divendres

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diˈβɛn.dɾəs/ⓘ, balear /diˈvɛn.dɾəs/
Occidental:	nord-occidental /diˈβɛn.dɾes/
	valencià /diˈvɛn.dɾes/, /diˈβɛn.dɾes/

• Rimes: -ɛndɾes
• Etimologia: Del català antic divenres amb consonant epentètica, del llatí diē(s) Veneris ‎(literalment «dia de Venus»), calc del grec antic ἡμέρᾱ Ἀφροδῑ́της ‎(hēmérā Aphrodī́tēs, literalment «dia d’Afrodita, deessa i planeta Venus»), segle XIV. Compareu amb les epèntesis de gendre, tendre i cendra.

divendres m. ‎(plural invariable)

1. Cinquè dia de la setmana, entre dijous i dissabte.

• Abreviatura: dv.

• Sense article té valor adverbial: divendres dinem a casa (divendres vinent), el divendres dinem a casa (tots els divendres).

• Síl·labes: di·ven·dres (3)

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot