Kiev
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ |
Kiev çitæ a statûto speçiâle | |||
---|---|---|---|
(UK) Київ | |||
Panoràmma de Kiev | |||
Localizaçión | |||
Stâto | Ucraìnn-a | ||
Oblast' | Kiev | ||
Rajon | No prezénte | ||
Aministraçión | |||
Scindico | Vitalij Klyčko (BPP) da-o 25-05-2014 | ||
Teritöio | |||
Coordinæ: | 50°27′00″N 30°31′25″E | ||
Altitùdine | 179 m s.l.m. | ||
Superfìcce | 848 km² | ||
Abitanti | 2 962 180[1] (01-01-2021) | ||
Denscitæ | 3 493,14 ab./km² | ||
Âtre informaçioìn | |||
CAP | 01000–06999 | ||
Prefìsso | 44 | ||
Fûzo oràrio | UTC+2 | ||
ISO 3166-2 | UA-30 | ||
Còdice KOATUU | 8000000000 | ||
Targa | AA e KA | ||
Sànto patrón | San Michê Arcàngiou | ||
Giórno festîvo | ùrtima doménega de màzzo | ||
PIL | (nominâle) 25 mld € (2018) | ||
PIL procapite | (nominâle) 8.500 € (2018) | ||
Cartògrafîa | |||
Scîto instituçionâle | |||
Kiev (Київ in ucràin, trasliteròu in Kyïv, prononçiòu [ˈkɪjiu̯]) a l'é a capitâle e a çitæ ciù popolôza de l'Ucraìnn-a. A se trêuva inta pàrte céntro-setentrionâle da naçión, lóngo o sciùmme Dnepr. A-o prìmmo de zenâ do 2021 a l'avéiva 'na popolaçión de 2.962.180 abitànti[2], a seténn-a ciù elevâ tra quélle de tùtte e çitæ d'Eoröpa[3].
Kiev a l'é 'n inportànte céntro industriâle, scentìfico e colturâle inte l'Eoröpa do levànte; a l'é a sêde de vàrie indùstrie d'âta tecnologîa, de instituçioìn pe l'instruçión superiôre e monuménti stòrichi. Inta çitæ gh'é 'n estéizo scistêma de traspòrto pùblico e de infrastrutûe, cómme a Metropolitànna de Kiev.
Giögrafîa
Stöia
Pòsti de interèsse
Architetûe religiôze
- Catedrâle de Sànta Sofîa
- Catedrâle de Sàn Nicòlla
- Catedrâle de Sàn Vladimîro
- Monestê de Gròtte de Kiev
- Monestê de indoòu de Sàn Michê
Architetûe civîli
- Palàsso Mariinskij
- Câza de chimêre
- Majdan Nezaležnosti
- Stàtoa da Moæ Pâtria
- Monuménto a l'Indipendénsa
Musêi
- Musêo naçionâle de l'àrte de l'Ucraìnn-a
- Musêo stòrico naçionâle de l'Ucraìnn-a
- Musêo da stöia de Kiev
- Musêo da stöia de l'Ucraìnn-a inta Segónda Goæra Mondiâle
- Musêo stòrico ucraìn Černobyl'
Economîa
Coltûa
Manifestaçioìn
Fèste e fêe
Comunicaçioìn
Aministraçión
Rajon
O teritöio de Kiev o l'é spartîo in dêxe rajon, ò distréiti, indichæ chi de sótta:
Binelàggi
A çitæ de Kiev a l'é binelâ con quélle de[4]:
Scìndichi de Kiev
1997-1998 | Leonid Kosakivsky |
1999-2006 | Oleksandr Omelchenko |
2006-2012 | Leonid Chernovetskyi |
2012-2014 | Halyna Hereha |
2014-atoâle | Vitali Klitschko |
Galerîa d'inmàgine
-
A catedrâle de Sànta Sofîa, patrimònio de l'umanitæ de l'UNESCO.
-
O palàsso Mariinskij, a sêde do prescidénte da Repùbrica Ucraìnn-a
-
A zöna da staçión de Kiev de néutte
-
Vìsta aéria de l'ariopòrto prinçipâle da çitæ, ö sæ quéllo de Kiev-Boryspil'
Nòtte
- ↑ (UK) Чисельність населення м.Києва (PDF), in sce database.ukrcensus.gov.ua. URL consultòu o 25 frevâ 2022.
- ↑ (UK) Чисельність населення м.Києва (PDF), in sce database.ukrcensus.gov.ua. URL consultòu o 25 frevâ 2022.
- ↑ Esclûze e àree metropolitànn-e, (EN) City Mayors: The 500 largest European cities (1 to 100), in sce citymayors.com. URL consultòu o 25 frevâ 2022.
- ↑ (UK) Перелік міст, з якими Києвом підписані документи про поріднення, дружбу, співробітництво, партнерство (PDF), in sce kyivcity.gov.ua. URL consultòu o 25 frevâ 2022.
Âtri progètti
- Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Kiev
Colegaménti estèrni
- (UK) Scîto ofiçiâ, in sce kyivcity.gov.ua. URL consultòu o 25 frevâ 2022.
- (EN) Scîto turìstico ofiçiâ, in sce visitkyiv.travel. URL consultòu o 25 frevâ 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 16 novénbre 2018).
Contròllo de outoritæ | VIAF (EN) 150028026 · LCCN (EN) n81022031 · GND (DE) 4030522-3 · BNF (FR) cb15239976q (data) · BNE (ES) XX453110 (data) · BAV (EN, IT) 497/10573 · CERL (EN) cnl00029232 · WorldCat Identities (EN) n81-022031 |
---|