sol

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (astre, adjectiu)

Oriental:	central /ˈsɔɫ/ⓘ, (gironí) /ˈsoɫ/
	balear /ˈsɔɫ/, septentrional /ˈsuɫ/
Occidental:	/ˈsɔɫ/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (música, química, verb) /ˈsɔɫ/
• Rimes: -ɔl
• Homòfon: sòl
• Etimologia: Nom (astre): del llatí del llatí sōl, segle XV.
• Etimologia: Nom (música): del llatí solve, primera paraula de la cinquena línia de l’himne Ut queant laxis.
• Etimologia: Nom (química): de l'anglès sol, reducció de solution.
• Etimologia: Adjectiu: del llatí sōlus, segle XII.

sol m. ‎(plural sols)

1. Astre estel·lar, estrella.

   El text deia que a la nostra galàxia no hi ha un sol, n'hi ha milions.

2. Lluentor o escalfor que produeix el sol.

   Sortiré a prendre el sol.

3. Moneda peruana.

   No val un euro, val un sol.

4. Bona persona, afable, amable, afectuós.

   La teva filla és un sol: avui m'ha ajudat a travessar el carrer.

• amor, rei, reina

• assolellat
• mira-sol
• gira-sol
• solar
• solejar
• ressol

• ser un sol = ser un amor, encantador
• voler el sol i la lluna = voler impossibles, voler-ho tot
• de sol a sol = un dia

En majúscula, el Sol, quan es refereix a l'astre com a nom propi i en minúscula, el sol, com a nom comú referit als efectes percebuts des de la Terra.

sol m. ‎(plural sols)

1. (música) Cinquena nota musical.

   A la ràdio fan un concert per a piano en sol menor.

sol m. ‎(plural sols)

1. (química) Solució col·loïdal.

sol m. ‎(femení sola, plural masculí sols, plural femení soles)

1. Sense companyia.

   Estic sol com un mussol; busco noia per compartir aficions.

2. Solitari, aïllat

   A l'estepa vaig veure un gran arbre sol i envoltat de caribús.

3. Únic, individual.

   No n'hi ha dos, n'hi ha un de sol.

• aïllat, solitari, únic

• assolir
• solitud
• solitari
• solament

• estar sol com un mussol = estar molt sol

sol ‎(infinitiu soler)

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de soler.

   Sol ser massa tard quan t'has casat, ja no et pots fer enrere.

• Anagrames: los ^(alfagrama), ols

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: sol

• Homòfon: soul

sol ‎(comptable i incomptable, plural sols)

1. sol (moneda peruana).
2. (incomptable) sol (nota musical).

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsol/
• Rimes: -ol
• Etimologia: Del llatí sol [1].
• Etimologia: Apòcope de solve, paraula amb la qual comença el cinquè compàs de la primera estrofa de l'himne de Sant Joan Baptista, d'on van traure's els noms de les notes musicals [2].
• Etimologia: De l'anglès sol, de solution [3].

sol m. ‎(plural soles)

1. (astronomia) sol
2. sol (lluentor i escalfor del Sol)
3. sol (bona persona)
4. sol (moneda peruana)

• (astronomia): estrella

sol m. ‎(plural soles)

1. sol (nota musical)

sol m. ‎(plural soles)

1. (química) sol (solució col·loidal)

• Síl·labes: 1
• Anagrama: los ^(alfagrama)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sol

Parònims: seul.

sol m. ‎(plural sols)

1. sòl (terra).
2. sol (nota musical).
3. sol (moneda peruana).