il

Potser volíeu: il-, IL

Francès

il

Pronoms personals

Nombre	Persona	Gènere	Nominatiu (subjecte)	Acusatiu (compl. directe)	Datiu (compl. indirecte)	Locatiu	Ablatiu	Tònic
Singular	Primera		je, j'	me, m'		à moi	de moi	moi
	Segona		tu	te, t'		à toi	de toi	toi
	Tercera	Masculí ¹	il	le, l'	lui	y, à lui	en, de lui	lui
		Femení ¹	elle	la, l'		y, à elle	en, de elle	elle
		Indeterminat	on ²	en		à soi	de soi	soi
		Reflexiu	–	se, s'		à soi	de soi	soi
Plural	Primera ³		nous	nous		à nous	de nous	nous
	Segona ⁴		vous	vous		à vous	de vous	vous
	Tercera	Masculí	ils	les	leur	y, à eux	en, d’eux	eux
		Femení	elles	les	leur	y, à elles	en, d’elles	elles
		Reflexiu	–	se, s'		à soi	de soi	soi
¹⁾ Antigament usat com a segona persona del singular majestàtic. ²⁾ També usat col·loquialment com a primera persona del plural. ³⁾ Antigament usat com a primera persona del singular majestàtic. ⁴⁾ La segona personal del plural també s’usa en singular com a tractament de cortesia.

il m.

No s'usa amb els substantius que comencen amb vocal (que prenen l'), s + consonant, gn, pn, ps, x o z (que prenen lo).