Chuj
El chuj és una de les llengües maies parlat per la població dels chujs que habita en l'altiplà occidental de Guatemala i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas. El chuj forma part de la branca occidental de la família maia juntament amb el q'anjob'al, jakaltek, akatek, tojolabal i mocho'. Va formar la seva pròpia branca lingüística (el chujean) fa aproximadament 21 segles.[5]
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants |  Guatemala 59.048[1] Mèxic 2.503 (2010)[2] |
| Parlants nadius | 43.370 (1991 ) |
| Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4] |
| Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
| Estat | Guatemala, Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües maia occidentals llengües q’anjob’al | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | ALMG a Guatemala i INALI a Mèxic. |
| Codis | |
| ISO 639-2 | cac |
| ISO 639-3 | cac |
| Glottolog | chuj1250 |
| Ethnologue | cac |
| UNESCO | 1787 |
| IETF | cac |
| Endangered languages | 3467 |
La comunitat lingüística de l'idioma chuj té uns 50.000 parlants, concentrats sobretot en tres municipis del departament de Huehuetenango l'oest de Guatemala: San Mateo Ixtatán, San Sebastián Coatán i Nentón.[6] Algunes comunitats als municipis de Barillas i Ixcán també parlen chuj. Arran de la guerra civil a Guatemala (1960-1996) milers de refugiats migraren cap al territori de Chiapas, on en l'actualitat viuen aproximadament 10.000 persones refugiades endemés de 2.500 originaris de la regió.
Alfabet i ortografia
modificaAlfabet chuj
modificaa, b', ch, ch', e, h, i, j, k, k', l, m, n, nh, o, p, r, s, t, t', tz, tz', u, v, w (b), x, y, ' (salt)[6][7]
Exemples del vocabulari chuj a San Mateo Ixtatán
modifica- pat = casa
- ix = dona
- winak = home
- unin = nen
- wa'il = truita
- ixim = blat de moro
- tut = fesols
- pajich = tomàquet
- k'u = sol
- nhab' = pluja
- ik' = vent o aire
- asun = núvol
Exemples del vocabulari chuj de San Sebastián Coatán
modifica- chakchak = vermell
- b'ak = os
- >
- lu'um = terra
- ha' = aigua
- te' = arbre
- nunb'il = mama
- mamb'il = papa
- nholob' = ou
- nha = casa
- k'anal = estrella
- uj = lluna/mes
Números d'1 a 10
modificaSan Mateo Ixtatán / San Sebastián Coatán
- Jun / Jun[8]
- Chab' / Cha'ab'/chab'
- Oxe' / Oxe'
- Chanhe' / Chanhe'
- Hoye' / Ho'e'
- Wake' (es pronuncia " bake' ") / Wake'
- Huke' / Huke'
- Wajxake' (es pronuncia " bajxake' ") / Wajxke'
- B'alunhe' / B'alnhe'
- Lajunhe' / Lajnhe'
Referències
modifica- ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
- ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
- ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 5 gener 2014].
- ↑ «www.sep.gob.mx». Arxivat de l'original el 2007-02-08. [Consulta: 16 desembre 2016].
- ↑ Stzolalil Stz'ib'chaj Ti' Chuj, ALMG, 2007, p.34
- ↑ 6,0 6,1 «Comunidad Lingüística Chuj -Historia». Academia de Lenguas Mayas de Guatemala.
- ↑ Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 66
- ↑ Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 145