Vènere (praneta)

Vènere (simbulu: ) est su segundu praneta de su Sistema Solari. Est unu praneta terrestri cun sa massa chi est su 81,5% e su volume chi est su 88% de is de sa Terra^[1], cosas chi ddu faint narai "praneta gemellu" de sa custa. Tenit una atmosfera de anidridi carbònica densa meda, cun 90 atm de pressioni me in sa superfitzi, cun nuis de àcidu solfòricu chi impedint s'osservatzioni de sa superfitzi cun luxi visìbili, e po mori de s'efetu serra est su corpus celesti prus callenti de su Sistema Solari, cun una temperadura mèdia de 462 °C. Tenit unu campu magnèticu debili. Probabilmenti est ancora geologicamenti ativu.

Est s'unicu corpus de su Sistema Solari cun rodatzioni retrograda, est a narai innoi su Soli nascit a Ovest e tramontat a Est. Sa die venusiana est prus longa de s'annu, siendi custa de 243 dies terrestris apetus de is isteddus fissus e de 224 dies s'annu. S'òrbita ellìtica tenit ecentritzìdadi bàscia, siendi agiumai circulari, cun ràju mèdiu de 108 208 930 km. No tenit satèllitis naturalis.

Venere est s'ogetu prus luminosu in sa noti a pustis de sa Luna, e est cannòsciu dae totus is cultùras umanas. Pigat su nomini dae sa dea de su pantheon romanu Venus.

Sigumenti no teneus informatzionis a pitzu de terremotus o ondas sìsmicas in generali podeus narai pagu de sa strutura interna de su praneta. Podeus pensai chi custa siat simili a sa de sa Terra, cun unu nùcleu e unu manteddu. Su fatu ca su campu magnèticu siat debili nosi fait cumprendi ca s'efetu dìnamo no funtzionat, duncas ca su praneta no tenit convetzioni me in su manteddu. Custu fatu est coerenti cun sa mancantzia de tetonica a placas. Chi custu est beru, su praneta dispèrdit prus pagu calori de sa Terra, e custu podit portai a eventus aundi totu sa superfitzi cambiat in una borta donnia parriga de centinàju de millionis de annus^[2].

8 de 10 partis de sa superfitzi de Vènere funt costituias de pranus vulcànicus, sa duas partis restantis funt occupadas dae is chi funt generalmenti tzerriadas highlands, ossiat duas "Terramannas" prus artas, sa Ishtar Terra e sa Aphrodite Terra, e atras "isulas"^[3]. Sa presèntzia de pagus crateris de atumbada fait pensai ca sa superfitzi siat giòvuna, no prus bèccia de 300/600 millionis de annus. Scireus pagu de sa compositzioni: dae is informatzionis de is sondas Venera, is solas chi ant mandau datus dae sa superfitzi, est cunfirmada sa presèntzia de basaltu^{[4] [5]}, chi parrit sa roca prus abbundanti, ma is regionis prus artas riflèttint mellu is ondas de is radar, duncas podint essi fatas dae rocas diferentis, probabilmenti galantza^[6]. Intra is puntus prus artu e prus bàsciu ddoi funte 13 km de differèntzia^[3].

Is pranus vulcànicus funt fatus dae fruoris de lava, cun is regionis prus bàscias (lowlands) prenas de materialis finis creaus dae s'erosioni me is regionis artas, e cussas in mesu lisas issas e totu ma cun promontòrius frunzius e struturas vùlcanicas ca is pranus a scudu^[3].

Me is highlands su terrenu est meda prus àspidu, cun meda struturas cummenti is tesserae, gorropus e montis. Sa presèntzia de atividadi vùlcanica est ladina innoi puru.

Sa Ishtar Terra est manna circa cummenti s'Austràlia, e ingudei ddoi funt is montis prus artus cummenti su Maxwell Mons. Ddoi funt meda vùlcanus dormius, e tesserae^[7]. Sa Aphrodite Terra est manna agiumai ca s'Amèrica de su Sud, tenit montis prus bàscius ma is propias caràteristicas de sa Ishtar Terra^[3].

Sa superfitzi de Vènere tenit prus vulcanus de sa Terra, ma sa prus parti est dormia. Indìtzius de atividadi de cancunu de custus est sa presèntzia de fùlminis e tronus. In su 2008 sa sonda Venus Express at arregistrau una crèscia de calori in sa regioni de Ganis Chasma chi parrit ligada a atividadi vulcànica^[8].

Meda struturas vulcànicas funt diferentis: is vulcanus a scudu funt meda prus largus ma prus bàscius. Ddoi funt medas struturas chi parrint vùlcanus ma no eus cumprèndiu ancora cummenti si siant formadas, cummenti is aracnoidis (naraus aici poita assimbilant a taleragnas) e is coronae.

S'atmosfera de Vènere est fata po su 96% dae anidridi carbònica e su 3,5% de azotu, cun tràcias de atrus gas, mascimamenti anidridi solforosa^[9]. Sa presèntzia de anidridi carbònica est sa causa de s'efetu serra chi torrat Vènere ca su praneta prus callenti de su Sistema Solari, mancai Mercùriu siat prus accanta a su Soli chi ddi donat catru bortas prus energia de Vènere. Sa temperadura mèdia est de 462°C, sa pressioni me in sa superfitzi est de 91 atm, ossiat 91 bortas sa de sa Terra.

Nuis de àcidu solfòricu impedint de biri sa superfitzi. Me is partis artas de sa troposfera, a 65 km de artària, ddoi est su fenòmenu de sa super-rodatzioni: is bentus faint fai a s'atmosfera unu giru de su praneta donnia catru dies terrestris, cun lestresas de 360 chilòmetrus oràrius e fintzas prus mannas. Custa parti de s'atmosfera tenit pressioni e compositzioni simili a is de sa Terra. Su bentu torrat prus debili cummenti unu s'acostat a sa superfitzi, fintzas a tenni lestresas agiumai de dexi chilòmetrus oràrius. A giru de is polus ddoi funt is molinadas polaris, struturas anticiclonicas.

Is nuis no funt densas meda: sa visibilidadi est de unus chilòmetrus. Funt fatas de tzicus sfèricus de mannesa diferenti, ma is datus de is sondas Pioneer nant chi ddoi funt cristalus puru. Totus is sondas chi funt intradas me s'atmosfera ant tentu dannus a 12.5 km, si pensat po carci sustàntzia conduttora chi s'est cundensada me is circùitus, ossidatzioni de su titàniu e su fatu ca fortzis is sonda fiant imboddicadas dae plasma. No scireus spiegai ancora custus fatus.

A pitzu de sa troposfera ddoi est sa mesosfera, e prus in artu sa termosfera. Puru innoi ddoi est bentu, ma po mori de sa luxi de su Soli e su bentu solari: is gas callentaus dae sa luxi andànt dae sa partis luxenti a sa parti scuria, aundi si sfridant.

S'urtima parti de s'atmosfera, cummenti in sa Terra, est se ionosfera. No tenendi Vènere unu campu magneticu, su bentu solari podit atumbai deretu custa parti: si format unu campu magneticu indusiu dae s'interatzioni intra is duus, una magnetosfera criada dae su bentu solari. Su bentu solari bogat dae s'atmosfera venusiana is elementus prus lebius, e ddis sperdit in su spatziu. Mancai no siat visìbili cummenti a custas, Vènere tenit una coa simili a sa de is coudus. Sa pérdida de elementus lebius cummenti s'idrogenu podit spiegai poita no s'agatat àcua a pitzu de Vènere.

Vènere est cannòscia fintzas dae s'antichidadi. Sigumenti est acanta a su Soli, si podit biri a s'obrescidroxu e a su scurigadroxu, e ddu narànt isteddu de su mangianu e isteddu de su seru. A donnia manera, is antigus sciriant ca is duus ogetus fiant su propiu: is Sumerus crediant chi fessit Ishtar, sa dea de s'amori. Is Babilonesus iant arregistrau is mòvidas de Vènere in is Taulas de Ammisaduqa^[10], in su 1700 a.c. In su segundu seculu a.c. su gregu-egitzianu Tolomeu naràt ca Vènere e Mercùriu fiant postus intra sa Terra e su Soli. In su 1100, su filòsofu persianu Avicenna at nau ca iat bidu su passàgiu de Vènere arantis de su Soli, ma probabilmenti fiat faddina. Is Romanus tzerriànt is ddus aparitzionis Luciferus e Vesper.

Su primu a castiai Vènere cun su telescòpiu est stètiu su fìsicu e astrònomu italianu Galileo. Issu at scobertu ca is fasis de su praneta assimbilànt a is de sa Luna, e dae cussas at cumpresu ca Vènere andàt a ingìriu a su Soli. In su 1639 su transitu de Vènere aranti a su Soli est stètiu nau prima dae s'astrònomu Jeremiah Horrocks^[11]. In su 1761 s'astrònomu russu Mikhail Lomonosov at scobertu ca Vènere tenit un'atmosfera.

Fintzas a su '900 est stètiu scobertu pagu: sceti in su 1920 est stètia fata sa prima fotografia cun ràjus UV, ammostrendi ca ddoi depiant essi nuis chi no fadiant biri sa superfitzi. Sa lestresa de rodatzioni est stètia misurada cun su radar dae sa Terra in su 1960.

Su primu fly-by (subrabolu) de Vènere est stètiu fatu dae sa sonda Mariner 2 de sa NASA in su 1962. Custa at scobertu ca Vènere no tenit campu magnèticu, e ca sa temperadura de sa superfitzi fiat circa de 500°C. Sa prima sonda a intrai in s'atmosfera est stètia sa Venera 4 de su programma Venera de s'URSS in su 1967, donendi·si is primas analisis de s'atmosfera, ma s'est arrogada po mori de sa pressioni in antis de arribai a sa superfitzi. Sa prima sonda a mandai datus dae sa superfitzi est stètia Venera 7, narendi·si chi sa temperatura fiat de 475 °C ± 20 °C, ma fiant pagu cosa, poita su paracadute s'est arrogau prima de s'acabu de sa calada^[12].In su 1972 Venera 8 est stètia sa prima sonda a arrannesci a arribai a sa superfitzi funtzionendi, at arresìstiu 63 minutus, misurendi sa cantidadi de luxi, sa pressioni, sa temperadura e analizendi su terrinu de Vènere^[13]. In su 1975 su lander de Venera 9 est stètia sa prima sonda a fotografai sa superfitzi, e sa prima puru a fotografai sa superfitzi de un'atru praneta^[4]. De sa matessi missioni est su primu orbiter. Su progrmma Venera at fatu arribai ses landers a pitzu de sa superfitzi. In su 1974 sa sonda Mariner 10 est stètia sa prima a fotografai is nuis cun ràjus UV. Sa prima mapa de Vènere est stètia fata dae su Pioneer Venus Orbiter de sa NASA in su 1978. Sa missioni Magellan est stètia cussa chi at fatu sa mapa prus precisa.

Vènere est stètiu po meda tempus una de is scenàrius preferius po is contus de fantascièntzia. Prima de sa scoberta ca sa temperadura fiat tropu manna po bivi, is scritoris ddu maginànt ca asuta de is nuis si cuàt unu mundu callenti, ocupau dae forestas tropicalis, oceanus o desertus, e prenu de animalis e matas similis a is preistoricus terrestris. Su numeru de custas storias est inghitzau a calai pustis de s'arribu a Vènere de is primas sondas.

1. ↑ NASA's Solar System Exploration: Planets: Venus: Facts & Figures, in web.archive.org, 29 cabudanni 2006. URL consultadu su 23 austu 2019 (archiviadu dae s'url originale su 29 cabudanni 2006).
2. ↑ (EN) Robert G. Strom, Gerald G. Schaber e Douglas D. Dawson, The global resurfacing of Venus, in Journal of Geophysical Research, vol. 99, E5, 1994, pp. 10899, DOI:10.1029/94JE00388. URL consultadu su 23 austu 2019.
3. ↑ ^{3.0 3.1 3.2 3.3} Alexander T Basilevsky e James W Head, The surface of Venus, in Reports on Progress in Physics, vol. 66, nº 10, 1º santugaine 2003, pp. 1699–1734, DOI:10.1088/0034-4885/66/10/R04. URL consultadu su 24 austu 2019.
4. ↑ ^{4.0 4.1} First Pictures of the Surface of Venus, mentallandscape.com, http://mentallandscape.com/V_Lavochkin2.htm Tìtulu chi mancat pro s'url url (agiudu). URL consultadu su 24 austu 2019.
5. ↑ Drilling into the Surface of Venus, mentallandscape.com, http://mentallandscape.com/V_Venera11.htm Tìtulu chi mancat pro s'url url (agiudu). URL consultadu su 24 austu 2019.
6. ↑ (EN) 'Heavy metal' snow on Venus is lead sulfide | The Source | Washington University in St. Louis, The Source, 10 freàrgiu 2004, https://source.wustl.edu/2004/02/heavy-metal-snow-on-venus-is-lead-sulfide/ Tìtulu chi mancat pro s'url url (agiudu). URL consultadu su 25 austu 2019.
7. ↑ (EN) Ishtar Terra | Venusian surface feature, Encyclopedia Britannica, https://www.britannica.com/place/Ishtar-Terra Tìtulu chi mancat pro s'url url (agiudu). URL consultadu su 25 austu 2019.
8. ↑ (EN) Hot lava flows discovered on Venus esa, European Space Agency, http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/Venus_Express/Hot_lava_flows_discovered_on_Venus Tìtulu chi mancat pro s'url url (agiudu). URL consultadu su 24 austu 2019.
9. ↑ Venus, Archive copy, in web.archive.org, 26 abrile 2012. URL consultadu su 25 austu 2019 (archiviadu dae s'url originale su 26 abrile 2012).
10. ↑ Michael Kozuh, Texts and Contexts, DE GRUYTER, ISBN 9781614515371. URL consultadu su 25 austu 2019.
11. ↑ Horrocks, [Horrox] Jeremiah, in SpringerReference, Springer-Verlag. URL consultadu su 25 austu 2019.
12. ↑ NASA - NSSDCA - Spacecraft - Details, nssdc.gsfc.nasa.gov, https://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraft/display.action?id=1970-060A Tìtulu chi mancat pro s'url url (agiudu). URL consultadu su 25 austu 2019.
13. ↑ NASA - NSSDCA - Spacecraft - Details, nssdc.gsfc.nasa.gov, https://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraft/display.action?id=1972-021A Tìtulu chi mancat pro s'url url (agiudu). URL consultadu su 25 austu 2019.