[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Chuj

llengua maia de Guatemala
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:59, 5 gen 2014 amb l'última edició de Walden69 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

El chuj es una de les llengües maies parlat per la població dels chujs que habita en l'altiplà occidental de Guatemala i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas. El chuj forma part de la branca occidental de la família maia juntament amb el q'anjob'al, jakaltek, akatek, tojolabal i mocho'. Va formar la seva pròpia branca lingüística (el chujean) fa aproximadament 21 segles.[3]

Infotaula de llenguaChuj
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantss.IX-XII
Parlants nadius43.370 Modifica el valor a Wikidata (1991 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[2] i Mèxic[1]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatGuatemala Guatemala 40,000
Mèxic Mèxic 2.503 (2010)[1]
Classificació lingüística
Ameríndia

  Llengües maies
   Q'anjobal-Chuj
    Chuj

     Chuj
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióALMG a Guatemala i INALI a Mèxic.
Codis
ISO 639-1--
ISO 639-2cac
ISO 639-3cac Modifica el valor a Wikidata
Glottologchuj1250 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecac Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1787 Modifica el valor a Wikidata
IETFcac Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3467 Modifica el valor a Wikidata

La comunitat lingüística de l'idioma chuj té uns 50.000 parlants, concentrats sobretot en tres municipis del departament de Huehuetenango l'oest de Guatemala: San Mateo Ixtatán, San Sebastián Coatán i Nentón.[4] Algunes comunitats als municipis de Barillas i Ixcán també parlen chuj. Arran de la guerra civil a Guatemala (1960-1996) milers de refugiats migraren cap al territori de Chiapas, on en l'actualitat viuen aproximadament 10.000 persones refugiades endemés de 2.500 originaris de la regió.

Alfabet i ortografia

Alfabet chuj

a, b', ch, ch', e, h, i, j, k, k', l, m, n, nh, o, p, r, s, t, t', tz, tz', u, v , w (b), x, y, ' (salt)[4][5]

Exemples del vocabulari chuj a San Mateo Ixtatán

  • pat = casa
  • ix = dona
  • winak = home
  • unin = nen
  • wa'il = truita
  • ixim = moresc
  • tut = fèsols
  • pajich = tomata
  • k'u = sol
  • nhab' = pluja
  • ik' = vent o aire
  • asun = núvol

Exemples del vocabulari chuj de San Sebastián Coatán

  • chakchak = vermell
  • b'ak = os
  • >
  • lu'um = terra
  • ha' = aigua
  • te' = arbre
  • nunb'il = mama
  • mamb'il = papa
  • nholob' = ou
  • nha = casa
  • k'anal = estrella
  • uj = lluna/mes

Nombres d'1 a 10

San Mateo Ixtatán / San Sebastián Coatán

  1. Jun / Jun[6]
  2. Chab' / Cha'ab'/chab'
  3. Oxe' / Oxe'
  4. Chanhe' / Chanhe'
  5. Hoye' / Ho'e'
  6. Wake' (es pronuncia " bake' ") / Wake'
  7. Huke' / Huke'
  8. Wajxake' (es pronuncia " bajxake' ") / Wajxke'
  9. B'alunhe' / B'alnhe'
  10. Lajunhe' / Lajnhe'

Referències

  1. ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  2. ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales».
  3. ↑ Stzolalil Stz'ib'chaj Ti' Chuj, ALMG, 2007, p.34
  4. ↑ 4,0 4,1 «Comunidad Lingüística Chuj -Historia».
  5. ↑ Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 66
  6. ↑ Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 145

Enllaces externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chuj&oldid=12719625»