Albatera

Albatera

Bandera d'Albatera Escut d'Albatera
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 10′ 43″ N, 0° 52′ 05″ O / 38.1786°N,0.8681°O / 38.1786; -0.8681
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Baix Segura
Capital	Albatera
Població humana
Població	13.092 (2023) (197,39 hab./km²)
Gentilici	albaterana, albaterà
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Serveis de Promoció Econòmica Vega Baja espanyol Mancomunitat para la depuració d'aigües residuals del marge esquerra del Segura -Vega Baja- espanyol Mancomunitat para la depuració d'aigües residuals del marge esquerra final del Segura, de la Comarca de la Vega Baja espanyol
Superfície	66,327 km²
Altitud	20 m
Limita amb	Coix la Granja de Rocamora el Fondó de les Neus Oriola Crevillent el Fondó dels Frares Sant Isidre
Partit judicial	Oriola
Organització política
• Alcalde	Federico del Pilar Berna Gutiérrez
Identificador descriptiu
Codi postal	03340, 03348 i 03349
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03005
Codi ARGOS de municipis	03005
Lloc web	albatera.org

Albatera és un municipi del País Valencià situat al nord de la comarca del Baix Segura, en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metres sobre el nivell de la mar. Segons el cens de l'INE de 2016, la població era d'11.756 albaterans.

Sembla que l'etimologia de la paraula Albatera, amb bases preromanes i ibèriques, es troba en el vocable arabitzat "batar". L'arabista Asín Palacios diu que ve de l'àrab "al-uatira" que significa "el sender" o "la senda".

Albatera fou conquerida per Alfons X el Savi, el 1266, i inclosa dins del terme general d'Oriola per un privilegi del monarca castellà. Jaume II la concedí a Arnau de Mur, del qual passà a la família Rocafull. Durant la guerra de les Germanies, fou lloc de resistència senyorial contra els agermanats d'Oriola i Elx. Lloc de moriscos, segons el Cens de Caracena, comptava amb 320 famílies el 1609. Precisament eixe any començà l'expulsió dels moriscos, iniciant-se la repoblació castellana, que acabarà amb la implantació de la llengua castellana i la desaparició progressiva del valencià, i així l'any 1646, el "Consell d'Albatera" redacta ja els seus documents en castellà.

S'independitzà d'Oriola el 1627, i fou elevada a comtat el 1628. Passà a mans dels marquesos de Dosaigües i, posteriorment als de Cerdanyola. Acabada la guerra civil el 1939, al seu terme (73,1 km²) s'establí un camp de concentració de tropes republicanes que arribà a tenir 17.000 homes.^[a] A mitjans dels seixanta tenia 4.268 habitants.

La població d'Albatera ha estat tradicionalment agrícola (de regadiu amb arbres fruiters, hortalisses, etc.); avui en dia, però, aquesta activitat econòmica no constitueix el sector principal, ara és el sector serveis, el comerç. Destaquen, dins d'aquest sector, la venda ambulant, una activitat de màxima importància entre els habitants d'Albatera. També hi ha indústria tèxtil, de productes carnis, etc.

Albatera té 11.767 habitants (INE 2014). Un 17,6% de la seua població és de nacionalitat estrangera, principalment d'origen iberoamericà i d'altres països del continent europeu.^[1] En la seua gran majoria, els habitants són castellanoparlants, tot i que últimament s'està introduint novament el valencià i el cens de 2001 indica un percentatge del 7,42% de valencianoparlants.

• Església parroquial de Sant Jaume Apòstol. Construïda en 1727, d'estil barroc valencià amb influències ornamentals del rococó francès.
• Palau dels Rocafull. Comptava amb una portada renaixentista de mitjan segle xvi, recuperada i dipositada en dependències municipals des de 2004.
• Rambla Salada. És un llit que talla la serra de Crevillent en direcció nord-sud. En ella hi ha dipòsits de sal formats per precipitació en evaporar-se l'aigua en els períodes secs. En la rambla queden les restes de pous i aqüeductes per a la conducció i aprofitament de l'aigua per a ús agrícola.

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Popular (PP), 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 1 de Vox i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Albatera
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Ana Iluminada Serna García	2.659	46,13%	9 (+1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Rosa Guillén Cantó	1.833	31,80%	6 ()
	Vox		Irene Mompeán Pérez	507	8,80%	1 (+1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Domingo Francisco Guillén Fernández	343	5,95%	1 (-1)
	Altres candidatures[c][d]			381	6,61%	0 ( -1)
	Vots en blanc			41	0,71%
Total vots vàlids i regidors				5.764	100 %	17
	Vots nuls			27	0,47%
Participació (vots vàlids més nuls)				5.791	71,02%**
Abstenció				2.363*	28,98%**
Total cens electoral				8.154*	100 %**
Alcaldessa: Ana Iluminada Serna García (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots de PP[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[4] Junta Electoral de Zona d'Elx.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2017 l'alcaldessa d'Albatera és Ana Iluminada Serna García (PP).^[6]

• Jesús Aguilar Hernández, Cronista Oficial
• Manuel Berná García, músic i compositor
• Valentín García Quinto, escultor
• Armonía Gómez Sánchez Armonía Móntez, cantant i actriu
• Hermenegildo Gómez Sánchez José Móntez, ballarí
• Santiago Quinto Serna, músic i compositor
• Santiago Sanz Quinto, atleta

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari
	Viquidites

• Ajuntament d'Albatera (castellà)
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
• El portal de la Vega Baja.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.