conca

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkoŋ.kə/^ⓘ, occidental /ˈkoŋ.ka/^ⓘ
• Etimologia: Del llatí concha, del grec antic κόγχη ‎(kónkhē, «conquilla»), segle X.

conca f. ‎(plural conques)

1. Depressió en el terreny que aplega les aigües de pluja que alimenten un riu.
2. Cadascuna de les dues depressions a la cara on estan situats els ulls.

conca f. ‎(plural conques)

1. Forma femenina de conco ‎(«tia fadrina, soltera d’edat avançada»).

• Síl·labes: con·ca (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB