[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

unir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /uˈni/
Occidental:  nord-occidental /uˈni/
valencià /uˈniɾ/, /uˈni/

Verb

[modifica]

unir trans., pron. ‎(pronominal unir-se)

  1. Ajuntar dues o més coses formant un tot.
  2. Associar dues o més coses o persones amb un lligam moral.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: uneixo, uneix, unim

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: u·nir (2)
  • Anagrames: Irun, runí

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: unir

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

unir

  1. unir

Conjugació

[modifica]

Variants

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /uˈniɾ/
  • Rimes: -iɾ
  • Etimologia: Del llatí unīre.

Verb

[modifica]

unir trans., pron. ‎(pronominal unirse, present uno, passat uní, futur uniré)

  1. unir

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: u·nir (2)