dimarts

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diˈmars/ⓘ, /diˈmats/
	balear /diˈmaɾs/, alguerès /diˈmals/
Occidental:	/diˈmats/, /diˈmaɾs/

• Rimes: -aɾs
• Etimologia: Del llatí diēs Mārtis ‎(literalment «dia de Mart»), calc del grec antic ἡμέρᾱ Ἄρεως ‎(hēmérā Áreōs, literalment «dia d’Ares, déu i planeta Mart»).

dimarts m. ‎(plural dimarts o dimarsos [informal])

1. Segon dia de la setmana.

• Sense article té valor adverbial: dimarts sopem a casa (dimarts vinent), el dimarts sopem a casa (tots els dimarts).
• La doble pronúncia, /diˈmars/ o /diˈmats/, ja es produïa en català antic. La primera predomina en oriental excepte tarragoní i la segona en occidental excepte ribagorçà i pallarès.

• Abreviatura: dt.

• Síl·labes: di·marts (2)
• Heterograma de 7 lletres (adimrst)

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Atles Lingüístic del Domini Català