conte

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkon.tə/, occidental /ˈkon.te/
• Parònims: compta, compte, comte
• Etimologia: del llatí compŭtus ‎(«càlcul») (del verb contar), segle XIV.

conte m. ‎(plural contes)

1. Narració generalment breu d'uns fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc.
2. Relat fantasiós d'un esdeveniment.

• contes i romanços = bajanades
• explicar contes = excuses
• conte de fades = conte popular d'aventures propi dels segles XVIII i XIX.

• contista

• Narració breu: història, narrativa, novel·la, rondalla.
• Relat fantasiós: rondalla, bola (vulgarisme), butllofa (figurat), engany, enganyifa, falsedat, falsia, fal·làcia, faula (figurat), garrofa, guatlla, història (figurat).

conte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de contar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb contar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb contar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb contar.

• Síl·labes: con·te (2)
• Anagrames: coent, tenco

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• conte. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: conte

• Pronúncia: /kɔ̃t/

conte m. ‎(plural contes)

1. conte

• conte. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].