pronom

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈnɔm/
	balear /pɾoˈnɔm/, /pɾuˈnɔm/
Occidental:	/pɾoˈnɔm/

• Rimes: -ɔm
• Etimologia: Del llatí pronomen, segle XIX.

pronom m. ‎(plural pronoms)

1. En gramàtica, mot o afix, que substitueix un sintagma nominal, normalment un nom.
2. Categoria gramatical que agrupa qualsevol dels mots o afixos descrits en l'accepció anterior.

• Pronom afix: pronom feble que es fusiona amb el verb formant una mateixa paraula.
• Pronom demostratiu: demostratiu quan és un pronom.
• Pronom relatiu enunciatiu: pronom relatiu que dóna (enuncia) una informació, això inclou tots aquells que no són interrogatius ni exclamatius.
• Pronom exclamatiu: pronom interrogatiu quan s'usa en una oració exclamativa.

  Exemple: Quin gol! - en aquest cas quin és el pronom exclamatiu.

• Pronom feble, àton o clític: pronom monosíl·lab, sovint apostrofat, que quan no perd la vocal és àton i que segueix o precedeix immediatament al verb o a un altre pronom feble.
• Pronom fort o tònic: aquell que no és àton i que no pot ser apostrofat.
• Pronom indefinit: aquell que substitueix un o més elements concretant com a molt només el gènere i el nombre.
• Pronom interrogatiu: aquell que introdueix una pregunta i que és la clau de la informació que es demana.

  Exemple: Quants has perdut? - en aquest cas quants és el pronom interrogatiu.

• Pronom numeral: aquell que fa referència a un número d'elements concret o bé a la seva posició en una llista.
• Pronom numeral cardinal: aquell que fa referència a un número concret i sencer d'elements.

  Exemple: Vint-i-un està bé! - en aquest cas vint-i-un és el pronom numeral cardinal

• Pronom numeral ordinal: aquell que fa referència a l'element o elements en una posició concreta en una llista.

  Exemple: Vull el tercer. - en aquest cas tercer és el pronom numeral ordinal.

• Pronom numeral fraccionari: aquell que fa referència a la fracció d'un element conegut.

  Exemple: Posi'm un quart, si us plau. - en aquest cas quart és el pronom numeral fraccionari.

• Pronom numeral multiplicatiu: aquell que fa referència a un número múltiple de la quantitat d'element coneguts.

  Exemple: Vull el doble, si no, no hi ha tracte! - en aquest cas doble és el pronom numeral multiplicatiu.

• Pronom personal: aquell que substitueix a una persona gramatical. En català són els següents:

  jo/mi/nós, tu/vós/vostè, ell/ella, nosaltres/nós, vosaltres/vós (arcaisme)/vostès, ells/elles, si

• Pronom possessiu: aquell que assenyala una relació de possessió entre l'element que substitueix i una persona gramatical. També informa del gènere i nombre de l'element tractat.
• Pronom quantitatiu: quantitatiu quan és un pronom.
• Pronom reflexiu o recíproc: pronom feble i personal que substitueix el subjecte quan aquest ha de tornar a aparèixer com a complement directe o indirecte.
• Pronom relatiu: aquell que en l'oració substitueix un sintagma nominal conegut (citat anteriorment o suposat) i que, a més, fa d'enllaç amb l'oració subordinada adjectiva o substantiva corresponent.

• pronominal

• Síl·labes: pro·nom (2)

• Categoria:Pronoms
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

• Pronúncia: /prɔˈnɔːm/
• Etimologia: Potser del català pronom.

pronom m. ‎(plural pronomi)

1. pronom