitat), de vores escatoses i de 2 a 10 cm, l'anomenada "placa heràldica" apareix clàssicament al tronc.[6][7] A vegades, aquesta "placa" pot aparèixer en un lloc "ocult" (per exemple, a l'aixella) passant desapercebuda, també pot aparèixer com un grup de petites taques ovalades. Rarament la "placa" no apareix.[6]
  • De 7-14 dies després de la placa heràldica, apareixen altres taques ovalades, rosades, finament descamatives, però més petites en forma d'erupció al tronc.[6] En el 6% dels casos pot haver-hi una distribució inversa, amb erupció principalment a les extremitats.[8] Les taques, que són ovalades prenen una disposició on el seu diàmetre màxim segueix la línia de les costelles prenent una distribució característica en "arbre de Nadal".[6] Taques més petites i circulars poden aparèixer a l'esquena i el coll diversos dies després. No és habitual que les lesions apareguin a la cara, llavors ho fan en les galtes o en la línia del cabell.
  • Al voltant d'una de cada quatre persones presenten picor de grau lleu a sever. (Una picor moderada sol ser freqüentment a causa d'un excés de sequedat de la pell, sobretot si s'utilitza sabó per netejar les zones afectades). S'agreuja si es rasquen les lesions. La picor tendeix a desaparèixer quan ho fa l'erupció i no sol durar tot el curs de la malaltia.[6]
  • L'erupció pot acompanyar-se de febreta, mal de cap, nàusees i fatiga.

Diagnòstic

[modifica]
Una placa heràldica de la pitiriasi rosada que s'inicia abans que la resta de lesions
Descamació en collaret perifèric en tres de les lesions.

Els professionals amb experiència poden fer el diagnòstic clínic.[7] Si el diagnòstic està en dubte, es poden realitzar proves per descartar afeccions d'aparença similar com ara la malaltia de Lyme, la dermatofitosi, la psoriasi de gotes (o guttata), l'èczema nummular, les erupcions per fàrmacs i altres exantemes virals.[7][9] L'aspecte clínic de pitiriasi rosada és similar al de la sífilis secundària, i s'hauria de realitzar proves serològiques ràpides si hi ha alguna sospita que ho pugui ser. Una biòpsia de les lesions mostrarà eritròcits extravasats dins de les papil·les dèrmiques i les cèl·lules disqueratòtiques de la dermis.[10]

Hi ha un conjunt de criteris de diagnòstic validats per a la pitiriasi rosada:[11][12]

A un pacient se li diagnostica pitiriasi rosada si:

  1. En almenys una visita, té totes les característiques clíniques essencials i almenys una de les característiques clíniques opcionals, i
  2. En totes les visites relacionades amb l'erupció, no té cap característica clínica excloent.

Les característiques clíniques essencials són les següents:

  1. Lesions circulars o ovalades discretes,
  2. La majoria de lesions són lleugerament elevades (pàpules) i
  3. Descamació en collaret perifèric amb espai central en almenys dues lesions.

Les característiques clíniques opcionals són les següents:

  1. Distribució troncal i proximal de les extremitats, amb menys del 10% de les lesions distals a mitja part superior del braç i mitja cuixa,
  2. Orientació de la majoria de lesions al llarg de les línies de clivatge de la pell i
  3. Una taca heràldica (no necessàriament la més gran) que apareix almenys dos dies abans de l'erupció d'altres lesions, per la història del pacient o per l'observació clínica.

Les característiques clíniques excloents són les següents:

  1. Múltiples vesícules petites al centre de dues o més lesions,
  2. Dues o més lesions en superfícies de la pell palmar o plantar, i
  3. Evidència clínica o serològica de sífilis secundària.

Tractament

[modifica]

Generalment no es necessita cap tractament.[13] Es poden utilitzar antihistamínics orals o glucocorticoides tòpics per disminuir la picor.[7] Els glucocorticoides proporcionen alleujament per la picor i milloren l'aspecte de l'erupció, però també provoquen que la nova pell que es forma (després de l'erupció es redueixi) trigui més a igualar-se en el color de la pell que l'envolta. Tot i que no s'ha trobat cap cicatriu associada a l'erupció, s'han d'evitar les rascades. És possible que el rascat pugui empitjorar la picor i es pugui desenvolupar un cicle de rascar i augment de la picor. S'han d'evitar irritants com sabons amb fragàncies, aigua calenta, llana i teixits sintètics. Les locions que ajuden a aturar o evitar la picor poden ser útils.[13][14]

La llum solar directa fa que les lesions es resolguin més ràpidament.[7] Segons aquest principi, el tractament mèdic amb llum ultraviolada s'ha utilitzat per accelerar la resolució,[15] encara que els estudis no estan d'acord si disminueix o no la picor.[15][16] La teràpia UV és més beneficiosa durant la primera setmana de l'erupció.[15]

Pronòstic

[modifica]

En la majoria dels pacients, la malaltia només dura qüestió de setmanes; en alguns casos pot durar més (fins a sis mesos). La malaltia es resol completament sense efectes a llarg termini. El dos per cent dels pacients tenen recidiva.[17][18]

Epidemiologia

[modifica]

S'ha estimat que la prevalença global de la pitiriasi rosada als Estats Units és del 0,13% en els homes i del 0,14% en les dones. Es dona amb més freqüència entre els 10 i els 35 anys.[7] És més freqüent a la primavera.[7]

La pitiriasi rosada no es considera contagiosa,[19][20] tot i que hi ha hagut informes de petites epidèmies a cases de fraternitat, bases militars, escoles i gimnasos.[7]

Referències

[modifica]
  1. Eisman, S; Sinclair, R «Pityriasis rosea.». BMJ (Clinical Research Ed.), 351, 29-10-2015, pàg. h5233. DOI: 10.1136/bmj.h5233. PMID: 26514823.
  2. Medscape > Pityriasis Rosea Author: Robert A Allen, MD; Chief Editor: Dirk M Elston, MD. Updated: Feb 13, 2009
  3. Cynthia M. Magro; Crowson, A. Neil; Mihm, Martin C. The Cutaneous Lymphoid Proliferations: A Comprehensive Textbook of Lymphocytic Infiltrates of the Skin. John Wiley and Sons, 2007, p. 36–. ISBN 978-0-471-69598-1 [Consulta: 10 novembre 2010]. 
  4. Mehak Singh i cols «Singh et al. - 2019 - Reply to comment on “Is there a relationship betw.pdf». Acta Dermatovenerologica, 2019 [Consulta: 29 febrer 2020].
  5. Sharma, P J Am Acad Dermatol, 42, 2 pt 1, 2000, pàg. 241.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Pityriasis rosea». American Academy of Dermatology, 2000, 2003. [Consulta: 4 juny 2009].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Habif, Thomas P. Clinical Dermatology: A Clinical Guide to Diagnosis and Therapy. 4th. Mosby, 2004, p. 246–8. ISBN 0-323-01319-8. 
  8. Tay, Y; Goh, C «One-year review of pityriasis rosea at the National Skin Centre, Singapore». Ann Acad Med Singapore, 28, 6, 1999.
  9. «Pityriasis rosea and the need for a serologic test for syphilis». Cutis, 39, 1, 1987, pàg. 81–2. PMID: 3802914.
  10. Board basics : an enhancement to MKSAP 17. Philadelphia, Pa.: American College of Physicians, 2015. ISBN 978-1938245442. OCLC 923566113. 
  11. «Diagnostic criteria for pityriasis rosea: a prospective case control study for assessment of validity». Journal of the European Academy of Dermatology and Venereology, 17, 1, 2003, pàg. 101–3. DOI: 10.1046/j.1468-3083.2003.00519_4.x. PMID: 12602987.
  12. «Gianotti-Crosti syndrome, pityriasis rosea, asymmetrical periflexural exanthem, unilateral mediothoracic exanthem, eruptive pseudoangiomatosis, and papular-purpuric gloves and socks syndrome: a brief review and arguments for diagnostic criteria». Infectious Disease Reports, 4, 1, 2012, pàg. e12. DOI: 10.4081/idr.2012.e12. PMC: 3892651. PMID: 24470919.
  13. 13,0 13,1 Chuh, A.; Zawar, V.; Sciallis, G.; Kempf, W. «A position statement on the management of patients with pityriasis rosea». Journal of the European Academy of Dermatology and Venereology: JEADV, 30, 10, 01-10-2016, pàg. 1670–1681. DOI: 10.1111/jdv.13826. ISSN: 1468-3083. PMID: 27406919.
  14. Browning, John C. «An update on pityriasis rosea and other similar childhood exanthems». Current Opinion in Pediatrics, 21, 4, 01-08-2009, pàg. 481–485. DOI: 10.1097/MOP.0b013e32832db96e. ISSN: 1531-698X. PMID: 19502983.
  15. 15,0 15,1 15,2 «Treatment of pityriasis rosea with UV radiation». Archives of Dermatology, 119, 5, 1983, pàg. 381–2. DOI: 10.1001/archderm.119.5.381. PMID: 6847217.
  16. «UVB phototherapy for pityriasis rosea: a bilateral comparison study». Journal of the American Academy of Dermatology, 33, 6, 1995, pàg. 996–9. DOI: 10.1016/0190-9622(95)90293-7. PMID: 7490372.
  17. «Pityriasis rosea is not associated with human herpesvirus 7». Archives of Dermatology, 135, 9, 1999, pàg. 1070–2. DOI: 10.1001/archderm.135.9.1070. PMID: 10490111.
  18. «Pityriasis rosea in Rochester, Minnesota, 1969 to 1978». Journal of the American Academy of Dermatology, 7, 1, 1982, pàg. 80–9. DOI: 10.1016/s0190-9622(82)80013-3. PMID: 6980904.
  19. «Pityriasis rosea». American Osteopathic College of Dermatology. Arxivat de l'original el 21 de juny 2013. [Consulta: 26 gener 2010].
  20. «Pityriasis rosea». DERMAdoctor.com. Arxivat de l'original el 2009-04-08. [Consulta: 26 gener 2010].

Enllaços externs

[modifica]