vincular

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biŋ.kuˈɫa/, balear /viŋ.kuˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /biŋ.kuˈɫa/
	valencià /viŋ.kuˈɫaɾ/, /biŋ.kuˈɫa/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: vinculà
Etimologia: Cultisme del llatí vinculāre ‎(«lligar»), segle XIX, doblet del patrimonial vinclar.

Verb

vincular trans., pron. ‎(pronominal vincular-se)

Lligar amb un vincle.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	vincular			haver vinculat
gerundi	vinculant			havent vinculat
participi	vinculat, vinculada, vinculats, vinculades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vinculo	vincules	vincula	vinculem	vinculeu	vinculen
	vincule						val
	vinculi						sept
	vincul				vinculau		bal, alg
				vinculam			bal
imperfet	vinculava	vinculaves	vinculava	vinculàvem	vinculàveu	vinculaven
passat simple	vinculí	vinculares	vinculà	vinculàrem	vinculàreu	vincularen
futur	vincularé	vincularàs	vincularà	vincularem	vinculareu	vincularan
condicional	vincularia	vincularies	vincularia	vincularíem	vincularíeu	vincularien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vinculi	vinculis	vinculi	vinculem	vinculeu	vinculin
present	vincule	vincules	vincule			vinculen	occ, bal
imperfet	vinculés	vinculessis	vinculés	vinculéssim	vinculéssiu	vinculessin
		vinculesses		vinculéssem	vinculésseu	vinculessen
	vinculàs	vinculassis	vinculàs	vinculàssim	vinculàssiu	vinculassin	bal
		vinculasses		vinculàssem	vinculàsseu	vinculassen	val, bal (1)
	vinculara	vinculares	vinculara	vinculàrem	vinculàreu	vincularen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	vincula	vinculi	vinculem	vinculeu	vinculin
	–				vinculau		bal, alg
	–		vincule			vinculen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	vinculariva	vincularives	vinculariva	vincularívem	vincularíveu	vinculariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	vinculessi		vinculessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... vinculat
perfet				havem	haveu		... vinculat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... vincular
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... vincular
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... vinculat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... vinculat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... vinculat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... vinculat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... vinculat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... vincular
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... vincular
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... vinculat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... vinculat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... vinculat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... vinculat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... vinculat

Paradigmes de flexió: vinculo, vincula, vinculem

Sinònims

vinclar
adherir, aferrar, clavar, empegar, encaixar, enclavar, encolar, enfornar, enganxar, introduir, lligar, plantar, unir
concatenar, connectar, encadenar, enllaçar, entrellaçar, entrelligar, llaçar, lligar

Traduccions

Anglès: link ^(en)
Castellà: vincular ^(es)
Francès: lier ^(fr)
Italià: vincolare ^(it)

Miscel·lània

Síl·labes: vin·cu·lar (3)
Heterograma de 8 lletres (acilnruv)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: vincular

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \biŋ.kuˈlaɾ\

Americà: alt \biŋ.k(u)ˈlaɾ\, baix \biŋ.kuˈlaɾ\

Rimes: -aɾ
Etimologia: Del llatí vinculāre.

Verb

vincular trans., pron. ‎(pronominal vincularse, present vinculo, passat vinculé, futur vincularé)

vincular

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		vincular			haber vinculado
Gerundi		vinculando			habiendo vinculado
Participi		vinculado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	vinculo	vinculas vinculás	vincula	vinculamos	vinculáis	vinculan
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	vinculaba	vinculabas	vinculaba	vinculábamos	vinculabais	vinculaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	vinculé	vinculaste	vinculó	vinculamos	vinculasteis	vincularon
	Futuro simple o Futuro (Futur)	vincularé	vincularás	vinculará	vincularemos	vincularéis	vincularán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	vincularía	vincularías	vincularía	vincularíamos	vincularíais	vincularían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he vinculado	has vinculado	ha vinculado	hemos vinculado	habéis vinculado	han vinculado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había vinculado	habías vinculado	había vinculado	habíamos vinculado	habíais vinculado	habían vinculado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube vinculado	hubiste vinculado	hubo vinculado	hubimos vinculado	hubisteis vinculado	hubieron vinculado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré vinculado	habrás vinculado	habrá vinculado	habremos vinculado	habréis vinculado	habrán vinculado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría vinculado	habrías vinculado	habría vinculado	habríamos vinculado	habríais vinculado	habrían vinculado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	vincule	vincules vinculés	vincule	vinculemos	vinculéis	vinculen
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	vinculara o	vincularas o	vinculara o	vinculáramos o	vincularais o	vincularan o
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	vinculase	vinculases	vinculase	vinculásemos	vinculaseis	vinculasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	vinculare	vinculares	vinculare	vinculáremos	vinculareis	vincularen
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya vinculado	hayas vinculado	haya vinculado	hayamos vinculado	hayáis vinculado	hayan vinculado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera vinculado o	hubieras vinculado o	hubiera vinculado o	hubiéramos vinculado o	hubierais vinculado o	hubieran vinculado o
		hubiese vinculado	hubieses vinculado	hubiese vinculado	hubiésemos vinculado	hubieseis vinculado	hubiesen vinculado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere vinculado	hubieres vinculado	hubiere vinculado	hubiéremos vinculado	hubiereis vinculado	hubieren vinculado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			vincula vinculá	vincule	vinculemos	vinculad	vinculen

Relacionats

vínculo

Miscel·lània

Síl·labes: vin·cu·lar (3)
Heterograma de 8 lletres (acilnruv)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vincular