[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

tu

De Viccionari
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Potser volíeu: TU, tú

Català

Pronom

tu

  1. Pronom personal fort de la segona persona del singular.

Derivats

Relacionats

Pronoms personals
Nombre Persona Forts Febles
Reforçada Elidida Plena 1 Reduïda
Singular Primera Nominatiu jo em m' -me 'm
No nominatiu mi 2
Majestàtic nós 3
Segona tu et t' -te 't
De cortesia vós 4
Formal vostè 5
Tercera Masculí ell el l' -lo 'l
Femení ella la -la
Datiu 6 li -li
Plural Primera nosaltres ens -nos 'ns
Segona vosaltres us -vos -us 7
Formal vostès 8
Tercera Masculí ells els -los 'ls
Femení elles les -les
Datiu 6 els -los 'ls
Invariable Tercera Reflexiu si es s' -se 's
Neutre ho -ho
Adverbial hi -hi
en n' -ne 'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars.
2) Usat després de preposicions.
3) Concorda amb la primera personal del plural.
4) Concorda amb la segona personal del plural. 		5) Concorda amb la tercera personal del singular.
6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe.
7) Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/.
8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

  • Anagrama: ut (revers)

Vegeu també

Castellà

  • Pronúncia(i): (àton) /tu/
  • Etimologia: Apòcope de tuyo precedint un substantiu.

Adjectiu

tu inv. ‎(plural tus)

  1. el teu, ton; la teva, ta

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1

Vegeu també

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tu

Francès

Pronom

tu

  1. tu

Notes

  • Com a pronom tònic i enclític s'utilitza toi.
  • S'utilitza tu amb una persona que es coneix bé, o amb una certa distància d'edat:
    • A un nen tothom el tuteja i ell tuteja a pràcticament tothom.
    • Una persona d'una certa edat es pot permetre tutejar a d'altres molt més joves.
  • Oralment es redueix amb freqüència a t' davant d'un verb que comença per vocal: T’as de beaux yeux, (tu) tens uns ulls bonics.
  • No s'omet mai davant d'un verb.

Relacionats

Pronoms personals
Nombre Persona Gènere Nominatiu
(subjecte) 		Acusatiu
(compl. directe) 		Datiu
(compl. indirecte) 		Locatiu Ablatiu Tònic
Singular Primera je, j' me, m' à moi de moi moi
Segona tu te, t' à toi de toi toi
Tercera Masculí 1 il le, l' lui y, à lui en, de lui lui
Femení 1 elle la, l' y, à elle en, de elle elle
Indeterminat on 2 en à soi de soi soi
Reflexiu – se, s'
Plural Primera 3 nous nous à nous de nous nous
Segona 4 vous vous à vous de vous vous
Tercera Masculí ils les leur y, à eux en, d’eux eux
Femení elles y, à elles en, d’elles elles
Reflexiu – se, s' à soi de soi soi

 1) Antigament usat com a segona persona del singular majestàtic.
 2) També usat col·loquialment com a primera persona del plural.
 3) Antigament usat com a primera persona del singular majestàtic.
 4) La segona personal del plural també s’usa en singular com a tractament de cortesia.

Italià

  • Pronúnciaⓘ: /ˈtu/
  • Etimologia: Del llatí tu.

Pronom

tu

  1. tu

Llatí

  • Pronúncia(i): /tʊ/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeau *túh₂.

Pronom

tu

  1. tu

Declinació

declinació
cas SINGULAR
NOMINATIU tū
VOCATIU tū
ACUSATIU tē
GENITIU tuī
DATIU tibi
ABLATIU tē

Occità

  • Pronúncia(i): /ˈty/
  • Àudio: Bearn ⓘ
  • Etimologia: (pendent)

Pronom

tu

  1. tu

Romaní

Pronom

tu

  1. tu

Declinació

Nominatiu tu
Acusatiu tut
Datiu tuqe
Locatiu tuθe
Ablatiu tuθar
Instrumental tuça
Possessiu tiro

Sicilià

Pronom

tu

  1. tu
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=tu&oldid=2365350»