demostratiu

Català

Oriental:	central /də.mus.tɾəˈtiw/
	balear /də.mos.tɾəˈtiw/, /də.mus.tɾəˈtiw/
Occidental:	/de.mos.tɾaˈtiw/

demostratiu m. ‎(femení demostrativa, plural masculí demostratius, plural femení demostratives)

Que pot demostrar.
(gramàtica) Que indica la proximitat o llunyania d'allò a què es refereix el discurs respecte als interlocutors.

Demostratius en català
Grau			adjectiu		pronom		adverbi
1r	proximitat	1a persona	aquest	aquest, est¹, este²	això	açò², ço¹	aquí	ací²
2n	proximitat	2a persona	aquest	aqueix¹, eix¹, eixe²	això	això	aquí	aquí, ahí²
3r	llunyania	concreta	aquell		allò		allí
3r	llunyania	imprecisa	aquell		allò		allà
¹⁾ Poc comú o arcaic ²⁾ Occidental En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania. L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga.

demostratiu (gramàtica)