Algorfa

Algorfa

Bandera d'Algorfa Escut d'Algorfa
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 05′ 09″ N, 0° 48′ 17″ O / 38.0858°N,0.8047°O / 38.0858; -0.8047
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Baix Segura
Capital	Algorfa
Població humana
Població	3.635 (2023) (196,81 hab./km²)
Gentilici	algorfina, algorfí
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat La Vega Mancomunitat Municipal de l'estació depuradora de aigües residuals, marge dreta del Río Segura espanyol
Superfície	18,47 km²
Altitud	26 m
Limita amb	Almoradí Rojals Oriola Benejússer los Montesinos
Partit judicial	Oriola
Organització política
• Alcalde	Antonio Lorenzo Paredes
Identificador descriptiu
Codi postal	03169
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03012
Codi ARGOS de municipis	03012
Lloc web	algorfa.es

Algorfa és un municipi del País Valencià situat al nord de la comarca del Baix Segura.

El topònim Al gorfa és d'origen àrab (الغرفة, al-gurfa, les golfes) i apareix ja en la crònica de Jaume I, el "Llibre dels feits". El seu significat és el de cambra on es conservava o recollia la collita de blat, encara que en algunes zones de la taifa musulmana de Dénia i de València feia referència a la cambra alta de les alqueries on es guardaven la majoria de collites.

Antiga alqueria musulmana dependent del castell de Montemar. Darrere la conquesta, i durant la dominació castellana, passà a ser propietat de l'orde de Santiago quan el 1272, es va realitzar el repartiment de les terres d'Oriola. El 1328 Alfons II concedix privilegi als naturals del Regne de València en què concedia jurisdicció menor. Amb l'abolició dels Furs pel Decret de Nova Planta va ser anul·lat el privilegi. En 1568 passa a propietat de la família Rosell que la vincula al senyoriu de Benejússer com a propietat no vinculada. El 1755 va fundar-se la parròquia d'Algorfa. El 1761 es va instituir l'hereuatge en favor del brigadier Francisco Ruiz Dàvalos regidor d'Oriola qui en 1762 va convertir-lo en marquesat de "Algorfa y Peñacerrada", del que fou el seu primer titular i a petició del qual, Carles IV, va tornar a concedir la jurisdicció menor, per donar suport a la política de colonització interior, a favor d'Ignacio Pérez de Sarrió, senyor de Formentera, qui en compliment del privilegi ordenà construir-hi 16 cases. Els colons es comprometien a pagar anualment al marquès 6 lliures pel lloguer de la casa, la partició de fruits pel gaudi de la terra i dues gallines. Depengué d'Almoradí fins al 1789, data en què va emancipar-se rere nombrosos plets.

La població és de llengua castellana però l'últim cens de 2001 indica que el 8% de la població sap parlar valencià, i tothom l'estudia a la seua escola municipal encara que no és obligatori, per tant la gent jove domina les dues llengües oficials. El municipi ha crescut molt als últims anys (1.093 habitants en 1991 i 4.625 en 2011) a causa de la immigració del Magrib i de Sud-amèrica.

L'economia se centra principalment en l'agricultura de regadiu (taronges, llimes, carxofes), tot i que s'ha anat dirigint cap al sector serveis i el turisme.

• Castell de Montemar. Esta casa senyorial va ser construïda a finals del segle xviii i des de llavors va pertànyer a la família dels comtes de Casa Rojas. Mai va tindre utilitzacions militars, generalment va ser utilitzat com a residència estiuenca dels successius amos. El seu estil és quelcom afrancesat. Té dues torres quadrades i dues de circulars amb els cantons de carreus. La torre principal que podem anomenar "de l'homenatge", té timbassos en els seus cantons i merlets amb les seues coronacions inclinades cap a l'exterior. Posseïx un pati quadrat rodejat per una galeria situada en la primera planta.
• Església Parroquial. Dedicada a la Mare de Déu del Carme, està situada, com és característic en tots els pobles del Baix Segura del Segura, prop de l'Ajuntament i enfront de la Plaça d'Espanya.
• Ermita. S'eleva sobre un xicotet tossal, que li permet ser albirada des de qualsevol punt. Constituïx un dels exemples més representatius d'Algorfa. Construïda a principis de segle amb pedres de la pedrera d'Algorfa.

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 del Partit Popular (PP) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Algorfa
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Manuel Iván Ros Rodes	872	69,65%	8 (+2)
	Partit Popular		Antonio Lorenzo Paredes	241	19,25%	2 (-3)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Manuel Girona Martínez	129	10,30%	1 (+1)
	Vots en blanc			10	0,80%
Total vots vàlids i regidors				1.252	100 %	11
	Vots nuls			22	1,73%
Participació (vots vàlids més nuls)				1.274	66,42%**
Abstenció				644*	33,58%**
Total cens electoral				1.918*	100 %**
Alcalde: Manuel Iván Ros Rodes (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots de PSPV[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Oriola,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2015 l'alcalde d'Algorfa és Manuel Iván Ros Rodes del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

• Festes Patronals. Se celebren a partir del 16 de juliol en honor de la Mare de Déu del Carme.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algorfa

• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
• Ajuntament d'Algorfa Arxivat 2004-12-05 a Wayback Machine..
• El portal de la Vega Baja.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.