poble

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpɔb.bɫə/, /ˈpɔ.βɫə/
	balear /ˈpɔb.bɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈpɔb.bɫe/, /ˈpɔ.βɫe/
	valencià /ˈpɔ.bɫe/ⓘ

• Rimes: -ɔble
• Homòfon: pobla
• Etimologia: Del llatí populus, segle XII. Com a sinònim de vila és un calc semàntic del castellà pueblo del segle XV.

poble m. ‎(plural pobles)

1. Conjunt de persones amb vincles socials, polítics, ètnics, religiosos, històrics.
2. Conjunt d’habitants d’una població.
3. Classe social no privilegiada o comuna.
4. (castellanisme) Població amb pocs habitants, menor que una ciutat o vila.

• (conjunt de persones) gent, massa, nació, col·lectivitat, raça.
• (habitants d'una població) habitants, ciutadans, veïns, veïnat.
• (gent de classe no privilegiada) plebs, gent de poc braç, el comú de la gent, el comú, el baix poble, el vulgar.
• (població amb pocs habitants) vilatge, pobla, llogarret, llogaret, llogarró, poblat, aldea (antic), localitat (mot general), població (mot general).

• despoblació, poblament, poblat, poblejar, popular, populisme

• ser de poble (despectiu): provincià, inculte.
• menjar de poble: menjar natural.
• la veu del poble: opinió comuna i estesa.
• poble de quatre cases o poble de mala mort: el petit i insignificant.

poble

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de poblar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb poblar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb poblar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb poblar.

• Síl·labes: po·ble (2)

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB