ves

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom, anar, vessar)

Oriental:	central /ˈbes/ⓘ, balear /ˈves/
Occidental:	nord-occidental /ˈbes/
	valencià /ˈves/, /ˈbes/

• Rimes: -es

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (interjecció, veure, vesar)

Oriental:	central /ˈbɛs/
	balear /ˈvəs/, /ˈvɛs/
Occidental:	nord-occidental /ˈbes/
	valencià /ˈves/, /ˈbes/

• Rimes: -ɛs
• Homòfons: beç, bes, vés
• Etimologia: Nom: del llatí versus ‎(«girat»), segle XVI. Doblet de vers ‎(preposició).
• Etimologia: Interjecció: del català antic veies ‎(«veges, ves»), imperatiu de veure.

ves m. ‎(plural vessos)

1. (nàutica) Tros de tela cosit amb altres trossos formant una vela.

• bes

ves

1. Exclamació d’estranyesa.

   Ves qui ho havia de dir.

• ves per on

ves f. pl.

1. Forma plural de ve.

ves ‎(infinitiu anar)

1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de vés.

ves ‎(infinitiu veure)

1. (balear) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb veure.
2. (balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb veure.
3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb veure.

ves ‎(infinitiu vessar)

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vessar.

ves ‎(infinitiu vesar)

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vesar.

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbes/, meridional /ˈbeh/

Americà: alt /ˈbes/, baix /ˈbeh/, austral /ˈbes/

• Rimes: -es
• Homòfon: bes

ves f. pl.

1. forma plural de ve

ves

1. segona persona del singular (tú, vos) del present d’indicatiu del verb ver

• Síl·labes: 1