Valina

La valina (de la planta valeriana), abreujada Val o V, és un dels 20 aminoàcids naturals més comuns de la Terra. En l'ARN missatger està codificada per GUA, GUG, GUU o GUC. Nutricionalment, en humans, és un dels aminoàcids essencials.

Valina

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	117,079 Da
Trobat en el tàxon	ésser humà, Artemisia absinthium, Pseudotsuga menziesii, Abies balsamea, Tsuga heterophylla, Juniperus scopulorum, Juniperus occidentalis, Pinus contorta, Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, pi ponderosa, Chlamydomonas reinhardtii, milfulles, camperol, Allium ampeloprasum, cebera, all, Alpinia galanga, Alpinia purpurata, Amaranthus spinosus, Archontophoenix alexandrae, Palmera d'areca, Artemia salina, Astragalus falcatus, Spermacoce pusilla, col, Byrsonima crassifolia, Cajanus cajan, boixac de jardí, Casuarina, cocoter, Corchorus aestuans, Cyperus aromaticus, Dendrobium crumenatum, Dieffenbachia reginae, Donax grandis, jacint d'aigua, flammulina, Gloriosa superba, Gossypium hirsutum, heura, Hydrilla verticillata, Indigofera hirsuta, Indigofera pilosa, Indigofera schimperi, Iochroma fuchsioides, Jatropha gossypiifolia, Juncus roemerianus, Lantana camara, Flor de nit, Morchella angusticeps, Morchella crassipes, Morchella deliciosa, Múrgola, Neptunea antiqua, tabaquera, Oncidium, figuera de moro, Panax, Passiflora incarnata, Peliosanthes violacea, Pentaclethra macrophylla, Pinus densiflora, Pisum sativum, prunera, Psophocarpus tetragonolobus, Ruellia tuberosa, Sagittaria sagittifolia, Sida hermaphrodita, Suaeda aegyptiaca, Tacca cristata, Heartleaf oxeye, Thymus transcaucasicus, Treculia africana, valeriana, Verpa bohemica, bolet de la palla, Streptomyces jiujiangensis, Angelica gigas, Allium rotundum, Conillets, castanyer, banya del sègol, Euphrasia officinalis, Euphrasia stricta, soia, Arbre del cautxú, Lunaria annua, Llobí, llobí groc, Colchicum trigynum, Hypholoma fasciculare, Onobrychis kachetica, Morró, veça, Onobrychis michauxii, Rosa nisami, pastanaga, Cannabis sativa, Caenorhabditis elegans, api, pruenga de jardí, gira-sol, llúpol, Beta vulgaris, espinac, sarronets de pastor, Phaseolus vulgaris, Perilla frutescens, magraner, Oryza sativa, blat xeixa, cirerer, tomàquet, àrnica, Sauromatum giganteum, guixera, betònica, xia, Tacca integrifolia, Bolet de greix, Epipremnum pinnatum, Ripariosida hermaphrodita, Rosa pulverulenta, Pandanus dubius, Pandanus odorifer, Aranja grossa, Citrus grandis, poncem, escheríchia coli, colza, Sinorhizobium meliloti, aràcies i Rhynchospora colorata
Estructura química
Fórmula química	C₅H₁₁NO₂
Nom sistemàtic de la IUPAC	Àcid(S)-2-amino-3-metil-butanoic
SMILES canònic	Model 2D CC(C)C(C(=O)O)N
SMILES isomèric	CC(C)[C@H](N)C(O)=O
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	1,23 g/cm³
PKa	9,719
Punt de fusió	315 °C
Altres
amargor

Algunes fonts nutricionals de valina: mató, peix, aviram, cacauets, llavors de sèsam, i llenties.

En un informe de l'any 1994 de les 5 principals companyies tabaqueres, la valina (per motius desconeguts) figurava en la relació de 599 additius habituals de les cigarretes.^[1]