[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Amerindis de Colòmbia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:22, 7 abr 2024 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula grup humàAmerindis de Colòmbia
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total1.905.617 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Bandera dels Amerindis de Colòmbia

Els Amerindis de Colòmbia són les ètnies nadiues d'Amerindis sud-americans que viuen al territori de Colòmbia. Comprenen el 4,4% de la població del país i pertanyen a 87 tribus diferents.[1][2]

Aproximadament el 50% dels pobles indígenes de Colòmbia viuen als departaments de La Guajira, Cauca i Departament de Nariño. Tot i que la regió de la conca amazònica de Colòmbia és poc poblada, acull més de 70 grups ètnics indígenes diferents.[1]

Demografia i situació

[modifica]
Màscara usada en el ritual popular Kamentsa sobre indígenes Chaquiras de Colòmbia.

La població ameríndia de Colòmbia al Cens de 2018 va comptabilitzar 1.905.617 persones, que representen el 4,4% de la població nacional.[3]

El DANE reconeix l'existència de 87 grups indígenes (Achagua, Amorúa, Andoke, Arhuacs, Wiwa, Awá, Bará, Barasanes, Barís, Betoye, Bora, Cañamomo, Carapana, Chimila, Chiricoa, Cocama, Coreguaje, Coconuco, Coyaima, Desano, Dujo, Emberá, Emberà xamí, Emberá Katío, Eperara Siadipara, Guambians, Guanaca, Guane, Guayabero, Hitnü, Inga, Kawiyarí, Kamëntsá, Kankuamo, Karijona, Kichwa, Kofán, Kogui, Kubeo, Kuiba, Kurripako, Letuama, Macaguajes, Makuna, Masiguare, Matapí, Miraña, Mokaná, Muisca, Nasa, Nonuya, Nukak, Ocaina, Pasto, Piaroa, Pira-tapuya, Pisamira, Puinave, Sáliba, Senú, Sikuani, Siona, Siriano, Taiwano, Tanimuka, Tariana, Tatuyo, Teribe, Totoró, Tsiripu, Tucano, Tule, Tuyuka, Tzase, witotos, U'wa, Wanano, Waunan, Wayuu, Yagua, Yanacona, Yaruro, Yauna, Yuko, Yukuna, Yuri i Yurutí), a més d'aquelles persones que s'autoidentifiquen amb pobles considerats extints (Calima, Chitarero, Panche i Tairona), d'origen estranger (Otavaleño, maies altres) o que no s'identifiquen amb cap poble en particular.[4]

Per bé que hom els troba a tot el país, els departaments amb més presència d'aquests grups són Vaupés (66%), Guainía (65%), Guajira (45%), Vichada (44%), Amazones (43%), Valle del Cauca (22%) i Putumayo (18%).

Territoris

[modifica]

Els pobles indígenes tenen el títol de parts substancials de Colòmbia, principalment en forma de reserves indígenes (resguardos), que engloben un terç de la terra del país.[1] La divisió d'Afers Indígenes del Ministeri de l'Interior compta amb 567 reserves registrades, que cobreixen aproximadament 365.004 km² que acullen 800.272 persones en 67.503 famílies.[5]

La Constitució Nacional de Colòmbia de 1991 va definir les entitats territorials (Entidades Territoriales) com a departaments, districtes, municipis i territoris indígenes. Dins d'un Entitat Territorial Indígena (ETI) el poble té autonomia en la gestió dels seus interessos, i dins dels límits de la constitució té dret a gestionar els recursos i definir els impostos necessaris per a l'exercici de les seves funcions. Les ETI han de ser definides pel govern d'acord amb la Llei orgànica d'ordenació del territori. No obstant això, aquesta llei encara no ha estat sancionada per la qual cosa a la pràctica els territoris no estan regulats.[6]

Estatut polític

[modifica]

La Constitució de 1991, en la que els amerindis tingueren un paper destacat, reconeix i protegeix la diversitat ètnica i cultural colombiana. Consagra per a aquestes comunitats drets ètnics, culturals, territorials, d'autonomia i participació:

  • Igualtat i dignitat de totes les cultures com a fonament de la identitat nacional.
  • Les diferents llengües indígenes són oficials als seus territoris
  • Educació bilingüe i intercultural per als grups ètnics
  • Doble nacionalitat per als pobles indígenes que viuen en zones de frontera.

Mitjançant el vot popular, han aconseguit ser escollits al Congrés de la República, assemblees departamentals, alcaldies i regidors municipals arreu de Colòmbia.

Llista de pobles indígenes

[modifica]

La següent una llista dels 87 pobles indígenes reconeguts oficialment en el cens de 2005,[4][7] amb la seva respectiva població segons el Cens de 2018[8] (els pobles no reconeguts estan en cursives).

Poble Nom altern Llengua Família lingüística Població (2005) Ubicació (%)
Wayuu Goajiro, Guajiro Wayuunaiki Arawak 380.460 La_Guajira la Guajira (98,03%)
Senú Sinú, Zenú Castellà Indoeuropea 307.091 Córdoba Córdoba (61,6%)

Sucre (Colombia) Sucre (34,7%)

Nasa Páez Nasa yuwe No classificada 243.176 Cauca Cauca (88,6%)
Valle del Cauca Valle del Cauca
Putumayo Putumayo
Pasto - Castellà, Pasto(†) Indoeuropea, Barbacoana(†) 163.863 Nariño Nariño (95,1%)
Emberá Chamí Chamí Chamí Chocó 77.714 Risaralda Risaralda (55,1%)

Caldas Caldas (24,8%)
Antioquia Department Antioquia
Quindío Quindío

Emberá Chocó, Dóbida, Êbêra Emberá Chocó 62.737 Chocó Chocó (63,2%)

Risaralda Risaralda (13,02%)
Caldas Caldas (12,45%)

Coyaima Natagaima, Pijao Castellà, Pijao(†) Indoeuropea, Aïllada(†) 51.635 Tolima Tolima (90,1%)
Emberá Katío Catío Katío Chocó 48.117 Antioquia Department Antioquia (33,5%)

Chocó Chocó (26,5%)
Córdoba Córdoba (13,4%)

Awá Cuaiquer, Kwaiker Awá pit Barbacoana 44.516 Nariño Nariño (86,6%)

Putumayo Putumayo (11,3%)

Mokaná - Castellà, Mokaná(†) Indoeuropea, No classificada(†) 37.069 Atlántico Atlàntic
Arhuac Aruaco, Bintucua, Ica Arhuac Txibtxa 34.711 Cesar Cesar (78,43%)

Magdalena Magdalena (18,36%)

Coconuco - Coconuco Barbacoana 18.135 Cauca Cauca (98,3%)
Arzario Sanjá, Wiwa Dumuna Txibtxa 18.202 La_Guajira la Guajira (49,18%)

Cesar Cesar (45,72%)

Achagua Achawa, Axagua Achawa Arawak 980 Meta Meta (76,63%)

Casanare Casanare (18,97%)

Amorúa Mariposa, Siripu, Wipiwe Amorúa Guahiba 2.211 Casanare Casanare
Andoke Andoque, Paasiaja Andoke Aïllada 820 Caquetá Caquetá (53,68%)

Amazonas (Colombia) Amazones (13,97%)

Bara Barasano del norte, Waimaja Bara Tucana 1.004 Vaupés Vaupés
Barasanes Barasano del sur, Parenoa Barasana Tucana 905 Amazonas (Colombia) Amazones
Vaupés Vaupés
Barís Dobocubi, Motilón Barí ara Txibtxa 5.923 Norte de Santander Norte de Santander
Betoye Betoi, Jirarre, Jirarru Castellà, Betoi(†) Indoeuropea, Aïllada(†) 394 Arauca Arauca (83,5%)
Bora Meamuyna Bora Bora-Uitoto 1.024 Amazonas (Colombia) Amazones (90,25%)
Chitarero - Castellà Indoeuropea 10 Norte de Santander Norte de Santander
Santander (Colombia) Santander
Calima - Castellà Indoeuropea 76 Valle del Cauca Valle del Cauca
Cañamomo - Castellà Indoeuropea 2.225 Caldas Caldas
Carapana Karapanã,

Ucomaja

Carapana Tucana 1.040 Vaupés Vaupés
Chimila Ette ennaka Ette taara Txibtxa 1.701
Chiricoa - Chiricoa Guahiba 19 Arauca Arauca
Cocama Kokama Cocama Tupí 3.221 Amazonas (Colombia) Amazones
Koreguajes Koré pâín, Korébahü Koreguaje Tucana 3.257 Caquetá Caquetá (93,6%)
Desano Desana, Mimí porá, Wirá Desano Tucana 3.641 Guaviare Guaviare
Vaupés Vaupés
Dujo Tama Castellà Indoeuropea 611 Huila Huila
Eperara Siadipara Epená saija, Saija Epérã pedée Chocó 7.947 Cauca Cauca (49,2%)

Nariño Nariño (44,8%)

Guambià Michimbo, Misak Guambià Barbacoana 21.213 Cauca Cauca (91,3%)
Guanaca - Guanaca Barbacoana 12 Cauca Cauca
Guane - Castellà, Guane(†) indoeuropees, Txibtxa(†) 812 Santander (Colombia) Santander
Guayaberos Cunimía, Jiw, Mítiwa, Mitúa Guayabero Guahiba 2.960 Guaviare Guaviare (36,6%)

Meta Meta (28,7%)

Hitnü Jitnu, Macahuán, Macaguane Hitnü Guahiba 2.277 Arauca Arauca
Inga Ingano, Inka Inga Kichwa Quítxua 19.561 Putumayo Putumayo (62,4%)

Nariño Nariño (16,6%)

Hupda Hupde, Yojup Hup Macú 38 Vaupés Vaupés
Kawiyarí Kabiyarí, Kawiarí Cabiyarí Arawak 809 Amazonas (Colombia) Amazones
Vaupés Vaupés
Kãkwã Cacua Kakwa Macú 147 Vaupés Vaupés
Kamëntsá Kamsá, Sibundoy Kamëntsa Aïllada 7.521 Putumayo Putumayo (85,8%)
Kankuamo Kankuaka, Kankuané, Kankui Castellà, Kankui(†) Indoeuropea, Txibtxa(†) 16.986 Cesar Cesar (96,29%)
Karijona Huaque, Koto Karijona Carib 525 Guaviare Guaviare
Amazonas (Colombia) Amazones
Kichwa Quechua, Quichua Kichwa Quítxua 481 Putumayo Putumayo (64,4%)

Valle del Cauca Valle del Cauca (14,3%)

Kofán A'i, Cofán Kofán Aïllada 1.816 Putumayo Putumayo (88,7%)
Koguis Kággabba Kogui Txibtxa 15.820 La_Guajira la Guajira (44,14%)
Cesar Cesar (37,15%)
Magdalena Magdalena (17,06%)
Kubeo Cobewa, Hipnwa, Kaniwa, Paniwa Kubeo Tucana 14.074 Vaupés Vaupés (66,63%)

Guaviare Guaviare (13,17%)

Kuiba Wamonae Kuiba Guahiba 895 Arauca Arauca
Casanare Casanare
Kurripakos Baniwá, Wakuenaí Kurripako Arawak 11.946 Guainía Guainía (92,35%)
Letuama Ohañara, Opaima, Taniboka, Ufania Letuama Tucana 285 Amazonas (Colombia) Amazones
Macaguajes Airubain, Macaguaxe Macaguaje Tucana 24 Caquetá Caquetá
Makuna Buhágana Makuna Tucana 1.962 Amazonas (Colombia) Amazones
Vaupés Vaupés
Masiguare Maibén Masiguare Guahiba 522 Casanare Casanare
Matapí Jupichiya, Upichia Matapí Tucana 618 Amazonas (Colombia) Amazones
Miraña Améjimínaa Miraña Bora-Uitoto 759 Amazonas (Colombia) Amazones
Maies (indígenes de Guatemala) - Maia Maia 65 Arreu del país
Muisca Txibtxa, Muysca Castellà, Muysccubun(†) Indoeuropea, Txibtxa(†) 11.265 Cundinamarca Cundinamarca
Boyacá Department Boyacá
Nonuya Nunuya Nonuya Bora-Uitoto 258 Amazonas (Colombia) Amazones
Nukak Nükâk Nukak Macú 744 Guaviare Guaviare
Ocaina Diokaya, Orebe Ocaina Bora-Uitoto 412 Amazonas (Colombia) Amazones
Otavaleño (indígenas de Ecuador) - Kichwa Quítxua 210 Arreu del país
Panche Tolima Castellà, Panche(†) Indoeuropea, No classificada(†) 55 Cundinamarca Cundinamarca
Tolima Tolima
Piaroes De'arua, Wothuha Piaroa Sáliba 1.127 Guainía Guainía
Vichada Vichada
Pira-tapuya Wa'íkâná Tucano Tucana 1.106 Guaviare Guaviare
Vaupés Vaupés
Pisamira Papiwa, Pasatapuyo, Wasina, Wasona Pisamira Tucana 196 Vaupés Vaupés
Puinaves Wãnsüjüt Puinave Macú 8.984 Guainía Guainía
Guaviare Guaviare
Quimbaya - Castellà Indoeuropea 94 Caldas Caldas
Risaralda Risaralda
Sàlibes Sáliva Sáliba Sáliba 4.783 Casanare Casanare
Vichada Vichada
Sikuani Guahibo, Hiwi, Jive Sikuani Guahiba 52.361 Vichada Vichada (61,2%)

Meta Meta (25,1%)

Siona Katucha-Pai Siona Tucana 2.599 Putumayo Putumayo (89,1%)
Siriano Selea, Sürá, Tubú Siriano Tucana 1.658 Vaupés Vaupés
Tairona Tayrona Castellà, Tairona(†) Indoeuropea, Txibtxa(†) ? Cesar Cesar
La_Guajira la Guajira
Magdalena Magdalena
Taiwano Eduria, Erulia Taiwano Tucana 123 Vaupés Vaupés
Tanimuka - Tanimuka Tucana 991 Amazonas (Colombia) Amazones
Tarianes Retauarâ Tariana Arawak 210 Amazonas (Colombia) Amazones
Vaupés Vaupés
Tatuyos Juna, Pamoa, Tatutapuyo, Sina, Sura Tatuyo Tucano 1.091 Vaupés Vaupés
Tikuna Ticuna, Tukuna Tikuna Aïllada 13.842 Amazonas (Colombia) Amazones (95,43%)
Totoró - Totoró Barbacoana 8.916 Cauca Cauca (98,6%)
Tsiripu - Tsiripu Guahiba 75 Casanare Casanare
Tucano Dasea, Tukano, Yepa masa Tucano Tucano 4.075 Guaviare Guaviare
Vaupés Vaupés
Tule Dule, Gunadule, Kuna Dulegaya Txibtxa 2.610 Antioquia Department Antioquia

Chocó Chocó

Tuyuka Dojkapuara Tuyuka Tucana 1.467 Vaupés Vaupés
Tzase Enaguas, Piapoco, Wenaiwika Tzase Arawak 14.461 Guainía Guainía
Meta Meta
Vichada Vichada
Witotos Murui-Muinane, Witoto, Huitoto Uitoto Bora-Uitoto 14.142 Amazonas (Colombia) Amazones (57,8%)

Putumayo Putumayo (21,2%)
Caquetá Caquetá (10,8%)

Umbrá Dachiíru Unga No classificada 45 Caldas Caldas
Risaralda Risaralda
U'wa Tunebo Uw cuwa Txibtxa 10.649 Boyacá Department Boyacá (61,9%)

Arauca Arauca (13,2%)
Norte de Santander Norte de Santander (11,5%)

Wanano Decosirumara, Guanano, Kotíriâ Wanano Tucana 3.312 Vaupés Vaupés
Guaviare Guaviare
Wounaans Chanco, Noanamá Wounaan Chocó 14.825 Chocó Chocó (84,1%)

Valle del Cauca Valle del Cauca (15,3%)

Yagua Mishara, Nihamwo, Ñihamwo, Yahuna, Yihamwo, Yagua Peba-yagua 984 Amazonas (Colombia) Amazones
Yanacona Yanakuna Castellà Indoeuropea 34.897 Cauca Cauca (85,6%)
Yaruros Pumé Yaruro Aïllada 136 Casanare Casanare
Yauna Kamejeya, Yahuna, Yayuna Yauna Tucana 105 Amazonas (Colombia) Amazones
Yuhupdeh Yuhup, Macú-Yujup Yuhup Macú Nadahup 250 Vaupés Vaupés
Amazonas (Colombia) Amazones
Yuko Motilón, Yukpa, Yupa Yukpa ywonkʉ Caribe 4.761 Cesar Cesar (98,9%)
Yukuna Kamejeya, Yucuna Yukuna Arawak 1.582 Amazonas (Colombia) Amazones
Yuri Aroje, Caraballo, Yacumo Yuri No classificada 50 Amazonas (Colombia) Amazones
Yurutí Totsoca, Wadyana, Wadzana, Waikana Yuruti Tucana 969 Vaupés Vaupés
Indígenes sense informació 50.995 -
Indígenes de l'Equador 407 -
Indígenes del Brasil 36 -
Indígenes del Perú 44 -
Indígenes de Mèxic 12 -
Indígenes de Veneçuela 157 -
Indígenes de Bolívia 22 .
Indígenes de Colòmbia 1.905.617 Colòmbia Colòmbia

Població indígena per departament

[modifica]
Població indígena de Colòmbia per municipi el 2005.
  61.4% - 100%
  29.6% - 61.3%
  11.7% - 29.5%
  2.9% - 11.6%
  0% - 2.8%
  sense dades

Els departaments amb major proporció de indígenes són Vaupés, Guainía, La Guajira, Vichada, Amazones, Cauca i Putumayo. Els departaments de la Guajira, Cauca, Nariño, Córdoba i Sucre concentren aproximadament dos terços dels indígenes del país. La següents és una llista de la població indígena per departament segons el cens de 2018 .[9]

Departament Població indígena (2018)[9] % població departamental (2005)[7] % població indígena (2005)[7]
Amazonas (Colombia) Amazones 38.130 43.43 1.36
Antioquia Department Antioquia 37.628 0.53 2.08
Arauca Arauca 6.573 2.24 0.24
Atlántico Atlàntic 39.061 1.33 2.01
Bogotá Bogotá 19.063 0.23 1.08
Bolívar (Colombia) Bolívar 5.204 0.11 0.15
Boyacá Department Boyacá 7.151 0.49 0.42
Caldas Caldas 55.801 4.30 2.75
Caquetá Caquetá 8.825 1.61 0.36
Casanare Casanare 6.893 1.48 0.29
Cauca Cauca 308.455 21.55 17.85
Cesar Cesar 51.233 5.15 3.22
Chocó Chocó 68.415 12.67 3.17
Córdoba Córdoba 202.621 10.39 10.85
Cundinamarca Cundinamarca 9.949 0.34 0.53
Guainía Guainía 33.280 64.90 0.83
Guaviare Guaviare 6.856 4.30 0.15
Huila Huila 12.194 1.05 0.74
La_Guajira la Guajira 394.683 44.94 19.98
Magdalena Magdalena 20.938 0.81 0.65
Meta Meta 20.528 1.28 0.65
Nariño Nariño 206.455 10.79 11.14
Norte de Santander Norte de Santander 4.545 0.61 0.52
Putumayo Putumayo 50.694 20.94 3.20
Quindío Quindío 2.883 0.41 0.15
Risaralda Risaralda 29.909 2.90 1.78
San Andrés y Providencia San Andrés y Providencia 20 0.10 0.00
Santander (Colombia) Santander 1.262 0.13 0.17
Sucre (Colombia) Sucre 104.890 10.96 5.96
Tolima Tolima 45.269 4.32 4.02
Valle del Cauca Valle del Cauca 30.844 0.56 1.60
Vaupés Vaupés 30.787 66.65 0.83
Vichada Vichada 44.578 44.35 1.27
Colòmbia Colòmbia 1.905.617 3.43 100.00

Organització administrativa

[modifica]

El resguardo és una institució legal i sociopolítica d'origen colonial i de caràcter especial, conformada per una comunitat o parcialitat indígena que, amb un títol de propietat comunitària, posseeix el seu territori i el regeix. En el seu àmbit intern el resguardo té una organització ajustada al fur indígena, amb pautes i tradicions culturals pròpies.

La divisió d'Afers Indígenes del Ministeri de l'Interior registra un total de 567 resguardos en el territori colombià, amb una extensió aproximada de 36.500.416 hectàrees, que apleguen una població de 800.271 persones (67.503 famílies).

En la regió amaçònica hi ha 88 resguardos, situats en tres departaments: Putumayo (30 resguardos), Caquetá (38 resguardos) i Amazones (28 resguardos), amb un territori aproximat de 9.922.146 hectàrees i una població de 29.073 persones (5.619 famílies).

Els resguardos situats a la regió central del país són 104, localitzats als departaments d'Arauca (26 resguardos), Boyacá (1 resguardo), Casanare (8 resguardos), Huila (5 resguardos), Norte de Santander (2 resguardos) i Tolima (62 resguardos), amb un territori de 643.735 hectàrees i una població de 26.973 habitants (5.224 famílies).

A la zona nord hi ha 31 resguardos als departaments d'Atlàntic (1 resguardo), Cesar (7 resguardos), Córdoba (3 resguardos), Guajira (17 resguardos) i Magdalena (3 resguardos), amb un territori d'1.828.515 hectàrees i una població de 144.192 persones (25.299 famílies).

A la zona de l'Orinoco hi ha 106 resguardos, distribuïts en els departaments de Guainía (26 resguardos), Guaviare (19 resguardos), Meta (17 resguardos), Vaupés (2 resguardos) i Vichada (41 resguardos), amb un territori de 15.794.136 hectàrees i una població de 447.740 persones (8.413 famílies).

A la regió del Pacífic hi ha 238 resguardos, situats als departaments d'Antioquia (37 resguardos), Caldas (3 resguardos), Cauca (36 resguardos), Chocó (104 resguardos), Nariño (34 resguardos), Quindío (5 resguardos), Risaralda (4 resguardos) i Valle del Cauca (17 resguardos), amb un territori de 8.311.884 hectàrees i una població de 152.293 persones (22.948 famílies).

Participació política

[modifica]

La principal organització índia és la Organización Nacional Indígena de Colombia (ONIC). Des del 1990 hi ha tres representants indis a l'Assemblea Nacional Colombiana, els tres primer dels quals foren l'emberà Francisco Rojas Birry,[10] el guambià Lorenzo Muelas i el páez Alfonso Peña Chepe.

A le seleccions del 29 d'octubre del 1991 també van obtenir tres senadors, l'ingà Gabriel Muyuy (1957), antropòleg i teòleg; el páez Anatolio Quirà (1939), dirigent indígena; i el guambià Floro Tunubalá (1957), enginyer agrícola.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 "Indigenous peoples in Colombia." International Work Group for Indigenous Affairs. Retrieved 11 Dec 2013.
  2. [enllaç sense format] https://www.dane.gov.co/files/investigaciones/boletines/grupos-etnicos/presentacion-grupos-etnicos-2019.pdf
  3. W Radio. «Según el Dane, en Colombia creció la población indígena desde su revisión en 2005», 16-09-2019. [Consulta: 23 octubre 2019].
  4. 4,0 4,1 Echeverri, Juan Álvaro. «Niñez y Adolescencia Indígena en Colombia» p. 26-40. Universidad Nacional de Colombia, 2013. [Consulta: 6 novembre 2017].
  5. «Los resguardos indígenas» (en castellà). Fundación Hemera. Arxivat de l'original el 2008-07-12. [Consulta: 1r agost 2008].
  6. «Entidades Territoriales Indigenas» (en castellà). TIG: Territorio Indigena y Gobernanza. [Consulta: 15 juliol 2016].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Colombia, una nación multicultural» p. 21, 2007. [Consulta: 6 novembre 2017].
  8. DANE (2019). "Información de los Grupos Étnicos Arxivat 2020-04-08 a Wayback Machine." Censo 2018. Bogotá: Departamento Nacional de Estadística, 16 de septiembre de 2019.
  9. 9,0 9,1 DANE «Población Indígena de Colombia». Censo 2018. Departamento Nacional de Estadística, 16 de septiembre de 2019, 2019 [Consulta: Consultado el 28 juliol 2020].
  10. El Embera que cayó en desgracia, kienyke.com

Enllaços externs

[modifica]

Plantilla:Indígenes de Sud-amèrica