rato

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈra.tu/
	balear /ˈra.to/, /ˈra.tu/
Occidental:	/ˈra.to/

• Rimes: -ato
• Etimologia: Del castellà rato, del llatí raptus, participi passiu de rapĕre ‎(«arrabassar»), segle XVIII.

rato m. ‎(plural ratos)

1. (castellanisme) estona

   «¡Ay Inés! cuán tonta eres! / No eres com ta tia fon / cuant casá vòlta segon / en un vell prou insensato; / pues pera riures un rato / sòbra chent chove en lo mon.» (Josep Bernat i Baldoví, L'agüelo Pollastre, pàg. 11, 1859)

• Síl·labes: ra·to (2)
• Anagrames: orat, Orta, rota, rotà, taro

• Obres de referència: DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈra.to/

Americà: alt /ˈra.t(o)/, baix /ˈra.to/

• Rimes: -ato
• Etimologia: Del llatí raptus, participi passiu de rapĕre ‎(«arrabassar»), segle XVIII.

rato m. ‎(plural ratos)

1. estona

• Català: rato (castellanisme)

• Síl·labes: ra·to (2)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rato

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈra.toː/

ratō

1. datiu masculí singular de ratus
2. datiu neutre singular de ratus
3. ablatiu masculí singular de ratus
4. ablatiu neutre singular de ratus

ratō

1. datiu singular de ratus
2. ablatiu singular de ratus