Algorfa
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | Baix Segura | ||||
Capital | Algorfa | ||||
Població humana | |||||
Població | 3.635 (2023) (196,81 hab./km²) | ||||
Gentilici | algorfina, algorfí | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 18,47 km² | ||||
Altitud | 26 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Oriola | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Antonio Lorenzo Paredes | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03169 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 03012 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03012 | ||||
Lloc web | algorfa.es |
Algorfa és un municipi del País Valencià situat al nord de la comarca del Baix Segura.
Toponímia
El topònim Al gorfa és d'origen àrab (الغرفة, al-gurfa, les golfes) i apareix ja en la crònica de Jaume I, el "Llibre dels feits". El seu significat és el de cambra on es conservava o recollia la collita de blat, encara que en algunes zones de la taifa musulmana de Dénia i de València feia referència a la cambra alta de les alqueries on es guardaven la majoria de collites.
Història
Antiga alqueria musulmana dependent del castell de Montemar. Darrere la conquesta, i durant la dominació castellana, passà a ser propietat de l'orde de Santiago quan el 1272, es va realitzar el repartiment de les terres d'Oriola. El 1328 Alfons II concedix privilegi als naturals del Regne de València en què concedia jurisdicció menor. Amb l'abolició dels Furs pel Decret de Nova Planta va ser anul·lat el privilegi. En 1568 passa a propietat de la família Rosell que la vincula al senyoriu de Benejússer com a propietat no vinculada. El 1755 va fundar-se la parròquia d'Algorfa. El 1761 es va instituir l'hereuatge en favor del brigadier Francisco Ruiz Dàvalos regidor d'Oriola qui en 1762 va convertir-lo en marquesat de "Algorfa y Peñacerrada", del que fou el seu primer titular i a petició del qual, Carles IV, va tornar a concedir la jurisdicció menor, per donar suport a la política de colonització interior, a favor d'Ignacio Pérez de Sarrió, senyor de Formentera, qui en compliment del privilegi ordenà construir-hi 16 cases. Els colons es comprometien a pagar anualment al marquès 6 lliures pel lloguer de la casa, la partició de fruits pel gaudi de la terra i dues gallines. Depengué d'Almoradí fins al 1789, data en què va emancipar-se rere nombrosos plets.
Demografia
La població és de llengua castellana però l'últim cens de 2001 indica que el 8% de la població sap parlar valencià, i tothom l'estudia a la seua escola municipal encara que no és obligatori, per tant la gent jove domina les dues llengües oficials. El municipi ha crescut molt als últims anys (1.093 habitants en 1991 i 4.625 en 2011) a causa de la immigració del Magrib i de Sud-amèrica.
Evolució demogràfica d'Algorfa[1] | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2011 | 2016 | |||||
422 | 429 | 494 | 445 | 517 | 751 | 960 | 968 | 1.068 | 1.113 | 1.243 | 2.914 | 3.645 | 4.625 | 3.222 |
Economia
L'economia se centra principalment en l'agricultura de regadiu (taronges, llimes, carxofes), tot i que s'ha anat dirigint cap al sector serveis i el turisme.
Monuments i llocs d'interés
- Castell de Montemar. Esta casa senyorial va ser construïda a finals del segle xviii i des de llavors va pertànyer a la família dels comtes de Casa Rojas. Mai va tindre utilitzacions militars, generalment va ser utilitzat com a residència estiuenca dels successius amos. El seu estil és quelcom afrancesat. Té dues torres quadrades i dues de circulars amb els cantons de carreus. La torre principal que podem anomenar "de l'homenatge", té timbassos en els seus cantons i merlets amb les seues coronacions inclinades cap a l'exterior. Posseïx un pati quadrat rodejat per una galeria situada en la primera planta.
- Església Parroquial. Dedicada a la Mare de Déu del Carme, està situada, com és característic en tots els pobles del Baix Segura del Segura, prop de l'Ajuntament i enfront de la Plaça d'Espanya.
- Ermita. S'eleva sobre un xicotet tossal, que li permet ser albirada des de qualsevol punt. Constituïx un dels exemples més representatius d'Algorfa. Construïda a principis de segle amb pedres de la pedrera d'Algorfa.
Política i govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 del Partit Popular (PP) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Manuel Iván Ros Rodes | 872 | 69,65% | 8 (+2) | ||
Partit Popular | Antonio Lorenzo Paredes | 241 | 19,25% | 2 (-3) | ||
Ciutadans - Partit de la Ciutadania | Manuel Girona Martínez | 129 | 10,30% | 1 (+1) | ||
Vots en blanc | 10 | 0,80% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 1.252 | 100 % | 11 | |||
Vots nuls | 22 | 1,73% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 1.274 | 66,42%** | ||||
Abstenció | 644* | 33,58%** | ||||
Total cens electoral | 1.918* | 100 %** | ||||
Alcalde: Manuel Iván Ros Rodes (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots de PSPV[2]) | ||||||
Fonts: JEC,[3] JEZ Oriola,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes
Des de 2015 l'alcalde d'Algorfa és Manuel Iván Ros Rodes del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Manuel Ros Casares | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Manuel Ros Casares | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Manuel Ros Casares | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | José Francisco Valera Roca | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | José Francisco Valera Roca | AI[a] | 07/07/1995 | -- |
1999–2003 | Antonio Lorenzo Paredes | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Antonio Lorenzo Paredes | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Antonio Lorenzo Paredes | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Antonio Lorenzo Paredes | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Manuel Iván Ros Rodes | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Manuel Iván Ros Rodes | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[7] |
Festes locals
- Festes Patronals. Se celebren a partir del 16 de juliol en honor de la Mare de Déu del Carme.
Notes
- ↑ AI són les sigles d'Algorfa Independiente.
Referències
- ↑ Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- ↑ Rico Valero, Santiago (Secretari accidental). «Acta de la sesión extraordinaria del Ayuntamiento Pleno de constitución del Ayuntamiento y elección de alcalde», 15-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.519 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona d'Oriola «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 1-3. edicte 4533 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Algorfa», 26-05-2019. [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Algorfa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
- Ajuntament d'Algorfa Arxivat 2004-12-05 a Wayback Machine..
- El portal de la Vega Baja.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.