Carlota Gurt

La pel·lícula de Dani de la Orden, la més vista en català l’última dècada, està sobrecarregada de ficció

L’entreteniment global que no convé prohibir a la canalla perquè no acabi sentint fascinació pel que és prohibit

El Vendrell, on hi ha el museu d’Apel·les Fenosa, és a només una hora de Barcelona, així que no sigueu ganduls

Podríem repartir entre els del gremi ‘O no’ (Arcàdia), un nou assaig en què Adrià Pujol parla de les relacions tortuoses i els vasos comunicants (o no) entre llegir, escriure i publicar

Tot el que Kubrick va deixar magistralment a l’aire a ‘The Shining’, Flanagan ho esventra a ‘Doctor Sleep’, la seqüela de 2019

El modelo de no pagar (o apenas calderilla) por la creación dejará al final espacio solo para productos de consumo masivo

Natura Llibres és la llibreria que va obrir fa quatre anys la famosa i temerària Meritxell a Alins, un municipi de menys de tres-cents habitants a la vall Ferrera

El gran aprenentatge que vaig fer dels Estudis de l’Àsia Oriental va ser prendre consciència de fins a quin punt la meva occidentalitat és una limitació

La pel·lícula d’Elena Martín Gimeno està nominada a quinze premis Gaudí i a quatre Goya

La gentola que es dedica al ‘naming’ han descobert que les faltes ortogràfiques criden l’atenció del nostre cervell

Hi ha els escriptors que són mediàtics perquè són escriptors i hi ha les persones mediàtiques que després escriuen llibres

Hem d’agrair sense reserves que per fi algú posi el tema sobre la taula, que algú enceti d’una punyetera vegada aquest debat necessari que feia massa que eludíem

La certeza es propia de los idiotas y de los genios, pero sostener la contradicción es agotador, sobre todo porque la sociedad actual no tolera las medias tintas y nos empuja a tomar posición

El director ha obert la sala Heartbreak Hotel, posant-hi el coll, l’ànima i els collons

El problema és que cap dels sis interruptors de la tauleta de nit en un allotjament hoteler encén un llum decent per llegir

Necessitem emocions fortes perquè ho trobem tot insípid. Posem-hi glutamat a la cultura. Aviam qui la diu més grossa, qui ensenya més el cony, qui és el ressentit més gran, qui es guanya més enemics, qui és més bel·ligerant

La literatura també pot ser ficar el nas al cul de la llengua i posar per escrit la porqueria que tenim a dins

Esbalaeix que encara estiguem disposats a escoltar les idees d’un neoreaccionari amargat com Alain Finkielkraut, que una persona així pugui ser membre de l’Acadèmia Francesa

Els diàlegs de ‘Serge’, de Yasmina Reza, són excepcionals com el text, carregat d’un humor subtil, de vegades tràgic o hilarant

Fins a quin punt puc jutjar la qualitat d’un llibre de la meva parella, d’una amiga o d’un autor amb qui m’he enemistat?

Els algoritmes i les nostres pròpies rutines de la reafirmació fan que només ens assabentem del que ja ens és proper, i així, de mica en mica, el món es va empetitint

Podem aventurar hipòtesis científiques més agosarades si alimentem la nostra vena creativa i poètica?

No sé si es publica massa, però diria que hem d’anar alerta

Els èxits estan molt bé i cal celebrar-los, però també convindria admirar els fracassos dignes, l’esforç, la temeritat, la perseverança, l’ambició

Volem fer veure que els llibres no existeixen dins d’un sistema, sinó que es publiquen en el buit, que en el cas de la literatura equivalen a la possibilitat de llegir l’obra sense cap condicionant

El català literari hauria de ser un far que il·luminés totes les possibilitats de la llengua, que mostrés que el català és plenament funcional en tots els àmbits, també i sobretot en l’argot de carrer, que és el que més ens costa

Tenim un problema estructural. El mercat és petit: massa poques mamelles per a tantes boques