Tounkita
La tounkita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom de la vall de Tounka, a Rússia, una de les seves dues localitats tipus.
 Tounkita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Na,Ca,K)₈(Al₆Si₆O24)(SO₄)₂Cl·H₂O |
| Epònim | Tunka valley (en)   |
| Localitat tipus | minerals of Slyudyanka (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
| Dana | 76.2.5.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,84 Å; c = 32,23 Å; |
| Grup espacial | space group P6₂22 (en) |
| Color | verd a verd groguenc, verd ampolla |
| Exfoliació | distingible/bona |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,528 nε = 1,543 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-009 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Tou |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa tounkita és un silicat de fórmula química (Na,Ca,K)₈(Al₆Si₆O24)(SO₄)₂Cl·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1990. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tounkita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descrita amb exemplars provinents de dos indrets: els dipòsits de latzurita de Malo-Bystrinskoe i Tultui, tots dos a l'àrea del llac Baikal, a l'óblast d'Irkutsk (Rússia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.