coent

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈen/
	balear /koˈent/, /kuˈen/
Occidental:	nord-occidental /koˈen/
	valencià /koˈent/, /koˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De coure ‎(verb), segle XIV.

coent inv. m. ‎(femení coent o coenta, plural masculí coents, plural femení coents o coentes)

1. Que cou com una cremada.
2. Que pica massa.
3. Presumptuosament ridícul.

• (ridícul) cursi
• (alimentari) picant

coent

1. Gerundi del verb coure.

• Síl·labes: co·ent (2)
• Anagrames: conte, conté, tenco

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC